Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Herbes del Remei, presentació. La columna d’Ibèria Soler.
Slider

Herbes del Remei, presentació. La columna d’Ibèria Soler.

NATURA I MEDI AMBIENT/LA COLUMNA

HERBES DEL REMEI

Avui presentem una nova columna setmanal dedicada al món de les herbes remeieres, a càrrec de la nostra col·laboradora Ibèria Soler, herbolària i remeiera, experta en tot tipus d’herbes, plantes medicinals i les seves aplicacions. Actualment viu a Sant Quirze, on va arribar a meitats de l’any 2018.

Ibèria es defineix com a una herbolària  afeccionada i actualment  jubilada, el que li permet dedicar el seu temps a estudiar, recollir i divulgar tot allò que fa referència a les plantes i herbes medicinals.

Nascuda a França i filla de pares exiliats, va començar a interesar-se per aquest apassionant món de les herbes als seus onze anys, quan anava a casa de l’àvia de la seva cosina i la trobava impregnada d’olors de diverses herbes. Aquestes olors la van captivar, com també el fet d’anar sovint al bosc i a l’hort de la família, acompanyada del seu pare, que li ensenyava a distingir entre la gran diversitat de plantes i les propietats de cadascuna d’elles, van portar a Ibèria a anar aprofundint cada vegada més en aquest apassionant món de les herbes remeieres.

Però el tret principal que la va decidir a dedicar la seva vida a les herbes remeieres, va ser quan va saber que la seva besàvia havia estat trementinaire, el que possiblement fou decisiu, per portar a dins i continuar amb aquesta tradició familiar.

Als 23 anys, aprofitava cada sortida que feia a la muntanya per collir herbes i portar-les a casa per confeccionar remeis diversos.

Però la seva afició es consolida encara més fort en jubilar-se, per disposar de més temps per dedicar-se no solament a la recollida d’herbes, sinó que publica diverses obres on recull tots els coneixements apresos durant la seva vida estudiant les característiques de les plantes.

Ha publicat alguns treballs a petició de la Diputació de Barcelona i també ha donat conferències relacionades amb les herbes remeieres, a banda de sortides col·lectives per ensenyar a grups a diferenciar les característiques de les espècies i l’entorn on es poden localitzar.

Com a curiositat, destacar també un taller que va fer fa uns anys dedicat a les herbes de les bruixes, que com sabem, es dedicàven a fer pocions màgiques amb herbes i tot tipus de complements d’allò més estranys destinats a diverses finalitats, segons ens explica la història.

Entre altres coses, participa en diverses trobades dedicades al coneixement de les herbes remeieres, com per exemple la trobada de remeieres de Girona, les plantes del Maresme, les remeieres de Vilajuïga, i d’altres també d’interès.

Ibèria ens comenta les diferències que es troben entre plantes de diversos indrets de Catalunya; al Vallès hi ha espècies que no es troben a La Garrotxa i a l’inrevés, per això s’estableixen contactes entre remeieres de diverses zones per bescanviar espècies que no troben en el seu entorn i així completar el rebost d’herbes propi. Un exemple d’això, és la dificultat que hi ha de trobar el té de roca al Vallès; Ibèria s’assorteix d’exemplars portats de l’Aragó i alguns de Sant Martí Sarroca. D’aquí la importància de mantenir contacte amb altres remeieres d’altres contrades.

Antigament, la dificultat de trobar alguns exemplars al seu territori, comportava que les remeieres s’especialitzessin a curar certes malalties, depenent de les herbes que tenien al seu abast.

Com a exemple, ens comenta que la Rementerola era escassa fins fa pocs anys. Actualment, sigui per fets casuals o per la sembra massiva d’aquesta espècie, es pot trobar a molts indrets propers, el que ha fet que sigui una planta d’ús comú i molt estès actualment a totes les herboristeries.

Actualment Ibèria es dedica amb molta èmfasi a l’Etnobotànica, que per definició, és cercar antigues receptes oblidades en el temps i donar-les a conèixer per salvaguardar antics coneixements.

Com a projectes futurs, per una banda vol recollir per tota la nostra geografia els refranys i dits antics que parlaven de malalties, per establir una relació amb la realitat. Per altra banda, vol comprovar l’eficàcia d’algunes receptes ancestrals que ha recollit al llarg de la seva vida, com pot ser la pell de serp que es feia servir com a pomada per alleujar certes xacres.

Després de la presentació de la nostra col·laboradora, començarem per publicar uns articles setmanals que estarán separats en dues parts temàtiques: La primera, Les receptes de l’antic herbolari, será una recopilació de receptes del segle IXX (als principis del 1800), que Antoni Bargalló, amic personal d’Ibèria, ha recopilat i que com a curiositat i per al valor històric que tenen, hem cregut que mereixien ser divulgades a les nostres pàgines.

La segona part, Les plantes medicinals, mostrará diverses herbes remeieres, amb fotografies per poder reconèixer-les.

NOTA: Si teniu receptes antigues de pocions amb herbes a casa vostra o voleu afegir alguna planta amb propietats medicinals que conegueu i desitgeu que les publiquem, les podeu enviar al correu redaccio@diarisantquirze.cat. D’aquesta manera podrem ampliar el coneixement sobre les herbes remeieres, que servirá de guía per altres persones interessades en aquesta ciència.


Les receptes de l’antic herbolari

Transcripció de Receptes Curatives Antigues del segle IXX (principis del 1800), recopilades per Antoni Bargalló de Sant Martí Sarroca.

“Un bon dia, la Marta Bargalló va tenir la brillant idea de fotocopiar les receptes que havia trobat el seu pare al mas Rabell i regalar-meles, ja que sabia que em farien il·lusió, i de veritat que me’n va fer.

Vaig sentir que una part del misteri de les herbes medicinals era en aquells fulls, i que la meva feina era treballar sobre aquestes receptes, que havien servit en algun moment per curar o alleujar dolors i malalties feia pràcticament cent anys, i donar-les a conèixer.

És ben cert, que moltes d’elles, fan mal d’ulls i d’ànima… Tanmateix, en moltes hi ha verdaders fonaments de “farmacopea clàssica”.

Hem intentat de conservar al màxim l’essència de la paraula escrita en la transcripció fonètica, i gràcies a la feina d’en Jordi G. Clos i Soler, hem conservat fins i tot la lletra original.

Aquest treball etnobotànic, no tindria raó de ser, si es quedés una altra vegada a la calaixera del mas Rabell, per això la Marta Bargalló i jo tenim la satisfacció de compartir-lo i fer-lo públic.”

Ibèria Soler

“Pel tifus…

Mitja terça: 200 grms.
Palpís: tros de carn, sense os, ni nervi.
Foixarda: (Globularia alypum)
Planxes de cort de llevat: planxes de ¼ de llevat premsat.
Panical: de la familia dels cards, te l’arrel com una pastenaga.
Xicra: 1 xicra = 1/2 petricó = 150ml

S’agafa mitja terça de llard blanc, cuatre cebes blanques, un palpís de carn de moltó magra cuit en una cassola.
Quan les cebes son cuites, es piquen i es colocan al ventre, i la carn, al mig del cap.

Después, per cada planta de peu s’agafa tres cargols bubés i cinc caps d’arengades rovellades, tres grans d’ all tres brots de ruda tot picat al morter, es fan dues planxes de cort de llevat i tot lo picat es posa a sobre de les planxes i es posa una mica a cada part dels polses i el demés a les plantes dels peus. Després per tot beure, aigua d’arrel de panical i después s’agafa cinc cèntims de fuxarda fet bullir en un porró i cada cuatre hores se’n ha de beure una xicra.”


Les plantes medicinals

 

 


2020-02-13

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator