-
S’hi han descobert dues monedes de l’època i es confirma que el vaixell portava lingots de plom de Serra Bruna per a la reconstrucció de Roma després de l’incendi de l’any 64 dC
-
Amb el descobriment d’un nou costat del vaixell, el Bou Ferrer es converteix en un dels derelictes romans més ben preservats que es coneixen
-
La campanya, en la qual participa el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, s’ha dut a terme en el marc de l’acord de col·laboració científica signat entre els governs del País Valencià i de Catalunya
REDACCIÓ/CULTURA. Les excavacions realitzades aquest estiu en el jaciment subaquàtic del Bou Ferrer de la Vila Joiosa, a Alacant, han permès localitzar dues monedes, un sesterci i un dupondi, que permeten situar la data del naufragi del vaixell en els últims anys del regnat de l’emperador Neró, entre el 64 i el 68 dC.
Al costat de les monedes que han permès la datació del naufragi del derelicte, també s’ha trobat un lingot de plom amb una contramarca amb l’acrònim IMP GER AVG (Imperator Germanicus Augustus) que fa referència a emperadors de la dinastia Juli-Claudia com Tiberi, Calígula, Claudi o Neró. La novetat, però, ha estat descobrir la contramarca NER.CA (Neronis Curator Aquarum), que faria referència al responsable del sistema hídric de la ciutat de Roma, senador delegat pel propi emperador que s’ocupava del manteniment d’aqüeductes i del sistema de canalitzacions de la ciutat.
En aquestes dates, entre el 64 i 68 dC, els possibles curatores aquarum van ser Publius Marius, Fonteius Agrippa i Vibius Crispus. Un d’aquests senadors va ser qui va enviar un delegat d’alt rang, dipositari dels segells imperials, a realitzar la compra i verificació del plom procedent de Serra Bruna, que es trobava emmagatzemat en el port de Gades (Cadis).
Després d’aquestes noves dades, que confirmen que el Bou Ferrer transportava un encàrrec de Neró i que el port de destinació era Roma, seran necessàries noves campanyes d’excavació per dirimir qui va ser exactament el curator i quina va ser la seva principal comesa.
La compra d’un important lot de plom, normalment usat per a la fabricació de canonades per portar l’aigua potable a tots els barris de Roma i a les cases més poderoses, planteja la possibilitat que aquest carregament del Bou Ferrer, comprat pel poder de Roma, es destinés a la reconstrucció de la ciutat que va cremar en el Gran Incendi del 64 dC.
Pel que fa a l’arquitectura naval, aquest any s’ha descobert un costat del vaixell fins a la broda. Aquesta troballa seria el segon cas documentat per l’arqueologia, que faria del Bou Ferrer un dels derelictes romans millor preservats que es coneixen.
La campanya d’excavació del derelicte Bou Ferrer, que es va iniciar el passat 15 de juliol i que finalitzarà el proper 20 de setembre, ha comptat amb la participació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) del Departament de Cultura gràcies a l’acord de col·laboració científica signat entre la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana i la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Aquest conveni té per objectiu unificar esforços entre ambdues administracions i treballar conjuntament en la recerca científica dels derelictes del Bou Ferrer i de les Illes Formigues (Palamós-Palafrugell, Baix Empordà) atès que tenen una cronologia similar, mitjans del segle I dC, i que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb salsa de peix. Els dos vaixells poden, per tant, ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica.
El CASC, que depèn del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha traslladat el vaixell ‘Tethis’ i un equip amb els millors arqueòlegs subaquàtics del país. El ‘Thetis’ ha servit de centre d’operació i de logística durant el temps que ha durat la campanya arqueològica, en la qual han participat també la Universitat d’Alacant, l’Ajuntament de la Vila Joiosa i el club nàutic del mateix municipi.
Durant la presentació dels resultats de l’excavació, que ha tingut lloc aquest matí al Club Nàutic de Vila Joiosa, la directora general de Cultural i Patrimoni del País Valencià, Carmen Amoraga, ha qualificat de “crucials els treballs desenvolupats aquest any per avançar en la recerca del derelicte, que a poc a poc, va desvetllant els seus secrets: la seva història i la seva comesa”. També ha destacat la “rendibilitat temporal i professional perquè s’han quadruplicat els torns de busseig, el nombre d’investigadors i el temps de campanya”.
Per la seva banda, el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, ha destacat la importància de “ser part activa en projectes científics de gran abast que aporten informació cabdal per entendre la rellevància en el comerç marítim entre Roma i les províncies d’Hispània i molt concretament de la bètica, com seria el cas”. A la presentació dels resultats de les excavacions, hi han participat també l’alcalde del municipi, Andrés Verdú, i la vicerectora de la Universitat d’Alacant, Mónica Martí.
Bou Ferrer
El jaciment subaquàtic del Bou Ferrer és el derelicte d’un mercant romà d’època alt imperial que viatjava des de l’actual Cadis fins a Roma durant la segona meitat del segle I dC i es va enfonsar davant les costes de Vila Joiosa, allunyat de la seva ruta probablement a causa d’una avaria o d’un temporal. Des del 1999, any en què es va descobrir el vaixell, s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques finançades per la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, en les quals s’han descobert els diversos carregaments que transportava, com són centenars d’àmfores que transportaven una salsa de peix molt apreciada a Roma, el garum, així com barres de lingots de plom. L’any 2014, el derelicte va ser declarat Bé d’Interès Cultural i, l’any 2017, la UNESCO el va incorporar al Registre de Bones Pràctiques en Arqueologia Subaquàtica.
