Els inicis del correu postal aeri entre Mallorca i Barcelona (any 1921).
- Després de greus incidents es va aconseguir establir un correu postal aeri entre Mallorca i Barcelona
Al gener de 1921, el pilot català Manuel Colomer, del grup Monteys, es va desplaçar a Palma amb un avió Aviatick C III, per a realitzar baptismes aeris. Va iniciar el seu treball el 10 de febrer, operant primer a Son Sant Joan i després a Son Bonet.
Gràcies a les seves amistats i al contacte amb el grup financer local dinamitzat per José Tous Ferrer, director i propietari del diari Última Hora de Palma, aviat va rebre propostes per a instal·lar-se definitivament a l’illa.
Després de la primera oferta, els seus amics mallorquins van anar animant-se fins a proposar al pilot una mica de major envergadura, com va ser operar amb hidroavions des de les nombroses cales de la costa mallorquina, eliminant així els costos de mantenir un aeròdrom.
El 29 de març de 1921 es va constituir a Palma la companyia Aero Marítima Mallorquina. La nova companyia va néixer amb l’objectiu d’efectuar el correu aeri i organitzar el turisme aeri en la bella illa daurada i més endavant entre Palma i Barcelona.
Al març d’aquest mateix any, van viatjar a Itàlia el Sr. Ferrán España, conseller delegat de l’empresa juntament amb Colomer, pilot aviador terrestre que va obtenir el títol de pilot aviador marítim, a l’escola Savoia de Sesto Calende.
Una vegada adquirit el S.I.A.I S-16 i amb el títol de pilot d’hidroavió en la butxaca, el 7 de maig de 1921, Colomer va sortir amb l’avió de Sisè Calende, llac Major i després d’una escala en Sant Rem i una altra en Cette, van amarar a Barcelona a les 7.00 pm. El 2 de juny es bateja l’hidroavió com Mallorca i va ser presentat a la premsa amb els vols de promoció de rigor. A partir d’aquest moment, va ser tasca de Colomer realitzar vols a demanda, al mateix temps que treballa en l’organització de la línia postal Mallorca – Barcelona i en el disseny d’un hidroavió.
A mitjans de setembre de 1921, es va convocar concurs públic per a concedir el servei de transport de correu per via aèria entre Barcelona i Palma. Es va presentar la Aero Marítima i el 15 de novembre de 1921 obtenen la concessió de la línia. Es van construir dos hangars més en el port de Mallorca en la zona d’És Jonquet, i es va nomenar una comissió perquè viatgés a l’estranger a comprar els hidroavions, així com contractar els pilots i mecànics necessaris per a poder mantenir la línia operativa. Al mateix temps, es va sol·licitar a la direcció general de correus una prorroga en el termini que s’establia per contracte per a posar en marxa la línia postal. Prorroga que se’ls va concedir.
Es van adquirir tres hidroavions Macchi M-18 i un Savoia S-16 bis Per a cobrir la ruta, encara que la seva adquisició va arribar amb retard.
El 20 de març de 1922, la Aero Marítima Mallorquina, impacient davant la confiada i promesa subvenció de correus que semblava no arribar, va inaugurar “irregularment” la línia.
En arribar l’hidroavió al port de Barcelona va ser immobilitzat perquè li faltava passar una revisió tècnica que va ser realitzada pels Tallers de l’Aeronàutica Naval.
El 8 d’abril de 1922 a les 2.00 pm va arribar el dia i l’hora de la inauguració de la línia i segons el que es preveu, Colomer amb el mecànic Tizzi va enlairar rumb a Mallorca amb l’hidroavió batejat Eivissa, amb les saques de correus. Paral·lelament a les 3.40 pm, va enlairar de Palma l’hidroavió Barcelona tripulat per Passaleva, amb dues-centes cinquanta cartes, davant les autoritats, la direcció de la companyia Aero Marítima i molts espectadors. L’hidroavió Barcelona va arribar a la seva destinació sense que hi hagués notícies de l’Eivissa.
L’hidroavió pilotat per Colomer va caure a l’aigua a causa d’una avaria en el motor, quan es trobava a l’altura de la desembocadura del Llobregat. El pilot va perdre el control de l’hidroavió a conseqüència de les lesions sofertes per oli bullint del motor. El mecànic Tizzi va aconseguir mantenir-se agafat a les restes de l’hidroavió
mentrestant Colomer, ferit, va acabar anant-se al fons de la mar.
A última hora de la nit del dissabte, es va presentar en la Comandància de Marina de Barcelona el patró del pailebot “Margarita Taberner”, manifestant que a les 4.30 pm, a deu milles a l’ES, del port, havia trobat l’hidroavió, i agafat a un dels ferros de l’aparell a un dels seus tripulants que va aconseguir salvar-se; era el mecànic senyor Tizzi, que presentava ferides en diferents parts del cos. El pilot havia mort.
El 14 d’abril amarava en el port de Palma, el Savoia S-16 bis, hidroavió adquirit per a substituir a l’aparell perdut i que es va batejar amb el nom del pilot mort, Manuel Colomer. El nou hidroavió el pilotava Guarnieri amb el mecànic Augusto Prampolino de la casa S.I.A.I.
El 21 de juny a les 10:20 am, es va enlairar en Manel Colomer, M-AHAA, del port de Palma amb els pilots Passaleva, Spada i Bosco; portava un paquet amb correspondència per a Barcelona. Una vegada en l’aire va sobrevolar el port llançant una corona de flors en honor del pilot caigut. Va amarar en el port de Barcelona a les 11.40 am. A les 2.36 pm., l’hidroavió va tornar a Palma portant un paquet de correspondència i premsa de Barcelona.
Quedava, així doncs, inaugurat de nou el servei postal; es va establir l’hora de sortida de Palma a les 10.00 am. i de Barcelona a les 2.00 pm. Tot funcionava regularment fins que a l’agost, després de dos incidents i una parada de motor de l’aparell de retorn a Palma, va tenir que amarar en alta mar i va trigar dos dies a arribar a l’illa.
Els directius de Aero Marítima Mallorquina van decidir sol·licitar ajuda financera i tècnica a una companyia estrangera. Van trobar el suport més adequat en Beppo de Massimi, director general de la Compagnie Général d’Entreprises Aéronautiques.
Comença una nova època en què l’aerolínia va ser gestionada pels francesos. Però aquest ja és un altre tema.
Lluís Corominas
