Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADA“Història de l’aviació” per LLuís Corominas.

“Història de l’aviació” per LLuís Corominas.

110 anys del primer vol a Espanya

  • Barcelona, 11 de febrer de 1910 a Can Tunis

En els primers anys d’aquest segle, quan els agosarats aeronautes i els constructors dels aparells eren moltes vegades els mateixos, l’aeronàutica causaba furor en el vell continent.

El primer vol d’un enginy més pesat que l’aire i amb propulsió pròpia va tenir lloc al 1903 a l’altre costat de l’Atlàntic, als Estats Units. No obstant això, molt aviat el centre mundial de la nova manera de desplaçar-se, es va traslladar a Europa, concretament a França.

En la primera dècada del segle l’aparició de l’aviació va propiciar l’organització de certàmens, carreres, proves. Els rècords queien polvoritzats, els diaris oferien substancioses quantitats per al primer a realitzar gestes concretes. Van aparèixer paraules noves, rares, inventades, per a denominar aquells bojos atuells que es van atrevir a iniciar la conquesta de l’aire.

Els començaments a Barcelona

En 1908 es va crear, en una assemblea celebrada en l’Ateneu Barceloní, la primera societat aeronàutica catalana; l’Associació de Locomoció Aèria, que va iniciar els seus passos amb seixanta socis. A ella li van seguir altres nous clubs aeronàutics.

Lucien Mamet, amb capell xixoner i bandes a les cames, davant el Bleriot XI amb dos
membres de l’Associació de Locomoció Aèria.

Joan Sardà i Josep Comas, membres de la A.L.A van aconseguir que el pilot Lucien Mamet acceptés fer la primera demostració aèria a Barcelona.

L’esdeveniment es produïa en l’avui desaparegut hipòdrom de Can Tunis. El temps molt clar i sense vent, era idoni per a l’ocasió.
Aquella primera presentació va ser reservada a aproximadament 200 espectadors, membres de l’Associació i de la premsa. A les 3:15 de la tarda Lucien Mamet va aparèixer en l’hipòdrom. El mecànic va posar en marxa el motor. Els espectadors van contenir l’alè.

Allò anava de debò. L’aparell, graciós, lleuger, va començar a rodar i en el moment menys esperat, es va elevar prop d’un metre i així va recórrer de deu a quinze metres de distància; va aterrar, va parar i, després de fer mitja volta, va tornar on havia iniciat la carrera. La prova havia estat satisfactòria. Es va repetir l’operació; l’aparell va rodar més ràpidament que abans i, uns segons després, deixava el sòl majestuosament, enlairava, prenia altura i ràpidament va sortir dels límits del camp. Volava!

L’aparell es va inclinar graciosament i va iniciar el primer viratge. L’ocell mecànic, obedient a la mà del seu amo, mantenia el vol a uns 60 metres del sòl, donava la volta en un gran cercle i tornava a passar dirigint-se a la mar. Després va trobar la direcció del camp i a poc a poc va anar perdent altura. Instants més tard les rodes tornaven a prendre contacte amb l’herba del camp; l’aparell rodava uns metres i seguidament, com els ocells, baixava la cua i parava. El primer vol havia durat 2 minuts i 8 segons.

Altres vols

L’endemà, l’hipòdrom s’ompli de públic de nou, però el pilot, després d’esperar fins a l’últim moment, va haver d’anul·lar el vol. Massa vent.

Lucien Mamet assegut en la cabina del Bleriot XI, en l’hipòdrom de Can Tunis, després
d’un dels seus vols.

Per fi el 17 de febrer davant un públic que abarrotava de nou l’hipòdrom es van realitzar dos vols consecutius. El primer amb una durada de 5 minuts i 30 segons, volant a una altura de cent metres. Aquella tarda encara es produiria un altre vol, tot i que una avaria del motor va obligar a aterrar fora de l’hipòdrom, sense danyar l’aparell. Pocs dies després, el 20, es va realitzar l’última demostració. L’avió va volar gairebé quatre minuts, però en enfilar la pista per a aterrar, en el moment més crític, va haver d’elevar-se de nou, per a evitar aixafar a un fotògraf de premsa. El Bleriot es va desplomar. Part de l’ala va quedar avariada, l’hèlix
trencada i el nas de Mamet danyat. Un dels espectadors va marxar a la seva casa amb un record. Portava un tros de l’hèlix pel qual va pagar l’enorme quantitat de 500 pessetes.

L’eufòria produïda pels primers vols va portar a sumar esforços. Entre l’Associació de Locomoció Aèria, l’Aeri Club Santos Dumont, la Societat Aeronàutica Espanyola (abans anomenada Joventut Aviadora Espanyola), l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Atracció de Forasters, van organitzar la primera Exposició d’Aviació a Barcelona.

L’exposició es va fer en la nau central dels Salons Reigs del Passeig de Gràcia i es va inaugurar el 15 de març. A continuació entre 1910 i 1913 les capitals espanyoles van tenir els seus primers vols.

L’avió

El Bleriot XI era un monoplà amb un fuselatge de secció quadrangular de fusta de freixe amb puntals i cables nuats, amb una longitud de 7 metres. L’ala amb una envergadura de 7, 80 m i una amplària mitjana de 2 m li donava una superfície alar de 14 m² amb estructura de fusta, entelada en tissú engomada, reforçant tot el conjunt uns cables tensors reunits en el centre de gravetat de l’avió.

L’estabilitat transversal s’aconseguia per torciments dels extrems de l’ala, sistema patentat pels Wright. Darrere, els orgues estabilitzadors eren un empenatge fix de 2,2 m flanquejat a banda i banda per dos alerons mòbils d’estabilització, accionats en concordança amb el torciment de les puntes alars per la palanca solidària muntada en cardant inventada per Bleriot, mentre accionant amb els peus una barra es movia el timó de direcció.

L’avió anava equipat d’un motor Anzani de tres cilindres radials, amb un angle entre els seus eixos de 60°. Aquest conjunt desenvolupava una potència de 25 CV i pesava 60 quilos, que movia una hèlix de dues pales de fusta amb un diàmetre de 2,08 m, girava a 1.600 / 1.700 voltes/min, assolint una velocitat de 55-60 km./h.

L’electricitat s’aconseguia per acumulació de bobines i un distribuïdor d’alta tensió enviava el corrent a les bugies. El motor era sustentat per un quadrat de fusta i metall rígid del qual partia les potes triangulars del tren davanter de dues rodes grans completat per una petita en la part posterior del fuselatge.

El pes de l’aeroplà amb pilot i dues hores de combustible era d’uns 300 quilos. Avui ho qualificaríem d’ultralleuger.

Lluís Corominas

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies