SOCIETAT. L’alto el foc vigent al Sàhara Occidental des de 1991 ha saltat per l’aire el 13 de novembre. Després que la monarquia marroquina llancés un atac militar en contra de manifestants sahrauís que bloquejaven la carretera de Guerguerat, que travessa cinc quilòmetres d’una zona de separació. Aquesta carretera està contemplada en els acords de la treva, i comunica el Sàhara ocupat pel Marroc amb Mauritània. Els manifestants protestaven des del 21 d’octubre per l’ús il·legal de l’encreuament fronterer, una violació marroquina de l’alto al foc, pel qual circulen a més mercaderies, producte del saqueig de recursos del Sàhara Occidental com a fosfats, productes de la pesca en la plataforma marítima. Saqueig en el qual participen transnacionals espanyoles, estatunidenques, franceses i d’altres països.
En atacar als manifestants civils, les forces repressives del règim monàrquic marroquí van obrir tres noves bretxes en el territori militar d’exclusió. El Front Polisario, el moviment d’alliberament nacional del poble sahrauí fundat en 1973, va repel·lir l’atac marroquí, colpejant amb artilleria quatre bases i dos punts de vigilància, i va declarar la represa de la guerra. “Va començar la guerra d’alliberament de tot el poble”, va anunciar el Front Polisario, mentre s’activava la mobilització general en els territoris alliberats i els campaments de refugiats a Algèria. També va haver-hi manifestacions a Al-Aaiun i altres ciutats sahrauís ocupades pel Marroc, durament reprimides per la monarquia.
El Sàhara Occidental és l’últim territori reconegut per l’ONU com a pendent de descolonització en el continent africà. En 2019 el règim dictatorial marroquí va insistir que no contempla la possibilitat d’un referèndum que inclogui l’opció de la independència, sinó només una certa autonomia dins de l’Estat marroquí.
Les autoritats sahrauís han sol·licitat així mateix la retirada de la missió de l’ONU, la MINURSO. El propòsit de la presència de la missió de l’ONU era garantir l’observació dels termes de la treva i organitzar un referèndum d’autodeterminació. En tots dos aspectes la missió ha estat un fracàs. La missió mai va tenir entre els seus mandats la protecció dels drets humans dels sahrauís sota ocupació marroquina, una limitació que permanentment van denunciar les organitzacions sahrauís. En realitat, l’ONU ha vigilat la consumació per la via dels fets d’un règim colonial extremadament opressiu per part de la monarquia marroquina. Compta amb el suport de l’imperialisme francès i ianqui, de règims ultrareaccionaris com Israel i l’Aràbia Saudita, així com la complicitat de l’Estat espanyol, que continua sent formalment la potència administradora del territori. Des de la traïció de Felipe González i el PSOE, en l’etapa postfranquista, tots els governs s’han acomodat a l’statu quo d’ocupació colonial marroquina, incloent-hi a l’actual govern pseudoprogresista del PSOE i Podemos.
La frontera entre el Sàhara Occidental i Mauritània ha estat una zona calenta durant dècades. Entre 2016 i 2017, el Marroc va intentar asfaltar els cinc quilòmetres de ruta que travessen Guerguerat entre el mur militar marroquí i la frontera mauritana, però el Front Polisario va mobilitzar les seves tropes i va impedir que l’obra es completés.
El 8 de novembre es van complir deu anys de la Massacre de Gdeim Izik, el desallotjament i destrucció d’un campament de protesta en el qual participaven uns 20 mil sahrauís als afores d’Al-Aaiun, seguit d’una ràtzia repressiva salvatge per part de la dictadura marroquina en tot el territori ocupat. En aquell moment, la UIT-QI es va pronunciar repudiant la repressió marroquina i donant suport a la causa de l’alliberament del poble sahrauí: “La lluita per la independència del Sàhara Occidental, última colònia africana, s’emmarca en un combat internacional per l’expulsió de les transnacionals que estan saquejant Àfrica, produint guerres internes i genocidis per a ensenyorir-se dels seus minerals i petroli… en un procés de semicolonizació de tot el continent”.
Avui novament els socialistes revolucionaris fem una crida a les organitzacions obreres i populars, que es reclamen revolucionàries, democràtiques o antiimperialistes, a fer costat al poble sahrauí en la seva lluita per l’autodeterminació i per la fi de l’ocupació colonial marroquina. Així com ens solidaritzem amb els amazighs i altres minories oprimides dins de l’Estat marroquí. Exigim als governs de tots aquells països com l’Argentina i el Brasil, o la majoria dels països europeus, que encara no reconeixen a la República Àrab Sahrauí Democràtica, que ho facin immediatament, i al fet que interrompin de manera tot intercanvi econòmic que involucri els recursos saquejats il·legalment al Sàhara ocupat per part de les transnacionals i el règim marroquí. Amb el suport dels pobles del món, els sahrauís guanyaran.
Tot el suport al poble sahrauí en la seva lluita per la llibertat i l’autodeterminació! Reconeixement a la República Àrab Sahrauí Democràtica!
A baix la monarquia marroquina! Llibertat per als presos polítics sahrauís i de totes les nacionalitats oprimides al Marroc!
No al suport imperialista a la dictadura marroquina! Fora l’imperialisme del Nord d’Àfrica!
Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-CI)
