GIRONA: Quo vadis Girona? Volen arrastrar a tota Catalunya.

CARTES AL DIARI

On era Girona? Alineada amb els més tebis defensors de la República de 1931 i sense important participació en la lluita contra l’alçament de Franco, Girona va veure arribar el final de la guerra en gener/febrer de 1939 i va rebre les tropes franquistes amb entusiasme. Cert que va passar també en altres llocs com Barcelona, però en aquest cas, consta la decidida participació i implicació abans dels barcelonins contra la guerra.

Després és constatable que en les jornades de lluita antifranquista del moviment obrer, vagues, manifestacions 1r de maig, convocatòries de l’Assemblea de Catalunya per la Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, la participació era mínima i enteníem les dificultats en què es trobaven els gironins en les seves localitats fortament conservadores.

Hòsties!, que ha passat perquè ara els gironins tinguin tantes ganes de fer fora el Rei i ser independents i molts dels seus líders (Carles Puigdemont, Roger Torrent), encapçalin aquesta lluita i vulguin que la resta de Catalunya els acompanyi.

Tots els gironins volen això? Els resultats de les eleccions del 21-D, en vots acrediten que dels 409.966 electors, van votar per l’independentisme (JXC+ ERC+ CUP) el 63,70%, i criden: hem guanyat per àmplia majoria, volem la independència ara! Estudiem en detall els resultats per municipis.

Girona té 224 municipis, dels quals 185 tenen menys de 1.500 electors i en la majoria d’ells els resultats a favor de la independència són contundents. Des del 95% de Vilaür, la majoria té percentatges del 70 al 90%, amb l’única excepció de Vilamalla que només arriba a 40%. Discret 57% a Sarrià de Ter (poble de Roger Torrent, President del Parlament) i el 64% a Sant Julià de Ramis (poble que viu Puigdemont). Ningú és prou profeta a la seva terra.

Ara parlem dels 39 altres municipis de més de 1.500 electors. Aquí es trenca totalment aquests contundents resultats i salvant els feus Olot, Ripoll, Arbúcies, en 26 municipis els resultats ja baixen a valors del 50 al 60% i en 13 d’ells estan per sota del 50%, amb una majoria de C’s en molts d’ells (Blanes, Figueres, Roses). Qui els hi havia de dir: C’s per davant de JxC i ERC, al seu territori.

Però l’independentisme hauria de valorar, que en quasi tots aquests 39 municipis de més de 1.500 electors, el vot de C’s, ha doblat, triplicar o més els seus vots en referència als resultats del Parlament en 2015. Atenció!

Després quan es vol traslladar la seva imaginària República a la resta de províncies i amb l’excepció de Lleida (242.057 electors) percentatge a favor 64,20%, la resta els obligaria a tocar de peus a terra la realitat: Tarragona (444.068 electors) percentatge a favor 49,47% i Barcelona (3.296.800 electors), percentatge a favor 43,63%.

A aquesta realitat electoral li poden afegir tot el màrqueting de l’agitació i propaganda, dels presos, “dels pacífics” CDR, dels shows dels exiliats, jutges nacionals i estrangers, tot el circ que vulguin ressaltar per TV 3, amplificant les performances de l’ANC (en Montserrat, arreu), però el resultat demostra que l’independentisme no té força per imposar-se i quan abans ho entengui i es comenci el diàleg a Catalunya, entre catalans, deixant a banda la desafecció amb Espanya, més aviat trobarem sortides de consens.

Els referèndums no són la solució, quan afecta situacions territorials, que poden implicar desplaçaments de persones, creant fractura. El pluralisme de tots, dels que hi eren i dels nouvinguts a Catalunya des de diferents generacions, fa no es vulgui posar en risc l’actual estatus, perquè una part ho demani.

El PSC ha perdut molts electors per la intenció d’afegir-se al nacionalisme amb la proposta del dret a decidir –embolcall de màrqueting de l’independentisme com s’ha demostrat–, fins que va decidir retirar aquesta proposta.

El millor pels presos és arribar a un acord a Catalunya, no continuar per un camí impossible. Pretendre imposar una República, no els ajudarà per molts llaços grocs que es portin.

@josecoderch