CRISTINA REDONDO/TRIBUNA
Esclaus de la tecnologia
[dropcap]E[/dropcap]
ls regals amb els quals ens estan atorgant l’evolució tecnològica és un plaer en alguns casos: la tecnologia mèdica ens permet guarir malalties que anys enrere no es guarien; la tecnologia domòtica ens permet viure més còmodament que en anys anteriors; la tecnologia aerodinàmica ens permet viatjar més ràpid, per posar alguns exemples aleatoris.
Si bé és cert, que la tecnologia ens ha beneficiat en el seu desenvolupament amb molts avantatges, també és veritat que aquests mateixos avanços han convertit a més a l’home en un esclau de la seva pròpia vida. L’evolució tecnològica ha permès desenvolupar també una evolució digital que no sempre és benvinguda, per aquest motiu últimament hi hagi una tendència en la població cap a la pràctica de l’anomenada “desconnexió digital”.
Puc “presumir” que jo sóc una d’aquestes persones que ha portat a la pràctica la desconnexió digital en més d’una ocasió, i ho dic així: gairebé com si fos un acte heroic, i és que, actualment, sembla alguna cosa quimèrica viure sense digitalització. La desconnexió es converteix en alguns casos en un somni irrealitzable, però si s’aplica una mica de disciplina i autocontrol es pot dur a terme perfectament, sense cap tipus de necessitat addictiva. No hi ha un manual exacte que indiqui com realitzar aquesta desconnexió digital, però si bé, després de parlar amb diversos amics que també l’han portat a la pràctica, he observat diferents nivells d’aplicació de la desconnexió digital.
El primer pas, que crec més encertat per aconseguir una mica de desconnexió, consisteix en no permetre que les notificacions rebudes ens controlin a nosaltres, sinó en què nosaltres hem de controlar aquestes notificacions. El procediment és senzill: consisteix a silenciar totes les notificacions digitals i gestionar aquesta informació només al moment que nosaltres decidim, i no quan rebem aquestes notificacions. Per exemple, l’altre dia el meu amic José Fuentes, reconegut dissenyador de moda, es disculpava amb mi per no respondre gairebé immediatament el meu missatge de WhatsApp, per a mi no va haver-hi cap problema per descomptat, per la qual cosa no era necessari demanar disculpes, ja que jo entenia que el meu missatge de WhatsApp no era qüestió de vida o mort i, per tant, no era necessari respondre’ls immediatament, sinó, en aquest cas, quan al meu amic José Fuentes li fos possible. Entenc que tot es tradueix a una resposta bioquímica del cos humà: el ràpid nivell amb el qual s’executen les interaccions a les xarxes socials i el benestar biològic que causen en el cervell (per l’activitat de gratificació o de recompensa generada a nivell psicobiològic per la resposta immediata) fa que la culpabilitat s’apoderi de nosaltres si no responem amb rapidesa o, al contrari, ens enfadem o ens preocupem, si són els altres els que responen més tard, o amb més calma als nostres missatges.
El nivell de desconnexió digital més extrem consisteix a bloquejar o paralitzar totes les nostres xarxes socials i connexions digitals, com si mai haguéssim estat presents a la xarxa. Donar-se de baixa de xarxes socials ja és una pràctica d’allò més habitual entre molts usuaris, que diuen gaudir de major llibertat i major temps lliure per dedicar-ho a altres temes que els genera més felicitat, en definitiva sentir-se menys atabalats. En aquest tipus de desconnexió, fins i tot he observat que Facebook és la xarxa social més abandonada, els usuaris amb el que he comentat el tancament dels seus perfils de Facebook es refereixen sobretot a un “avorriment de la xarxa”, “un voler estar més tranquils” i sobretot “un disposar de major temps lliure”.
Realment, mai havíem viscut una evolució tecnològica amb una corba de creixement tan veloç en el seu desenvolupament com ara l’estem vivint, per la qual cosa és normal que l’aclaparament ens venci davant tant excés d’informació i digitalització. El cos humà, “configurat” inicialment per viure de manera lliure en la naturalesa, i després de molts segles d’evolució i desenvolupament, encara ha de continuar adaptant-se als canvis tecnològics amb la finalitat de no sentir-se esclaus en les arpes de l’evolució.
Esclavos de la tecnología
[dropcap]L[/dropcap]
os regalos con los que nos están otorgando la evolución tecnológica es un placer en algunos casos: la tecnología médica nos permite curar enfermedades que años atrás no se curaban; la tecnología domótica nos permite vivir más cómodamente que en años anteriores; la tecnología aerodinámica nos permite viajar más rápido, por poner algún ejemplos aleatorios.
Si bien es cierto, que la tecnología nos ha beneficiado en su desarrollo con muchas ventajas, también es verdad que esos mismos avances han convertido además al hombre en un esclavo de su propia vida. La evolución tecnológica ha permitido desarrollar también una evolución digital que no siempre es bienvenida, de ahí que últimamente haya una tendencia en la población hacia la practica de la llamada “desconexión digital”.
Puedo “presumir” de que yo soy una de esas personas que ha llevado a la practica la desconexión digital en más de una ocasión, y lo digo así: casi como si fuera un acto heroico, y es que, actualmente, parece algo quimérico vivir sin digitalización. La desconexión se convierte en algunos casos en un sueño irrealizable, pero si se aplica un poco de disciplina y autocontrol se puede llevar a cabo perfectamente, sin ningún tipo de necesidad adictiva. No hay un manual exacto que indique como realizar esa desconexión digital, pero si bien, tras hablar con diversos amigos que también la han llevado a la práctica, he observado diferentes niveles de aplicación de la desconexión digital.
El primer paso, que creo más acertado para alcanzar un poco de desconexión, consiste en no permitir que las notificaciones recibidas nos controlen a nosotros, sino en que nosotros debemos controlar esas notificaciones. El procedimiento es sencillo: consiste en silenciar todas las notificaciones digitales y gestionar esa información sólo en el momento que nosotros decidamos, y no cuando recibamos dichas notificaciones. Por ejemplo, el otro día mi amigo José Fuentes, reconocido diseñador de moda, se disculpaba conmigo por no responder casi inmediatamente mi mensaje de WhatsApp, para mi no hubo ningún problema por supuesto, por lo que no era necesario pedir disculpas, ya que yo entendía que mi mensaje de WhatsApp no era cuestión de vida o muerte y, por lo tanto, no era necesario responderlos de inmediato, sino, en este caso, cuando a mi amigo José Fuentes le fuera posible. Entiendo que todo se traduce a una respuesta bioquímica del cuerpo humano: el rápido nivel con el que se ejecutan las interacciones en las redes sociales y el bienestar biológico que causan en el cerebro (por la actividad de gratificación o de recompensa generada a nivel psicobiológico por la respuesta inmediata) hace que la culpabilidad se apodere de nosotros sino respondemos con rapidez o, al contrario, nos enfadamos o nos preocupamos, si son los otros los que responden más tarde, o con más calma a nuestros mensajes.
El nivel de desconexión digital más extremo consiste en bloquear o paralizar todas nuestras redes sociales y conexiones digitales, como si nunca hubiésemos estado presentes en la red. Darse de baja de redes sociales ya es una práctica de lo más habitual entre muchos usuarios, que dicen disfrutar de mayor libertad y mayor tiempo libre para dedicarlo a otros temas que les genera más felicidad, en definitiva sentirse menos agobiados. En este tipo de desconexión, incluso he observado que Facebook es la red social más abandonada, los usuarios con lo que he comentado el cierre de sus perfiles de Facebook se refieren sobre todo a un “aburrimiento de la red”, “un querer estar más tranquilos” y sobretodo “un disponer de mayor tiempo libre”.
Realmente, nunca habíamos vivido una evolución tecnológica con una curva de crecimiento tan veloz en su desarrollo como ahora la estamos viviendo, por lo que es normal que el agobio nos venza ante tanto exceso de información y digitalización. El cuerpo humano, “configurado” inicialmente para vivir de manera libre en la naturaleza, y tras muchos siglos de evolución y desarrollo, aún debe continuar adaptándose a los cambios tecnológicos con el fin de no sentirse esclavos en las garras de la evolución.
