Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Generalitat, Banc Sabadell i Barça; tres cares d’un possible fracàs
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Generalitat, Banc Sabadell i Barça; tres cares d’un possible fracàs

PHIL CONNORS / TRIBUNA

Generalitat, Banc Sabadell i Barça, tres cares d’un possible fracàs

Saber-se retirar professionalment a temps és una capacitat que està a l’abast de tothom però si el lloc comporta poder, i més si parlem del que té un President, hi ha una irresistible atracció que enterboleix i confon el magí. L’eròtica del poder pot fer perdre el nord.

Tres presidents, Torra, Oliu i Bartomeu, tres estaments: Generalitat, Banc Sabadell i Barça. Un president mana i es creu que sap més que ningú, no només per vanitat sinó perquè tots els de sota li riuen les gràcies. S’aixeca els matins amb el convenciment de què la Història l’ha posat allà per que l’escrigui i ell es sent l’única persona capaç de dur a terme tan feixuga tasca.

Els presidents solen dur ulleres de distorsió egocentral i no dominen prou les arts escèniques com per saber quin és el millor moment per sortir de l’escenari, per abandonar la vida pública, per fer un mutis elegant abans que els facin callar i hagin de sortir per la porta del darrera.

Una dimissió a temps aparta la persona però pot salvar el conjunt. És una mostra d’honestedat. Però vivim uns moments en que reconèixer errors és sinònim de feblesa i això per qui ha estat a dalt de tot d’un gran estament és una ofensa imperdonable. Prefereixen morir amb les botes posades, com si l’heroisme justifiques una acció indigna; invocant-lo com si pel fet d’embolcallar-la amb una bandera les errades deixessin de ser-ho.

En Torra, com a Molt Honorable President de la Generalitat, l’Oliu com a President del Grup Banc Sabadell i en Bartomeu, com a President del Futbol Club Barcelona s’han equivocat força cops, però haurien pogut ser menys, o en decisions no tan transcendents, si haguessin escoltat més les veus dels de fora en lloc de només tenir orelles per les de dins.

Generalitat de Catalunya, Banc Sabadell i Futbol Club Barcelona

Tots tres van heretar un present amb regust de bon futur, van agafar el timó de tres naus amb projecció, carregades d’il·lusió, disposades a fer una travessia on el somni d’una d’Ítaca, digues-li independència, valorització de l’acció o moltes champions, havia de ser el destí, però ai!, tots tres han forçat la travessia.

I malgrat anar perdent a ulls vista, els ha cegat la fe del ludòpata, que malgrat acumular pèrdues segueix creient que en qualsevol moment li canviarà la sort i es podrà recuperar.

Tots tres deixaran el seu càrrec, si res canvia, més malament que com el van trobar; l’un ha aconseguit treure de polleguera a catalans de soca arrel amb una política de confrontament que ha trencat ponts que va costar molt aixecar; el segon va trobar-se un banc sanejat i el va voler fer tant gran que s’ha li han quedat curts els camals i ha arruïnat a milers d’accionistes, i el tercer no ha sabut entendre que les màquines, per ben engreixats que estiguin els engranatges, necessiten recanvis i que cal tenir-los abans res s’espatlli.

Tots tres podrien, de fet encara poden, haver renunciat i reconèixer que la institució que representen està pel damunt de la seva efímera insignificança humana i buscar una substitució més capaç. Tots tres haurien també d’haver fet neteja de bufons i saltimbanquis més preocupats d’aguantar la seva cadira = sous extraordinaris, que la dels que representen.

Retirar-se donant a l’estament l’oportunitat de salvar els mobles hauria estat decisió correcte; s’han encegat i poden haver acabat enfonsant cada respectiu vaixell amb tothom a dins. Costarà recuperar, segons de quin president siguis: emocions, diners i sensacions.

La Generalitat, el Banc de Sabadell i el Barça han perdut presencia al món de les decisions importants; ja no se’ls escolta com abans, ja no se’ls respecta com abans.

Catalunya i els catalans sortim perdent, però no hi fa res, tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i quasi, quasi, tornarem a vèncer.

Phil Connors

2020-09-10

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator