Inici » a-ultimesnoticies » “Història de l’aviació” per LLuís Corominas.

“Història de l’aviació” per LLuís Corominas.

Cent anys d’aviació comercial a Catalunya i Espanya.(2)

25 Desembre 1918. Latécoère i Cornenont a l’hipodròm de Can Tunis

1918: FUNDACIÓ DE LA PRIMERA LÍNIA AEROPOSTAL TOLOSA-RABAT

El 2 de desembre de 1918, Latécoère va dipositar el seu projecte de conveni per a l’enllaç aeri Tolosa-Rabat i Rabat-Orà via Tànger, amb la finalitat de transportar passatgers, mercaderies i correu.

En el dossier presentat, primer posava sobre la taula les quatre possibles vies d’enllaç de la metròpoli amb les possessions franceses del nord d’Àfrica. Tres no eren viables; la quarta volava en paral·lel als Pirineus i baixava cap al sud per la costa mediterrània espanyola fins a saltar l’estret per Gibraltar. Aquest fou el recorregut assumible.

A partir d’aquest punt, pel que fa als enllaços en el nord d’Àfrica, es deia: «Si l’on considère même les relations entre l’Algérie et le Maroc, c’est-à-dire entre les deux grandes colonies françaises de l’Afrique du Nord, communications qui font l’objet d’une des deux lignes de la “C.E.M.A.”, on peut dire qu’elles sont pratiquement inexistantes. C’est à un tel point que dernièrement le général Lyautey, voulant faire venir rapidement à Rabat Monsieur Pierre-Étienne Flandis, de la Comission Interministérielle d’Aviation, qui venait de Tunis et d’Alger, n’avait pas trouvé d’autre moyen que l’avion, les chemins de fer n’existant pas encore et les routes d’automobiles étant coupées per les débordements d’oueds. À tous ces points de vue, la ligne FRANCE –MAROC, complété per la ligne MAROC – ALGÉRIE, s’impose donc. C’est pourquoi c’est celle dont nous avons demandé la concession».[1]

La necessitat de sobrevolar Espanya comportava obtenir, d’entrada, l’autorització per fer el primer vol d’estudi a Barcelona i després una altra per poder establir la línia i disposar de camps d’aterratge, per la qual cosa calia superar la susceptibilitat espanyola, sovint exacerbada pels interessos alemanys a Espanya.

Un cop obtinguda l’autorització per al vol d’estudi fins a Barcelona, s’engegà el projecte. Si fins al Marroc s’hi havia d’anar fent etapes d’un màxim de 400 quilòmetres (que era l’autonomia mitjana dels avions llavors), calia fer el primer pas i assegurar la primera escala, ja que s’havien de trobar i crear els llocs adients per ésser emprats com a aeròdroms i posar-hi l’equipament necessari per tenir la línia operativa. Per tant, calia fer un primer vol d’estudi a Barcelona, que va ser el primer lloc triat per fer-hi escala.

El 23 de desembre de 1918, al R.A.C.C. es rebé un telegrama de Tolosa informant que l’endemà, a les 11.30 hores, arribaria a l’hipòdrom un biplà procedent de l’esmentada ciutat.

El dia 24, abans de l’hora assenyalada, començaren a arribar a l’hipòdrom afeccionats, membres del R.A.C.C. i de l’Escola de Pilots i sportsmen, però arribà l’avís que el vol s’ajornava un dia.

BARCELONA, ESCALA DE LA RUTA AEROPOSTAL TOLOSA-RABAT. PRIMER VOL D’ESTUDI

1é Vol Tolosa-Barcelona

 

El 25 de desembre el temps no era bo a l’aeròdrom de Montaudran (França). Hi havia poca visibilitat, queia una pluja fina i feia fred, però Latécoère estava decidit a fer el vol i que quedés palès que era possible. A les 9.10 h s’envolà el Salmson 2 núm. 4458 pilotat per Cornemont. Latécoère ocupava la segona cabina oberta.

Un cop el Salmson 2 travessà els núvols baixos, el temps millorà. Volà de Montaudran en direcció al Mediterrani en paral·lel als Pirineus i passant per Caracassona, Perpinyà, Figueres, Girona i Barcelona.

A l’hipòdrom esperaven per rebre l’avió de Tolosa socis del R.A.C.C.; els pilots Rosillo, Bertrand, Alfaro i Canudas; els Srs. Carreras i Jonquerières; Eduard Pujol; Có de Triola, i un nombrós públic.

Després de cobrir el recorregut de 350 quilòmetres a una velocitat de 150 km/h, amb núvols baixos pel camí, arribaren a la vertical de l’hipòdrom a dos quarts de dotze, tal com havien anunciat. Aquesta puntualitat creà una gran impressió als que s’hi havien concentrat.

El Salmson 2 aterrà en el que era una pista curta pel model d’avió, encara que ho va fer sense problemes. Havien fet el trajecte en 2 hores i 20 minuts. Un cop parat el motor, baixaren del biplà Cornemont i Latécoère, es tragueren les granotes de vol i van veure que Latécoère portava un vestit impecable. Després de les encaixades i presentacions dels que s’esperaven, el Sr. Carreras portà el pilot i el passatger a fer una volta per Barcelona en el seu Cadillac, i més tard els deixà a l’hotel, on dinaren.

A l’hipòdrom quedà l’avió biplà Salmson 2, equipat amb motor Salmson de 450 CV, 1.400 kg de pes, biplaça amb tàndem i cabina oberta.

Aquest vol fou el primer que creuà els Pirineus des del final de la guerra.

A les set del vespre, els dos francesos foren obsequiats pel R.A.C.C. amb un àpat als locals de la Real Sociedad Colombóflia de Cataluña. Després de menjar fou el moment dels parlaments. Casanoves expressà l’entusiasme i agraïment que representà el vol. Al seu torn, Latécoère exposà que l’objectiu del seu vol era organitzar una ruta fixa i regular entre Tolosa, Barcelona, Alacant, Màlaga, el Marroc i Alger. Després, en converses amb Jorge Loring, gerent de Talleres Hereter S.A., arribaren a un principi d’acord per emprar l’aeròdrom de la Volateria com a primera escala, on podien aterrar i envolar-se i tenir el manteniment dels mecànics de Talleres Hereter S.A.

PRIMER VOL D’ESTUDI. TORNADA A TOLOSA

L’endemà, Sant Esteve, era el dia per tornar a Tolosa. Rosillo anà volant de l’aeròdrom a l’hipòdrom per oferir-se als francesos mentre els mecànics de l’escola deixaven l’avió a punt.

Des de les vuit del matí, es concentraren a l’hipòdrom afeccionats i sportsmen, que hagueren d’esperar llargues hores abans que arribés el combustible. Finalment, a la una del migdia l’avió ja havia omplert el dipòsit. Latécoère i Cornemant s’acomiadaren dels presents i s’envolaren cap a Tolosa. Era un quart de dues. Guanyaren altura ràpidament, feren una volta sobre l’hipòdrom i posaren rumb al seu destí.

L’endemà de la seva tornada a Montaudran, Latécoère encarregà a Massimi que busqués els possibles terrenys on fer-hi les escales i també terrenys d’emergència entre Montaudran i Tànger. Latécoère tenia pressa per fer l’enllaç amb Rabat, on el general Lyautey veia amb simpatia la seva empresa. Paral·lelament, tancà una compra molt interessant amb l’exèrcit. Els Salmson, en avançat estat de construcció, foren declarats «estoc de guerra» i foren retornats per un grapat de francs. Es disposà ràpidament d’una quarantena d’avions amb motors i nombroses peces de recanvi.[2]

Tornant de Barcelona, Latécoère no estava disposat a esperar que l’administració francesa estigués llesta per fer el primer pas. El 6 de gener de 1919, Beppo de Massimi agafà el tren fins a la capital catalana, on signà un contracte amb Jorge Loring, director general de la secció aeronàutica de Talleres Hereter S.A., per atendre els avions al seu pas per la Volateria. Després anà a Madrid i inicià els contactes amb l’Administració espanyola per obtenir les autoritzacions necessàries per sobrevolar Espanya. De Madrid anà fins a Alacant, on seleccionà el Campo de Tiro, terreny propietat de l’Estat i que era emprat per l’exèrcit com a terreny de tir per a la guarnició d’Alacant, i deixà encarregat a un tal Dupuy per arranjar una pista de 600 m. Tornà a Madrid i des d’aquesta ciutat anà a Màlaga, on seleccionà el camp de La Isla, proper a la platja. Una vegada signats els corresponents contractes de lloguer o cessió d’ús, Beppo de Massimi tornà a París.[3]

Contractaren Cornemont, Henri Lamaître i Pierre Baute, els primers pilots que també realitzaren tasques de mecànics dels avions que els assignessin.[4] A aquests pilots se n’hi afegiren quinze més[5] a finals de 1919.

[1] <http://www.latecoere.com/files/1918-exp-pgl.pdf> [Consulta: 3 desembre 2018].  [2] Utrilla Navarro, Luis; Garcia Cruzado, Marcos; Salazar De La Cruz, Francisco, op. cit., p. 49-51; Petit, Edmond, op. cit., p. 51-52; Mark, Bernard, op. cit., p. 174; Saiz Cidoncha, Carlos, op. cit., p. 31; Dale Jackson, Donald, op. cit., p. 107-110; Canudas, Josep, op. cit., p. 54-55; ED 26 i 27/12/1918; LV 25 i 27/12/1918; HM 26 i 27/12/1918; EL 27 i 28/12/1918; CE 27/12/1918; LA 26/12/1918; LP 27/12/1918; MD 09/01/1919; St 28/12/1918, 18/01/1919; [Consulta: 3 desembre 2018]. [3] Bacquié, Bernard, op. cit., p. 29; Utrilla Navarro, Luis; Garcia Cruzado, Marcos; Salazar De La Cruz, Francisco, op. cit., p. 50; [Consulta: 5 febrer 2001]. [4] Pallarés i Camas, Enric. Exposición gráfica del primer vuelo comercial en España, 1 de septiembre de 1919, Associació d’Amics de l’Aeronàutica, Barcelona 2000, p. 10. [5] Han Dambray, Joseph Doerflinger, Denis Hodapp, Didier Daurat, Dieudonné Costes, Émile Lécrivain, Gaston Vedel, Victor Hamm, Louis de Irieu, Adrien Bedrignan, Pierre Deley, Pierre Beauté, Eloi Ville, Henri Rozès i Leone Antoine.

2018-12-27

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator