SOCIETAT. Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Un any més la Generalitat, l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona, han organitzat conjuntament un acte institucional per rebutjar la violència masclista.
L’acte, que ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de l’Edifici de la Generalitat a Girona, ha estat encapçalat per la coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones, Fina Surina; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona, Maria Puig. També hi han assistit altres autoritats, treballadores i treballadors de la Generalitat i ciutadanes i ciutadans.
La coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones, Fina Surina, ha fet la lectura del manifest conjunt per commemorar i visibilitzar el 25N i tot el que representa. Surina també ha parlat de la iniciativa que s’ha dut a terme per part de l’ICD a l’edifici de la Generalitat, on les treballadores i treballadors han pogut explicar, de forma anònima, les violències masclistes que han patit o han vist. “La iniciativa tenia l’objectiu d’interpel·lar al personal, compartir experiències i trencar silencis. Una eina molt potent per lluitar conjuntament i erradicar les violències masclistes”. La coordinadora també ha fet referència a un curs semipresencial de capacitació i abordatge de les violències masclistes que es celebrarà a Girona de forma descentralitzada i que servirà per crear xarxa.
Després de la lectura del manifest s’ha fet un minut de silenci en record de totes les dones assassinades per violència masclista.
Posteriorment en el seu parlament, la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona, Maria Puig, ha recordat que “Hem de lluitar decididament contra la violència masclista. (…) I les administracions hi tenim una responsabilitat extra. Hem de mantenir i millorar els programes existents per combatre-les i impulsar noves accions, sempre treballant en xarxa, amb els municipis, les entitats, la ciutadania i també amb el sector privat.”
Per acabar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha tancat l’acte recordant que una de cada tres dones és supervivent de violència masclista, “Una de cada tres dones ja hem estat tocades. La violència masclista és la més invisible i la més normalitzada de les violències, i l’estem patint. La més invisible però la sabem, la més invisible però la coneixem. (…) Es tracta d’una violència que s’exerceix sobre les dones, només pel fet de ser dones i això genera desigualtat.”
L’acte també ha comptat amb la projecció del vídeo “Canvia el conte”, un material sorgit del treball en coeducació i prevenció de les violències masclistes que es fa a les escoles, en aquest cas, s’ha projectat el resultat de l’escola Maristes de Girona.
La Cristina Vila, comissària de l’exposició “Dona la volta a les llegendes” i tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Girona, ha explicat els dos projectes dirigits, sobretot, a la mainada de casa nostra.
MANIFEST 25N, Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2019
D’uns anys ençà, les violències masclistes, i especialment les violències sexuals, s’han situat al centre de les notícies, les xarxes socials i, fins i tot, de les festes majors dels nostres pobles i ciutats. Aquestes violències contra les dones, tradicionalment invisibilitzades, han sigut exposades públicament per les seves supervivents per denunciar un sistema patriarcal que ens oprimeix, ens silencia i ens mata. S’ha posat en evidència que el problema no són els espais públics, els locals d’oci o les festes populars, perquè aquestes violències masclistes també les patim als nostres llocs de feina i a casa.
Les violències contra les dones persisteixen any rere any, en una societat patriarcal que es resisteix a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat. Tot i això, les dones hem trencat el silenci i no farem ni un pas enrere. Diuen que una societat té els nivells de violència que pot tolerar i nosaltres hem dit prou. Ens hem alçat amb el crit de sonoritat “jo sí que et crec, germana” perquè no hi ha cap altra resposta possible front aquest greu atac contra els Drets Humans.
Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones.
Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones.
Les dones hem posat nom a unes violències sexuals fins ara naturalitzades i
minimitzades, hem perdut la por a assenyalar i denunciar els agressors i volem situar al seu lloc la vergonya que suposa patir una agressió sexual, perquè ja no ens volem culpabilitzar més. Per això, hem treballat des de molts espais diferents: des dels moviments feministes, les associacions, les comissions de festes dels barris, les administracions públiques, i això també s’ha traslladat als carrers. Hem fet palès que una societat on les dones són agredides sexualment no garanteix els seus drets de ciutadania.
Encara avui es fa imprescindible seguir treballant conjuntament i coordinadament amb la implicació de totes les administracions i agents socials per l’erradicació de totes les violències masclistes i la reparació de totes les supervivents.
També cal reconèixer la lluita constant i incansable dels moviments feministes, que no han deixat de crear les contranarratives sobre la violència sexual que ens han permès posicionar-nos en un altre lloc davant d’unes agressions que ens volen infondre la por.
Aquí, les dones joves han estat la punta de llança d’aquesta transformació. Elles són les protagonistes d’aquest punt d’inflexió, esdevenint la generació d’un canvi tan urgent com imprescindible.
Els moviments feministes han sortit al carrer dia rere dia i han cregut sempre en les supervivents. Han fet saber que el consentiment és un element central a l’hora d’entendre la sexualitat, que el consentiment és reversible i que cal renovar-lo, que només un sí és sí i que tot això és innegociable. També han denunciat una justícia patriarcal que reprodueix el sexisme en les seves sentències i deixa impunes als agressors.
Per últim, no volem acabar aquest manifest sense reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents i de les que han estat assassinades, de les que han trencat el silenci i de les que lluiten dia a dia per fer-ho. Germanes, no esteu soles!
El moviment feminista és imparable i la nostra sonoritat és la nostra força.
Cridem juntes: si en toquen a una, ens toquen a totes!
