Errare humanum est, perseverare diabolicum. Per Phil Connors

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

Errare humanum est, perseverare diabolicum

I és que, en efecte, errar és d’humans, però perseverar en l’error és diabòlic, Errare humanum est, perseverare diabolicum.

Si has fet córrer per error fake news, no t’amoïnis, passa a les millors famílies, has d’explicar-te, aclarir-ho i demanar perdó, si s’escau.

Però no fer res o entossudir-te en l’equivocació o mentida, o pitjor, calumnia, és ser còmplice de l’agressió.

Per tant, pots haver-te equivocat un cop, però si vas amb compte és molt difícil que hi tornis. Si torna a passar, encara que diguis que és involuntari, si hi ha denuncia, serà molt difícil convèncer a l’audiència de la teva innocència.

A les xarxes socials hi ha molta gent de gatell fàcil. Disparen abans de preguntar. Tenen una vida miserable i aquest és l’únic al·licient. Són trols.

No els de la mitologia escandinava, ni els que surten en contes o novel·les com El Senyor dels Anells; però són igual de ximples i perillosos; d’aquí que als que vessen continguts falsos amb la intenció de fer mal se’ls anomeni igual.

Són persones malvades o a sou que busquen desacreditar mentint. I no només actuen contra persones individuals sinó que també ho fan contra col·lectius, associacions, clubs de futbol, partits polítics, sindicats i governs.

Trolejar és el nom que rep aquest comportament. I si fossin individus aïllats, tocats del bolet o de comportament incívic o sociòpates se’ls podria considerar malalts i intentar ajudar, però és que resulta que estan organitzats i actuen en sincronia d’estratègia militar.

Hi ha granges de trols on es formen a aquests individus per generar opinió i crear tendència. Els trols cobren per difondre quantitats de missatges diaris, que tant poden servir per exalçar la figura d’algú o alguna entitat o per tot el contrari acabar amb la seva reputació.

També actuen saturant bústies de correu electrònic, spam se’n diu, o col·lapsant accessos a webs. I no només fan servir text escrit sinó també contingut audiovisual, fotos trucades o manipulades o d’altres esdeveniments o èpoques que no tenen relació amb el que diuen; o vídeos o àudios convenientment editats per a fer falses impressions.

Fake News? Tolerància zero.

Per això cal posar en quarantena el que ens arribi per xarxes socials, no hem de creure’ns res a la primera i molt menys difondre-ho, vingui de qui vingui, sense verificar-ho i contrastar-ho.

Hi ha grups independents amb webs i comptes en xarxes socials que investiguen i comproven la veracitat d’informacions que val la pena consultar davant de qualsevol dubte.

Evitem ser involuntaris difusors de fake news. Apostem per la salut de la informació veraç, amb valor afegit i evitem que entri a l’UCI que igual no en surt.