TRIBUNA / PHIL CONNORS.
Aquesta locució llatina, literalment excusa no demanada, acusació manifesta o en versió popular qui s’excusa, s’acusa, ve a dir que quan algú es disculpa d’una acció sense que ningú li ho hagi demanat és que se sent culpable i intenta justificar-se
I és el que li ha passat al Rubius davant les explicacions, no demanades, que ha donat per justificar el seu canvi de residència a Andorra on el sistema fiscal és més benèvol amb les grans fortunes. A Andorra no hi va a viure qui vol sinó qui pot.
Què qui és el Rubius? El Rubius és un youtuber que va començar d’adolescent quan encara youtube no tenia tanta volada.
Què què és un youtuber? És una persona que publica i difon continguts audiovisuals a través de la plataforma youtube.
Què a què ve tant enrenou? Doncs a què el Rubius es guanya tant bé la vida, i hi té tot el dret, fent aquesta activitat (i d’altres derivades) que considera que estar en el tram alt de les retencions d’impostos el perjudica econòmicament i que instal·lant-se a Andorra s’estalviarà molts impostos ergo serà més ric.
Aquesta decisió, com no podia ser d’altra manera, d’això viuen els youtubers, s’ha difós per les xarxes socials i s’han fet ressò a diaris i televisions i qui més qui menys ha dit la seva. En aquest país tothom opina i sentència ja sigui a favor o en contra.
És una decisió criticable? És una decisió personal i ell sabrà, però potser ha estat presa en el pitjor moment: la pandèmia demana solidaritat i no egoisme.
Però no és el primer ni l’únic ni serà el darrer en canviar de residència. Abans que ell esportistes d’elit coneguts i aplaudits per tothom i altres youtubers ja ho han fet i està clar que n’hi haurà més.
Llavors perquè se’l critica? Perquè al explicar-se s’ha convertit en diana i perquè es considera un mal exemple per tot el jovent que el segueix, ja que poden assumir que el correcte és supeditar sentiments col·lectivament solidaris a individuals i arbitraris.
El neo liberalisme econòmic en la seva versió més descarnada, la de tot s’hi val, està calant en gent jove que veu que tenir estudis no et garanteix un lloc de treball digne i que pot ser més rendible un bon grapat de followers que un màster.
I la culpa la té el govern que gestionant, malament, una economia de mercat no incentiva I+D ni autònoms ni afavoreix mesures d’inserció laboral i sembla que ja li està bé que els joves marxin a l’estranger. A fer un Erasmus pràctic diuen; a aprendre idiomes diuen i el que no diuen és que amb això baixen la taxa d’atur.
En Rubius ha al·legat també motius personals com el dret a la intimitat. No suporta que la fama li impedeixi tenir una vida normal. Vet aquí una gran contradicció: una persona que ha fet de la seva imatge la font, que font: una cataracta enorme, d’ingressos, ara es queixa de que no pot ni sortir a donar un tomb sense que el reconeguin. Gaudir dels privilegis de ser famós sense voler cap de les seves servituds és impossible: és un pack.
Diu la premsa, falta saber si és cert, que l’any passat al Rubius li van quedar nets, després de pagar els impostos dels que tant es queixa, prop de 900.000 €.
Feu números.
PHIL CONNORS.
