Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAEstiu 2020

Estiu 2020

PHIL CONNORS/TRIBUNA

Estiu 2020

A l’estiu li queden dos telenotícies. En no res donarà el relleu a la tardor. Ha estat un estiu rar, diferent i neguitós i no només per la calor.

Els hotels i restaurants se les veuen i desitgen per seguir oberts; no hi ha hagut festes majors, i pràcticament gens de turisme: el motor econòmic d’aquest país.

El turisme enguany ha estat noticia per la seva absència. L’extern perquè la situació sanitària no donava confiança i els seus governs han alimentat el dubte per escombrar cap a casa; han fet mans i mànigues per afavorir un turisme interior que evités la sortida de moneda, malgrat ho vestissin de prevenció sanitària.

El turisme nacional despertat cada matí amb dades alarmants associades a noves restriccions i prohibicions que sumar a la llista: afegir i tatxar, afegir i afegir, ha fet de més i de menys. De fet, menys que més. El que un dia era factible a l’endemà podia ser perseguit i la incertesa ha adobat la reticència a sortir. Per acabar confinat ja s’està be a casa i a més es fa guardiola, que pinten bastos.

Els que viuen del turisme estan amb l’aigua al coll, i els que viuen dels que viuen del turisme ja als arriba a la barbeta. O això canvia i es comença a diversificar la economia o un altre any així i baixem persianes i tanquem la paradeta. I la independència ja pot anar a la cua d’aspectes rellevants.

Platges desertes, calaixos buits

 

 

Dependre de quelcom, com el turisme, mentre no posi en risc la supervivència, no te perquè ser dolent. De fet, en la vida tothom depèn de algú i tot depèn de quelcom. Ja ho deia l’absent Pau Donés “todo depende

Però quan les circumstancies, com les actuals, avisen i ho fan de forma notòria, sense dubtes ni malentesos cal reflexionar i reconsiderar si la dependència no es un llastre que et pot arrossegar al fons.

No es fàcil canviar de forma de vida, d’ofici, de lloc de residencia, però no te perquè ser dolent.

El govern, les cambres de comerç, les associacions d’empresaris, d’emprenedors, els economistes, els sindicats i tots aquells que tenen responsabilitats, incidència, coneixements i opinions sobre el món laboral i sobre l’economia global han de clavar colzes damunt taules de negociacions, aquells think tank tan emergents i que avui ni es senten, i cercar solucions.

L’economia d’un país, d’una nació no pot ser esclava d’una sola font d’ingressos; ha d’afavorir l’autosuficiència i reinventar-se en funció de les circumstàncies i les necessitats. No es poden posar tots els ous en la mateixa cistella. S’ha de diversificar el risc: primer de carrera.

Només els que s’adapten sobreviuen. Es l’evolució de les espècies, i els humans, per molt essers superiors de la creació que ens considerem, som, en el fons, una especia més i en perill d’extinció, no per quantitat però si per qualitat.

Els dinosaures van desaparèixer per que l’evolució no els va permetre cabre en el metro. Als humans ens pots passar quelcom semblant si en lloc de cercar solucions ens entestem a seguir donant cops de cap a la paret.

Phil Connors.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies