slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Entrevista a Prado G. Velázquez, autora de “En blanco y negro”
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Entrevista a Prado G. Velázquez, autora de “En blanco y negro”

“Si una cosa caracteritza la novel·la negra és que avança amb l’època al ser critica amb la seva época”. Prado G. Velázquez.

CULTURA / LITERATURA.  Prado G. Velázquez, escriptora, ha visitat Sant Quirze per presentar la seva novel·la En blanco y negro en el club de lectura de nAvel·la Criminal que dirigeix Jordi Valero a la biblioteca municipal. La fortuna ha volgut que hagi estat Prado G. Velázquez, feminista, gran defensora dels drets LGTBI i guanyadora del III premi Britt 2019 a la millor novel·la de gènere, qui tanqués el cicle de visites d’escriptores de novel·la negra d’enguany en el mes en què se celebra el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia.

Tere Casas, Prado G. Velázquez i Jordi Valero

 

Prado G. Velázquez ha publicat tres novel·les. Terra de Sol (Éride Edicions, 2012), una aventura en la qual exhibeix un marcat estil cinematogràfic que manté i arrela en les seves següents novel·les.

En blanco y negro (Egales, 2018), guanyadora del III premi Britt 2019, a la millor novel·la de gènere i finalista del premi a la millor novel·la negra en el Festival Cubelles Noir 2019 a millor novel·la negra escrita per una dona en 2018.

La gran aventura de Sylvia (Verbalia Edicions, 2019).

Prado és una persona molt amable i propera, de seguida la conversa flueix sincera, intensa, amena i divertida.

Tu novel·la, En blanco y negro, ens situa a la ciutat de Los Angeles als anys cinquanta, una època postbèl·lica a l’Amèrica del Nord en ple creixement econòmic, l’inici de la guerra freda i el maccarthisme i les seves persecucions i excessos. Per què a Los Angeles i en aquesta època concreta de la història?

En realitat va ser per un assassinat que surt a la novel·la, el de la Dàlia Negra. Una noia que ha passat a la història pel tipus de crim que es va cometre amb ella. Es va escriure un llibre i s’ha fet una pel·lícula basada en el llibre. Quan vaig descobrir aquest cas, em va interessar moltíssim. En realitat, la història havia d’haver passat al mateix any que a la Dàlia la van assassinar, però per interessos personals de coses que passen, de mica en mica, vaig anar endarrerint la història fins a situar-la en 1949. Los Angeles havia de ser perquè la meva vinculació amb el cinema és molt intima. Vaig estudiar art dramàtic i durant deu o dotze anys de la meva vida, em vaig dedicar a televisió, cinema i teatre. He crescut amb les pel·lícules en blanc i negra. De criminals i no criminals. Volia fer aquest homenatge i tocar un tema, que tot i que és cinema, és literatura. Volia fer un homenatge a la novel·la negra i recuperar l’essència de la novel·la negra americana. La resta, és documentació. Si situo l’acció en aquell moment i en aquella ciutat, haig de documentar-me. Vaig fer un treball de documentació que em va durar quasi tant de temps com escriure la novel·la.

Molt ampli ha hagut de ser, perquè tu no has viscut a Los Àngeles.

Ni he viscut a Los Àngeles, ni tampoc he anat. Però m’ho vaig passar molt bé, perquè vaig descobrir moltes coses. Quan tens tan mitificada una ciutat i una sèrie de coses que has vist tant al cinema. Que és una ciutat que existeix, que no ha canviat de nom. Al cinema o a les sèries actuals veus la ciutat d’ara i penses si tindrà alguna cosa a veure amb Los Angeles dels anys cinquanta. Comences a documentar-te i descobreixes que només hi havia dos o tres carrers asfaltats que eren els importants, que el Bulevard de les Estrelles no existia encara, tot i que Els Oscars ja s’havien creat, feia poc temps. Un barri que ara és de gent molt esnob, molt alternativa, artista i tal. Aleshores era un barri que estava fora de la ciutat, estava tot derruït i tenia un pla urbanístic. I això, tampoc fa tant de temps. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, va ser molt divertit.

La protagonista Rachel Bladovich és una expolicia que exerceix d’investigadora privada, però que es presenta com l’esposa i secretària del seu marit imaginari R. J. Bladovich. Com és la detectiva Rachel Bladovich?

És una bixa! Una supervivent que té molt carisma. He volgut crear un personatge amb carisma que caigui bé a la lectora i al lector. Un personatge que el seu defecte, per dir entre cometes, és que no es pren a ella mateixa massa seriosament. Clar, és normal. Quan ha viscut el que ha viscut, ha tingut els problemes que ha tingut a la policia, i quan no pot viure obertament de la seva professió. Ha de mentir, ha d’enganyar, té casos ximples, la contracten per ximpleries. El primer cas important que té és justament el del llibre i no la contracten a ella; contracten, en teoria, al seu marit. Aleshores, ella mateixa, no acaba de prendre massa seriosament i això fa que tingui aquest sentit de l’humor, una mica negre, sarcàstic i que ella mateixa es posi en l’ull de l’huracà. Però descobrim que té el seu petit cor, i malgrat tota l’aparença, és una dona sensible i enamoradissa.

En blanco i negro és una novel·la negra al més pur estil del gènere literari, amb tots els seus clixés, però amb un detectiu que en realitat és una dona expolicia i homosexual, en un món que pertany als homes, on el masclisme està normalitzat. Com és el paper de la dona en la novel·la negra actual?

Ha canviat moltíssim. Ha costat canviar. Les dones fa molts anys que escriuen novel·la negra, sembla que és ara, però fa molts anys que escriuen. La primera detectiva privada professional que va sortir en la literatura la va escriure un home, però molt poc temps després, estem parlant de finals del segle XIX, ja hi havia dones que escrivien novel·la negra o novel·la policíaca. Clar que havien de jugar amb els clixés de l’època. Som fills de la nostra època, al cap i la fi, amb excepcions. Actualment ha canviat, perquè si una cosa caracteritza la novel·la negra és que avança amb l’època al ser critica amb la seva època. La crítica social, els personatges han de reflectir la seva època. Aleshores, si les dones hem canviat, la nostra expressió social, els personatges, han de canviar també. Són dones empoderades, són dones que ja no necessiten ser l’adorno del protagonista. La dona ja és la protagonista de la novel·la, no és un personatge secundari de la novel·la.

I, si juguem amb els clixés, ja no són els clixés superficials d’aleshores. És la dolenta, la dolenta i punt, és la femme fatale, la que es dedica a destrossar la vida dels altres. Ara, no. Ara, si ha de ser el clixé d’una femme fatale, té a sota un per què, té una personalitat polièdrica que ens permet conèixer el perquè d’aquesta persona, i són com les dones. En realitat, hem trencat amb aquest estereotip que hi havia de les dones. Ni ens agrada a totes el color rosa, ni totes busquem un marit que ens mantingui, ni a un príncep blau, ni som les princeses Disney. Aleshores, hem aconseguit això, bàsicament.

I com és de difícil pensar com una dona d’avui en dia i escriure i posar-te en el paper d’una dona dels anys cinquanta?

La Bladovich juga amb els clixés de la novel·la negra clàssica, però va un pas més enllà, perquè tot i que juga a amagar-se dient que està casada i és la secretaria del seu cap, en realitat, és molt valenta. Amb la boca petita, amb companys seus és obertament homosexual. No ho pot cridar als quatre vents. En aquells temps et podien posar a la presó o a un psiquiàtric i fer-te descàrregues elèctriques per treure’t l’homosexualitat, però és valenta. Molta gent, i això m’ha passat a fires de llibres, quan li dic que és una dona expolicia i detectiva privada es posen a riure. Dones policies ja existien en aquella època. Em prenc una llicència d’escriptora, que porti pistola. No portaven, però és una ficció. En Estats units hi havia una dona detectiva privada que treballava a l’agència de detectius més importats de Nova York, ja a finals del segle XIX. De fet, es veu que aquesta senyora li va salvar la vida a Lincoln en un intent d’atemptat que va tenir. O sigui, que sí que existien les dones detectives, i també en literatura.

Que interessant és la història quan et documentes bé.

Sí, perquè descobreixes que en realitat ens creiem supermodernes, però moltes de les coses que nosaltres ara estem intentant lluitar i normalitzar, ja s’estava intentant des de finals del segle XIX.

Fa més de cent anys, i ara sembla que hi hagui un retrocés.

Sí, la política no ajuda gaire.

Haurem de seguir lluitant.

Creiem que hi havien arribat al paradís i que avançaríem, però el paradís se’ns hi va cap enrere.

Consideres que és una novel·la feminista i reivindicativa?

Doncs mira, jo no era plenament conscient d’això, fins que en una presentació a València una dona que és una referent feminista em va fer aquesta mateixa pregunta. Li vaig dir, Bladovich sí que és feminista. Però ella, em va dir les pautes de per què era feminista i em va convèncer.

Sí que és feminista. No perquè sigui una dona, sinó justament perquè aquesta dona té consciència de gènere. Però no del seu gènere, del de l’home també. És una dona que no només està vivint en un món d’homes sinó que és molt conscient de què la societat li demana a ella com a dona i als homes com a homes. Els homes no poden plorar, han de mantenir el seu estatus i la seva cara de pal, i la dona ha de dir que el seu marit l’està posant les banyes perquè li deixin entrar en un lloc i poder espiar, i sap que fer perquè a l’home que té davant li digui: au vinga sí, pobreta. Té molta consciència, la utilitza, a vegades, en el seu beneficiï i, a vegades, per ser una contestatària.

Per empoderar-se.

I per empoderar-se, exactament

En blanco i negro, també va ser guanyadora del III premi Britt 2019,  a la millor novel·la de gènere i finalista del premi Cubelles Noir 2019, com a millor novel·la negra escrita per una dona. Està la dona escriptora actual tan poc visibilitzada que necessita un premi que reivindiqui el seu treball?

És fort. Totes les escriptores amb què he parlat tenim un sentiment molt ambivalent cap al festival, justament per això. És necessària l’etiqueta de novel·la negra escrita per una dona? Sí. És invisible encara. Cada vegada menys, però és invisible encara. Sents parlar a companyes que porten molts anys escrivint, a presidentes de festivals, com el que es farà ara al juliol a Pamplona, en una taula Rodona en què només està ella i la resta són homes. Sí, està invisibilitzada. Les històries comencen a canviar els llibres, però encara queda mol per canviar, encara són pocs homes els que reivindiquen aquest paper de la dona.

Esperem que aquest premi no sigui necessari molts anys més, però no per al premi en si, sinó perquè no sigui necessari un premi específic a la millor novel·la negra escrita per una dona.

Exactament. Això seria fantàstic.

Parlem ara de les teves altres novel·les “Tierra de sol” i “La gran aventura de Sylvia”. Tierra de Sol està situada en 1992 a Mèxic, parles de la Barcelona olímpica, del moviment neo-zapatista i de les lluites dels indígenes. La novel·la es publica en 2012, aquí estàvem amb ple moviment 15M. Creus que tenen alguna similitud, salvant les distàncies, les revoltes rebels de 1994 a Mèxic amb el moviment 15M sorgit arran de la gran crisi econòmica internacional?

Clar, aquí està tot el tema polític i les meves creences polítiques. Crec que sí. Partint de la premissa que l’alçament neo-zapatista, que va començar a Chiapas, i és el resultat del maltractament del govern cap als seus indígenes i a la firma del tractat de lliure mercat, que coneixem amb el nom de globalització; on una sèrie de països amb polítiques capitalistes s’estan aprofitant d’una part dels seus ciutadans.

La desigualtat del nord i el sud.

Exactament. Podria ser, perquè si comencem a veure tot el que hi ha de política, els terroristes que posen o deixen de posar bombes, tot el que hi ha darrere és el capitalisme, al cap i a la fi, i aquests abusos i aquests ara et faig servir, et rebutjo per unes coses, però et venc armes. O sigui, que sí, jo crec que sí.

Per qui vulgui llegir la teva última novel·la “La gran aventura de Sylvia” amb què es trobarà?

Amb un divertimento. És la novel·la més superficial, per dir-ho d’alguna manera. La més aventurera, tot i que hi ha argumentació, però es divertida, és un joc. Des del principi fins al final proposo al lector que trobi referències cinematogràfiques, des de títols, fins dialogues, noms de personatges, situacions que traspassen la novel·la i que estan extrapolats de pel·lícules que a mi m’han agradat. Al final poso la solució. Aleshores és un joc, en realitat

I per a finalitzar parla’ns dels teus projectes de futur?

Tinc dos projectes. La veritat, els tinc una mica paradets. Un és un Triller, i l’altra és una novel·la psicològica. Aquesta és la que més m’interessa, però haig de reconèixer que porto dos anys completament bloquejada, jo crec que perquè m’he ficat en camisa d’onze vares. Hi ha un tema de trastorns psicològics que per una banda estic investigant, documentant-me, però per una altra banda també em toquen molt a prop emocionalment. Aleshores estic aquí, en ple bloqueig, però ho aconseguirem.

Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Ha estat un plaer conèixer-te i parlar amb tu. Molta sort amb els teus nous projectes.

2021-05-31
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator