Cent anys d’aviació comercial a Catalunya i Espanya.(3)
S’ESTABLEIX LA RUTA DEFINITIVA TOLOSA – CASABLANCA
EL PRIMER INTENT
Amb els terrenys localitzats i acordats per fer-hi les escales, Latécoère decidí provar la ruta. El 27 de febrer de 1919 les condicions meteorològiques eren molt extremes per volar, però no van impedir que a les cinc del matí s’envolessin dos Salmson 2A2. En el primer hi anaven Massimi i el pilot Lemaître, i l’altre era pilotat per Junquet, que portava Latécoère. Només envolar-se ja es varen perdre de vista. Lemaître, en arribar a Barcelona, localitzà la Volateria i hi aterrà, mentre que Junquet, que no trobà l’aeròdrom, continuà per la línia de costa avall a causa de la pluja i els núvols. El primer aparell carregà combustible, repassà el motor i una hora més tard continuà la ruta en direcció a Alacant, però l’avió en què anava Latécoère, en quedar-se sense combustible, aterrà en una platja de Tarragona i trencà el tren d’aterratge. Junquet anà a cercar ajuda mentre Latécoère s’esperava veient com passava l’altre aparell en direcció al Camp de Tir. Cap a les tres de la tarda Lemaître localitzà la població de l’Altet (Alacant) i tot seguit, amb la pista preparada, hi aterrà bé, però quan encara rodava, l’avió impactà contra un marge, trencà l’hèlix i la part frontal de l’ala esquerra restà malmesa. Massimi quedà lleugerament ferit i fou curat pel Dr. Chalitz, que havia anat a esperar els aviadors junt amb el cònsol francès Sr. Lleó Depuy i l’alcalde, Sr. Tato.
L’accident es produí perquè s’havia preparat una pista de 600 m² en comptes d’una de 600 metres de llargada.
Un cop curat, Massimi féu allargar cent metres més la pista, abalisant-la i marcant la direcció d’aterratge amb estovalles de l’hotel on s’allotjaven. A les cinc de la tarda tocades, arribà l’avió pilotat per Junquet amb Latécoère. En l’aproximació, el pilot perdé les ulleres amb un cop de vent i, com que patia miopia, no veia bé la T, [1] de tal manera que l’avió, un cop aterrat i quan encara corria per terra, va acabar ensopegant amb l’única rasa que hi havia al terreny. El tren d’aterratge quedà destrossat i l’avió amb el morro clavat a terra. L’anunci que arribarien dos avions va fer que molta gent de l’Altet s’apropés a l’aeròdrom, ja que per als habitants de la població era tot un esdeveniment.
Aquí acabà el primer intent d’arribar fins a Casablanca. Latécoère tornà a Tolosa, mentre que Massimi restà a l’Altet per supervisar la reparació dels avions.
SEGON INTENT
El 5 de març Junquet anà d’Alacant a Màlaga en el vaixell Santa Pola per comprovar que l’àrea d’aterratge seleccionada estigués en condicions i per preparar la propera arribada d’avions.
Latécoère sabia que el general Lyautey, governador del Protectorat Francès del Marroc, estava molt interessat en el seu projecte de línia aèria i no el volia decebre, així que el 7 de març de 1919 es va enlairar en el Salmson 2A2 núm. 457, pilotat per Lemaître, que volaren sense cap problema fins a la Volateria. Hi feren escala i a les quatre de la tarda prosseguiren el seu viatge cap a l’Altet, on aterraren just abans d’amagar-se el sol. Feren nit a la ciutat. El dia 8 a primera hora s’envolaren en direcció a Màlaga. Entre Múrcia i Almeria hagueren de suportar fortes pluges i, per tant, es veieren obligats a guanyar altura, fet que endarrerí la seva arribada a Màlaga. En 3 hores i 30 minuts de vol arribaren al terreny de “La Isla“, lloc d’aterratge previst, però estava completament inundat per les fortes pluges i no s’hi podia aterrar. Cercaren un camp que es veiés en bones condicions i aterraren sense problemes en els terrenys del cortijo El Rompedizo. Només baixar de l’avió foren ben rebuts pels propietaris del terreny, els Srs. Félix Asiego i García de la Serna, els quals els convidaren a dinar. Després Latécoère explicà a la premsa el seu projecte de línia aèria i, un cop va haver carregat combustible i revisat l’avió, s’envolaren una altra vegada a les quatre de la tarda. Sobrevolaren l’estret de Gibraltar, poc després Tànger i arribaren a l’aeròdrom militar de Cazes (Casablanca). Els esperaven el Sr. Urbain Blanc, secretari general del Govern del Marroc francès; Walter, director de Postes Chérifiennes; el coronel Cheutin, comandant de les Forces Aèries, i el governador general Lyautey, a qui Latécoère lliurà un grapat de cartes, un exemplar del diari Le Temps del dia 7 de març i un petit ram de violetes encara fresques per a l’esposa del governador.
El dia 10 Lyautey oferí a Latécoère un contracte amb l’administració de Postes Chérifiennes amb una important subvenció per establir la línia.
Després de dos dies d’actes i festes, el 12 de març, ja a l’aeròdrom mentre es feia la revisió de l’avió per tornar a Tolosa, Jean Walter donà a Latécoère una saca amb correu destinat a França, simbolitzant així que atorgava la concessió del correu del protectorat. S’envolaren, però la boira els obligà a aterrar prop del poblat d’Arbona, situat a la línia que separava el protectorat francès de l’espanyol. A la una del migdia, quan hagué millorat el temps, tornaren a l’avió i volaren en direcció a El Rompedizo (Màlaga), on aterraren dues hores més tard. Latécoère lliurà al cònsol francès a Màlaga documentació per a ell i a la tarda signà un acord d’arrendament anyal pels terrenys d’El Rompedizo per valor de 7.000 pessetes per any en dos períodes de cinc i deu anys. Quan arribà el combustible, l’avió estava llest però s’havia fet fosc. El pilot i el passatger feren nit a Màlaga, i el dia 13 seguiren ruta fent escala a Alacant i Barcelona. Però, per actuar amb rapidesa, Latécoère féu aterrar l’avió en un terreny a prop de Canet de Rosselló, des d’on agafà el primer tren en direcció a París, mentre que l’avió es dirigí a Montaudran. Un cop a la capital francesa, Latécoère portà una carta personal del general Lyautey al ministre d’Afers Exteriors, i anà a veure tot seguit el director de Correus i Telègrafs, a qui presentà el contracte de concessió de Postes Chérifiennes.
Amb aquest vol d’anada i tornada de Casablanca, Latécoère va demostrar que l’any 1919 es podia volar de Tolosa a la capital del protectorat del Marroc francès en 11 hores i 45 minuts, cobrint els 1.800 quilòmetres de distància.[2]
Lluís Corominas
[box type=”note” ][1] T és la forma que té el senyal dels aeròdroms que marca la direcció d’aterratge. [2] Bacquié, Bernard, Pierre-Georges Latécoère, l’entrepreneur de la ligne. Fondation Latécoère, Paris, p. 30-33; Pallarés i Camas, Enric. Exposición gráfica del primer vuelo comercial en España, 1 de septiembre de 1919. Associació d’Amics de l’Aeronàutica, Barcelona 2000, p. 10-16; LV 10/03/1919; Mundo Deportivo (d’ara endavant MD) 13/03/1919; Stadium (d’ara endavant St) 03/05/1919; [Consulta: 5 febrer 2001].[/box]
