Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADA“Història de l’aviació” per LLuís Corominas.

“Història de l’aviació” per LLuís Corominas.

Cent anys d’aviació comercial a Catalunya i Espanya.(4)

Breguet Latécoère 14.

S’ESTABLEIX LA RUTA DEFINITIVA TOLOSA – CASABLANCA

S’ESTABLEIX DEFINITIVAMENT LA LÍNIA AÈRIA

Abans que Latécoère tornés a Tolosa, ordenà que una tripulació fes tot el recorregut d’anada i tornada fins a Casablanca, per constatar que es podia complir el temps que ell havia obtingut. Per aquest motiu el 14 de març s’envolà de Montaudran un Salmson 2A2, pilotat pel tinent Laconte amb el mecànic Massuny. Realitzaren les escales de la Volateria, Campo de Tiro, El Rompedizo, Tànger i Casablanca, on arribaren el dia 15 (fent nit a Alacant). En el viatge de tornada, a la sortida el dia 17 des del Campo de Tiro s’hi afegí com a passatger l’sportsman Joaquim M. Carreras, i arribaren a la Volateria en 2 hores i 5 minuts de vol. A l’aeròdrom de Barcelona els esperaven un grapat d’esportistes i afeccionats. Cayón, professor de l’Escola Catalana d’Aviació, realitzà vols amb el THE-3, portant les Srtes. Pepita i Paquita Armangué i també els Srs. Sebastián Nadal, Josep M. Moré i els germans Antonio i Frick Armangué, en vols de 10 i 15 minuts. El pilot francès hi col·laborà amb el Salmson en un vol amb Jaume Fonrodona i l’esposa de Joaquim M. Carreras. Després el pilot Laconte acabà de fer la ruta fins a Tolosa amb el mecànic. L’horari complet en aquests dies és el que serà oficial.[1]

Paral·lelament es va començar a organitzar el subministrament dels equips necessaris, peces de recanvi i tot el que calia per mantenir la línia en funcionament, i va esdevenir freqüent veure avions en tots dos sentits per equipar els diferents aeròdroms de la ruta que s’hagueren de dotar amb les instal·lacions necessàries.[2]

Mentre Latécoère esperava per signar els convenis definitius, demanà a Massimi que estudiés la ruta Barcelona-Saragossa-Madrid per connectar després amb el Marroc, per implantar-se millor a la península. L’autorització per a aquest vol la va obtenir Georges Prade.

Per fer la ruta indicada, sortiren el 5 d’abril Rodier portant com a passatger Beppo de Massimi en direcció a Barcelona, on se’ls afegí Joaquim M. Carreras, i tots tres es dirigiren costa avall passant per Reus i Móra, seguint l’Ebre. En sobrevolar El Fresno (Àvila) es trobaren amb una forta tempesta amb descàrregues elèctriques, fet que els obligà a retrocedir, i aterraren en un camp llaurat de la muntanya de Torrero. No pogueren tornar a l’aire fins al dia 11 a les quatre de la tarda, per les dificultats de trobar combustible, i aterraren a Cuatro Vientos al cap d’1 hora i 33 minuts. Els feren marxar d’aquest aeròdrom militar amb males maneres, i es desplaçaren fins a Getafe.[3]

L’11 de juliol de 1919, l’Estat francès signà el conveni amb Latécoère, en el qual li concedia la línia Tolosa-Casablanca, li donava cent dies per posar-la en funcionament i li concedia una subvenció anyal de 2.400.000 francs si es complien vuit viatges mensuals, hangars Bessonneau per a les escales i quinze Breguet XIV i els seus recanvis. Aquest model d’avió s’adaptava millor a la tasca a realitzar encara que era menys ràpid que el Salmson.[4]

Per tal d’obtenir l’autorització espanyola per poder fer funcionar la línia aèria, Massimi començà les negociacions, amb un primer resultat negatiu.

Foren necessaris els bons oficis del secretari de l’ambaixada francesa i Beppo de Massimi per superar les reticències espanyoles. Finalment el Govern espanyol va donar la seva autorització amb la RO de 28 d’agost de 1919. Aquesta autorització permetia volar de la frontera francesa a Gibraltar per la costa mediterrània espanyola en un passadís d’una amplada de cent quilòmetres, aterrar a les escales establertes, llogar els terrenys però no adquirir-los i prohibia sobrevolar certes zones.

Lluís Corominas

[box type=”note” ][1] MD 20/03/1919. [2] Canudas, Josep, Història de l’aviació catalana (1898-1936). Edicions de la Magrana, Barcelona 1983, p. 56. [3] Bacquié, Bernard, op. cit., p. 33; MD 08/05/1919. [4] Pallarés i Camas, Enric op. cit., p. 16-17; <http://www.latecoere.com/files/1919.pdf> [Consulta: 3 desembre 2018].[/box]

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies