slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Entrevista a Susana Hernández. Escriptora convidada al Club de lectura “Navel·la criminal”
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
baner3 930x350-2
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Entrevista a Susana Hernández. Escriptora convidada al Club de lectura “Navel·la criminal”

“Una novel·la negra sense crítica social és un altre tipus de novel·la”.

Susana Hernández.

CULTURA/LITERATURA. A l’última sessió del Club de lectura “navel·la criminal”, que dirigeix Jordi Valero, a la Biblioteca de Sant Quirze, vam poder comptar amb la presència de l’escriptora Susana Hernández. Vam tenir l’ocasió de conversar amb ella i conèixer-la més a prop, tot compartint impressions i vivències sobre les seves novel·les.

Susana Hernández ha estudiat Imatge i So, Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com a crítica musical i redactora d’esports. També ha estat locutora de ràdio. Precisament en aquesta etapa, quan treballava a Ràdio Canet, va començar la seva carrera com a escriptora i va publicar el seu primer llibre.

Ha publicat 9 novel·les: La casa roja (Premi Ciutat de Sant Adrián 2005/ LcLibros 2013); La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain 2007/LcLibros 2012); Curvas peligrosas (Odissea Editorial 2010/LcLibros 2017); Contra las cuerdass (Alrevés Editorial 2012), Finalista a la millor novel·la Festival València Negra 2013; Cuentas pendientes (Alreves Editorial 2015) Guanyadora del premi a la millor novel·la negra en en el Festival Cubelles Noir 2016, Finalista a la millor novel·la a Tenerife Noir 2016, Salamanca Negra 2016 i Premis Novelpol 2016); Malas decisiones (Crims.cat, 2017), Finalista València Negra 2018 a la millor novel·la negra en català i guanyadora del Premi Cubelles Noir a la millor novel·la en català de 2017; La reina del punk (Dt. Senar Troppo, 2018); Los miercoles salvajes (Editorial Milenio, 2019) Nominada al premi Pota Negra del Congrés de Cinema i Novel·la Negra de la Universitat de Salamanca; Mai més (Editorial Alreves, 2020).

Susana Hernández ha participado en importantes antologías de relatos de género negro: “Elles també maten” (Llibres del Delicte 2013); “Fundido en negro” (EditorialAlrevés 2014); “Diez negritos, nuevas voces del género negro espanyol” (Editorial Alrevés 2015); “Obscena. Trece relatos pornocriminales” (Editorial Alrevés 2016) i “Barcelona, viatge a la perifèria criminal” (Editorial Alrevés 2017.

En 2015 es va estrenar com a autora de teatre amb el text “El ascensor”, que recentment ha estat adaptat al cinema. En la primavera de 2017 es va estrenar en els escenaris barcelonins la seva peça “La prueba” i al març de 208, ha estrenat l’adaptació teatral del seu relat curt “El amante de Shangai” i també en 2018 la peça de microteatre “Cambios”.

En el seu haver compta amb diversos premis de relat, novel·la i poesia. Imparteix tallers literaris des de 2011

Després de treballar sempre en el món audiovisual. Com va sorgir la idea de fer-te escriptora?

Sempre he volgut ser escriptora, i sempre he escrit. Era la típica nena que amb vuit anys ja participava en els premis del cole, com Sant Jordi i els guanyava. Sempre havia volgut ser escriptora, el que passa és que, òbviament, ser escriptora és un procés, no és que d’un dia per l’altra comences a publicar. Mentre treballava a la ràdio, jo anava escrivint. Vaig començar a guanyar premis, sobretot premis de relat. En aquella època participava en molts premis i guanyava bastants. Me n’anava a l’altra punta del país, a Sòria, a Cuenca, on calgués a recollir premis, fins que vaig començar a publicar les primeres novel·les. Encara treballava a la ràdio i era un treball simultani fins que vaig decidir que em volia centrar a ser escriptora.

La teva primera novel·la “La Casa roja” va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Sant Adrià 2005, Que va representar aquest premi per a tu?

Aquest premi és una empenta molt gran. De fet , La “Casa roja”, és la primera novel·la que vaig publicar, però era la segona que escrivia. Vaig guanyar dos premis amb ella. La vaig escriure en un rampell, molt ràpid, la vaig enviar a dos premis i va guanyar els dos. Vaig haver de triar un dels dos. Vaig triar el de Sant Adrià. La veritat és que va ser una pujada d’autoestima important per mi, en va donar l’empenta necessària per pensar que pot ser sí, que podia fer alguna cosa.

Després de “La casa roja” llegaria la “Puta que leía a Jack Kerouac” i amb “Curvas peligrosas” comences a escriure novel·la negra. Per què vas decidir entrar en el món de la novel·la negra?

Sempre he sigut molt lectora i a casa meva tothom també, de tota mena de llibres, en general, però molt concretament, sempre ens ha agradat molt tot el tema criminal. A mi m’agradaven molt les sèries protagonitzades per un mateix personatge, les sèries literàries. Les dues primeres novel·les es pot dir que negrejaven, perquè són una mica fosques, però no són ben bé negres, ni policials. I em vaig dir, vull fer una novel·la criminal, però a la meva manera. Vull veure si sóc capaç de dominar una mica tots aquests mecanismes. Quan la vaig fer no tenia pensat fer una sèrie, tot i que m’agradaven molt les series, però vaig veure que sí, que podien donar més de si els personatges.

“Curvas peligrosas” és la primera novel·la de la sèrie Rebeca Santana, és una novel·la centrada en les relacions personals, relacions compleixes. Podríem dir que és una novel·la social amb un crim?

Sí, jo diria que de totes les novel·les de la sèrie, és la que té menys part criminal i més part personal, està claríssim que sí. És una novel·la amb moltes relacions. És una novel·la social, bastant reivindicativa i que té una trama criminal, però no està tan desenvolupada com les següents, que ja són més policials.

En “Curvas peligrosas” les protagonistes són dones i les víctimes també. Dues dones policies, companyes i a més, Rebeca Santana és lesbiana. Consideres que és una novel·la feminista i reivindicativa?

Suposo que sí. Recordo que quan ja feia un temps que l’havia escrit, em van dir que havien fet una ponència sobre la meva novel·la al Congrés de la Universitat de Salamanca. La ponència es deia: “Curvas peligrosas i el feminismo del nuevo milenio” o alguna cosa per l’estil. I vaig dir: “ostres, dec haver fet una novel·la feminista”. Evidentment que, tenia clar que era una novel·la reivindicativa i que hi havia molts personatges femenins, però tampoc és que tingués la intenció de fer una novel·la feminista. Però si ho és, perfecte.

No ho vas pensar?

Si, però no era conscient, no era l’objectiu de la història per mi. El fet que hi hagués dues dones policies, a mi em semblava molt normal, fins que em van dir que no, que és la primera novel·la policial de la història de les lletres hispàniques, amb dos personatges policials femenins. Vaig quedar al·lucinada. Vaig pensar, no pot ser veritat això. Per tant, no era conscient que jo estigués fent alguna cosa que no s’hagués fet abans, em va xocar una mica, per què sé que és una novel·la amb un component feminista, però no pensava que ho fos tant, però sí.

La manera en com acaben coincidint i compartint problemes les dues policies, ens parla de Sororitat entre dones?

Si, totalment. Són dos personatges totalment diferents, però que es complementen molt bé. Penso que arriben a tenir una dinàmica de relació força simpàtica i és una de les bases de la sèrie. El fil conductor estableix, entre elles, una relació d’amistat i de lleialtat molt forta.

Recentment s’ha reeditat “Curvas peligrosas” amb una nova portada, que volies transmetre amb la primera?

La primera és d’aquestes coses que no l’acabes de triar tu, que l’editorial te l’envia. De fet, és una portada que a la gent o li agrada molt o no li agrada gens, però està clar que tothom la recorda.

No sembla molt representativa del que et trobaràs a dintre

Exacte. La segona portada té molt més a veure amb el personatge. La primera era una portada cridanera i en aquest sentit no era el que jo buscava, sinó allò que buscava l’editorial.

La sèrie de Rebeca Santana tindrà continuació?

Jo crec que sí. No puc dir quan, però són uns personatges que tenen molt més recorregut i ara que ja fa un temps que estic allunyada d’elles, les trobo a faltar.

Com veus el món de la novel·la negra amb l’augment de festivals, com una moda o com un clàssic que s’està reivindicant actualment?

Jo crec que novel·la negra s’ha llegit sempre, en totes les èpoques. Hi ha hagut autors amb més ressò o uns autors més representatius que d’altres, però crec que sempre s’ha llegit. Ara hi ha un boom perquè hi ha molts festivals, moltes trobades. No penso que sigui una moda, crec que és una conseqüència de què hi ha interès en el gènere. De fet, fa molts anys que hi ha festivals i cada cop més, per tant penso que és una tendència, més que una moda.

Com a dona i escriptora, creus que les escriptores estan ben visibilitzades dins del món de la novel·la criminal?

No, òbviament no. Però no només dins del món de la novel·la criminal, dins de la societat en general, en el de la cultura, el de la literatura, i tampoc dins el món criminal. Cada cop més, anem fent passes, només faltaria, però crec que encara ens queda molta feina.

La Setmana negra de Gijón, sense cap dona guanyadora mai, ha sigut molt criticada últimament., Creus que aquest sentit canviarà?

Esperem que sí. Esperem que sigui un fet puntual i que acabi revertint. Per lògica, cada vegada hi ha més dones que escriuen, hi ha més dones més visibles i per tant, s’ha de suposar que, amb el pas del temps, esperem que no sigui gaire temps, cada vegada sigui més normal, que és el que hauria de ser, que les dones guanyem premis.

Que guanyem premis i que a més, estem nominades

Sí, de fet l’any passat ja va haver-hi alguna dona nominada. Ja fa un parell d’anys que alguna dona estava nominada, ara només faltaria que alguna dona guanyés un premi, que seria genial.

“Los miércoles salvajes”…

“Los miércoles salvajes” està nominada a dos premis. Estic molt contenta. Feia un any que l’havia publicat i el fet que ara es nomini de nou, fa que la via de la novel·la sigui més llarga.

De la teva última novel·la “Mai més”, comenta’ns alguna cosa perquè els lectors tinguin la curiositat que els impulsa a llegir.

Una crítica social molt gran. Passa al barri de la mina i al barri del Besòs de Barcelona. Ens parla de quatre joves, alguns nouvinguts, uns altres d’aquí, que viuen en un ambient hostil, molt complicat, molt marcat per la violència, per les drogues, pels narcopisos. És una història que, jo crec, que es llegeix molt ràpidament, en la que passen moltes coses i que parla d’una realitat que tenim molt a la vora, però que moltes vegades no volem veure.

La teva formació en integració social i psicologia, entre altres formacions, et dóna una visió diferent per escriure sobre la realitat social i ser molt reivindicativa?

Sí, probablement, sí. La majoria de les meves novel·les tenen un component social, aquesta ultima molt clarament. L’anterior, “Los miercoles salvajes”, també, parla del tràfic il·legal de medicaments i de les corporacions farmacèutiques. Ens mostra com això, costa moltes vides humanes, per tant, sí que m’agrada tocar temes que tinguin un cert component social.

La novel·la negra ha de ser reivindicativa

La novel·la negra ha de posar la llum en aquests temes i posar-los damunt de la taula. Una novel·la negra sense crítica social és un altre tipus de novel·la, però pot ser, no se li pot dir negra.

Quines autores o autors ens recomanaries?

De novel·la negra jo sempre recomano els mateixos, perquè són els que més m’agraden, Patricia Highsmith, m’encanta. M’agrada moltíssim, Henning Mankell. També recomanaria a molta gent d’aquí, que escriu molt bé i per citar un company, al Toni Gil, escriu meravellosament.

Parla’ns dels teus projectes de futur

Ara estic molt ocupada amb la promoció de la darrera novel·la i estic escrivint molt poc, però a la que m’aturi una mica, tinc unes quantes coses en marxa i no sé què tirarà primer endavant, pot ser que s’allunyi una mica del gènere, encara no està del tot decidit.

Susana, ha sigut un plaer. Et desitgem molt èxit amb la teva última novel·la “Mai més”, estem impacients per llegir-la. Moltes gràcies.

2020-02-27

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator