CARTES AL DIARI
Les declaracions d’Elsa Artadi, portaveu de JXC, explicant que Puigdemont no pot ser detingut per la policia per la seva condició d’immunitat, semblaven ser certes i per tant un nou problema i una nova raó per iniciar protestes, si es produeix.
Posteriorment diferents juristes, advocats, han coincidit, que aquesta impunitat no és efectiva quan hi ha una ordre judicial i suposant que si no són tropes de L’ONU, les que el protegeixin si arriba al Parlament, el detindran.
Es podia esperar més d’aquesta portaveu, ja que el seu CV, d’estudis, idiomes en diferents universitats, la fan aparèixer com una principal col·laboradora de Puigdemont, però la seva intervenció té més de fake news- notícia falsa-, que l’aquí, fake news proposada, de què les forces de l’ONU el protegiran, si arriba a entrar al Parlament.
Juguem tots al fake news??
Pot arribar Puigdemont al Parlament?, hi ha formes, proposem una: deixar un “doble” a Brussel·les per despistar als policies. Alguna cosa ja va fer el dia del referèndum 1-0, canviant de cotxe en un túnel.
Després només s’hauria de caracteritzar diferent, amagant el seu característic pentinat, afegint un bigoti o barba, seria prou. Als maquilladors de “Polònia” que ja ho han fet en la ficció o a altres no els hi costaria res.
Una vegada entri al Parlament, es treu la disfressa i apareix amb el seu pentinat i sense bigoti o barba.
Simultàniament, si les tropes de l’ONU, no poden arribar per protegir a Puigdemont, la Mònica Terribas per Catalunya Ràdio—pública– donarà la notícia i informarà que els seus seguidors estan anant al Parlament per recolzar al President i l’ANC muntarà “sorprès i eficaçment”, la part de pantalla, empostissats, càtering i música.
Arriben els mossos i els manifestants que “pacíficament” s’oposen a ells…, ja tenim un nou episodi de l’oposició a ordres judicials i TV3 podrà repetir un nou programa d’actuacions policials tantes vegades com vulgui, com ha fet l’1-O.
“Quin pollastre que té Espanya” tornarà a dir Puigdemont, amb el seu continu i impertorbable somriure.
Actuacions similars, astúcies, forçaments dels Reglaments del Parlament, tot i més pel seu procés, ja les han fet, i els resultats estan a la vista i mentre menystinguin al 50% dels catalans i la resta de partits, al Govern i als jutges, que no els sorprengui que per evitar precisament la “reiteració”, continuï el manteniment de la presó, que com han qualificat HWR i Amnistia Internacional, no són de “presos de consciència”,
Aquest és l’espectacle, el circ, que molts dels seguidors del President aplaudiran i que ERC, no pot desautoritzar la funció, pels pobres resultats electorals en no arribar al “sorpasso” sobre JXC, i perquè va ser la intervenció de Marta Rovira, emocional i ploranera, i del Gabriel Rufián, amb les seves trenta monedes a Judes, entre altres, que van obligar a Puigdemont, a proclamar la independència i no convocar eleccions per evitar el 155.
Ara calla ERC i el nou President del Parlament, no treballa per un acord entre partits catalans (JXC, ERC, C’S, PSC, COMUNS, CUPS i PP), i no ha dedicat ni un minut per normalitzar el país i arribar a acords entre les dues meitats de catalans.
Es dedica exclusivament a seguir els dictats de Puigdemont, perquè la seva finalitat política clara i única també és la independència, res més. Ells (ERC) també segueixen en la seva reiteració. República o República. Negociem.
Per desgràcia el President del Parlament, el que primer fa és demanar parlar amb Rajoy, en nom de qui?, del 50% i menys dels catalans?…, de què: de la República SI o SI?, és el mateix del “procés”.
Posem-nos d’acord primer els catalans en el millor per Catalunya i quan ho sapiguem, i acordem, demanem la reunió per negociar, no per imposar SI o Sí.
Com a mínim que porti l’acord de 90 diputats catalans, com senyala l’Estatut per la seva modificació i amb ja no els serveix als independentistes únics Demòcrates. La resta no ho són.
Mal camí és aquest del nou President del Parlament, presentant la investidura de Puigdemont que sap no és legal, però almenys la líder de C’s, l’ha exigit que les despeses, del viatge a Brussel·les les pagui de la seva butxaca, o dels partits, però que no tornin a ficar les mans a la caixa de tots, per finançar la seva República -Independència
Aquesta línia nítida de C’S d’oposició a la independència i que no tornin a tocar la caixa pel procés de la República, és una de les coses que han valorat els electors i com la resta de partits no ho tinguin en compte, tots continuaran veient com puja electoralment.
C’s és ja el partit amb més vots de Catalunya 26,67% per endavant d’ERC 23,70% i 25,19% de JXC i que malgrat aquests resultats, ells dos es creuen amb poder per decidir ells una República imposada a tots els catalans.
Es veurà que passa en les pròximes eleccions municipals de maig 2019.
José María Coderch Fernández
