slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » ERC i PSOE volen tancar el cicle: Presos/es a canvi d’autonomisme i Monarquia
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
baner3 930x350-2
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

ERC i PSOE volen tancar el cicle: Presos/es a canvi d’autonomisme i Monarquia

POLÍTICA. Oriol Junqueras, com a president d’ERC, beneeix l’aproximació entre Sánchez i Aragonés: renuncia a cap mena d’unilateralitat, minimitza i parla de l’1 d’octubre en to de disculpes, de reconciliar, accepta els indults com a gest, i es compromet a treballar en un nou cicle, en el marc autonòmic tot esperant que algun dia el govern accepti un referèndum d’autodeterminació… la via escocesa.

El lloc per teatralitzar l’inici d’aquesta “nova” etapa (és a dir, el retorn a la vella etapa d’estabilització de l’autonomisme que tan bé va desenvolupar Jordi Pujol) entre Sánchez i Aragonès no podia ser més ben triat: Foment del Treball, en el seu 250 aniversari, a la seu de la patronal catalana hostil amb tot el procés independentista. En un homenatge al Comte de Godó, un dels grandes de España, propietari del diari conservador La Vanguardia. No podien faltar a cerimònia, els dos màxims dirigents de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros.

Indults en marxa a canvi d’estabilització autonomista. Aquest és l’acord que volen imposar PSOE i ERC. Mentre, més de 3.000 catalans/es continuen perseguits/des per les instàncies judicials i policials (també dels Mossos). La traïció a l’1 i el 3 d’octubre estan servides a nom del realisme… d’un realisme en el sentit monàrquic.

Hi pot haver renúncia, però no hi ha retorn al passat. La situació ve marcada per una profunda ruptura del poble català amb el Rei i l’estat, per un qüestionament creixent del paper de la Monarquia i per una crisi econòmica d’una profunditat brutal que tornarà a ser l’accelerador de les reivindicacions democràtiques.

JXC i ERC van arribar més lluny del que volien l’1 d’octubre, quan la gent va ser seva la lluita per l’autodeterminació i va posar el cos per defensar el referèndum. I el 3 amb la vaga general, van ser un punt àlgid d’empoderament popular, que va atemorir no només a l’estat i les forces constitucionalistes, sinó també la dreta catalana: l’econòmica, amb Foment i La Caixa al capdavant, que va fugir; i política, amb JXC i ERC que busquen l’aterratge autonomista a tot preu. Els 3 anys de governs tímids i erràtics presidits per Junts i el “nou cicle” que vol impulsar ERC, són intents de fugir de l’embat amb l’estat que va suposar l’octubre del 17 i les seves conseqüències. Ens cal una alternativa per no deixar que ens el prenguin.

Els mateixos que cerquen aquest autonomisme renovat són qui ens volen aplicar unes polítiques econòmiques contra la crisi al servei dels grans capitals (com amb el repartiment dels fons Next Generation), i que acabarem pagant els i les treballadores. El Govern Aragonés nomena com a Conseller d’Economia Jaume Giró, directiu de La Caixa: tota una declaració d’intencions

La lluita contra el desmantellament industrial encara viu pendent del tancament de Nissan, sense una perspectiva de reindustrialització i amb les vagues a les subcontractes. Els desnonaments segueixen creixent, també la repressió amb que s’imposen. Els serveis socials han estat de vaga perquè no volen cap complicitat amb aquestes polítiques i reclamen recursos per ajudar la creixent població amb necessitats extremes. També continua la lluita contra el racisme institucional i els CIE; la defensa de la sanitat, educació i serveis socials públics, davant les polítiques privatitzadores i precaritzadores; la defensa de les pensions contra les retallades que volen imposar des del Pacte de Toledo i un llarg etcètera.

En totes aquestes lluites que ens confronten als governs d’ERC-JXC i al Govern del PSOE-Unidas Podemos, es forgen les bases que han de permetre la ruptura amb la monarquia. Cada cop està més clar que la República Catalana o serà dels i de les treballadores, o no serà. Aquesta és la tasca d’aixecar una alternativa des de l’esquerra, compromesa amb la classe obrera i els sectors populars. Aquest és el compromís amb què vam signar l’acord de les 12 organitzacions que avui aplega la candidatura CUP-UNCPG.

10 de juny de 2021

Lluita Internacionalista

2021-06-11

1 comentari

  1. @josecoderch 1948

    Es quasi un privilegi que en un poble de 20.000 habitants pugui arribar directament la veu d’aquesta organització política LLUITA INTERNACIONALISTA – firmant de la candidatura CUP-UNCPG, que segurament no ho tenen fàcil per difondre en altres mitjans.

    Retrobar el seu programa del que segurament molts coincidim, però que després per aconseguir-ho no sembla que sigui fàcil com ells plantegen. Copio del seu article:

    La lluita contra el desmantellament industrial encara viu pendent del tancament de Nissan, sense una perspectiva de reindustrialització i amb les vagues a les subcontractes. Els desnonaments segueixen creixent, també la repressió amb que s’imposen. Els serveis socials han estat de vaga perquè no volen cap complicitat amb aquestes polítiques i reclamen recursos per ajudar la creixent població amb necessitats extremes. També continua la lluita contra el racisme institucional i els CIE; la defensa de la sanitat, educació i serveis socials públics, davant les polítiques privatitzadores i precaritzadores; la defensa de les pensions contra les retallades que volen imposar des del Pacte de Toledo i un llarg etcètera.

    En totes aquestes lluites que ens confronten als governs d’ERC-JXC i al Govern del PSOE-Unidas Podemos, es forgen les bases que han de permetre la ruptura amb la monarquia. fins aqui es copia.

    Tot l’anterior recorda molt las bases de la política que des de el segle XIX enfronta a dos concepcions en el món obrer: la demonització de l’actuació dels partits polítics -també els de concepció obrera: marxistes, socialistes — que traicionen als treballadors i que només poden aconseguir la victoria les organitzacions apolítiques. Els enfrontaments diàlectics i també amb armes , entre els seguidors de l`’anarquisme de Bakunin i els de Marx, continuen avui.
    La realitat es que no s’ha conformat cap pais que es regeixi per l’anarquisme i que les experiències socialistes , malgrat Xina i alguns altres, han fracassat en el seu intent de resoldre tots els problemes dels treballadors.
    La historia continua oberta, però que tota la solució dels problemes dels treballador, sigui ara la caiguda de la monarquia i la República catalana , no deixa de ser una proposta més de les existents i demonitzar les altres no serveix.
    Parla de traidories dels altres e incloure a tots PSOE-PODEMOS, ERC i JXC, UGT- CC.OO no serveix sino que debilita als treballadors i el que cal es acceptar avui, les formes més democràtiques de la lluita política. Si algú no vol recòneixer que avui els treballadors tenen més força i drets ,malgrat les dificultats encara existents, es que se li ha aturat el rellotge o que ella /ell lvol viure altre realitat. Legítim, però no suficient per resoldre el problema.

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator