JAVI QUINTANO
14/11/2024 | 13:50:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
El jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell, situat als terrenys del Mas Duran de Sant Quirze del Vallès, és un dels enclavaments prehistòrics més destacats del Vallès Occidental. Aquest jaciment es va començar a excavar l’any 1921, durant les obres de construcció de la línia dels Ferrocarrils Catalans entre Sant Cugat del Vallès i Sabadell. Aleshores, les excavacions van posar al descobert restes arqueològiques que suggerien una ocupació humana de llarga durada en aquesta zona.
El jaciment deu el seu nom a la Bòbila Madurell, instal·lada l’any 1931 per a l’extracció d’argila. Aquesta activitat va portar a noves troballes arqueològiques, especialment d’època neolítica. Les infraestructures posteriors, com l’autopista C-58 el 1975 i la urbanització de la zona amb un gran centre comercial, van fer que continuessin les excavacions arqueològiques als anys 90, revelant més informació sobre les ocupacions prehistòriques d’aquest indret.
Restes del cinquè mil·leni abans de Crist
El jaciment de la Bòbila Madurell presenta una ocupació reiterada amb curts períodes d’abandonament, que es remunta principalment al neolític mitjà i recent (aproximadament entre finals del V mil·lenni a.C. i inicis del IV mil·lenni a.C.). En aquest període, hi ha una gran concentració de sepultures i fosses, així com les primeres cabanes neolítiques del grup Veraza (entre 3000 i 2200 aC) enfonsades trobades a Catalunya. Les restes d’ocupació continuen amb evidències de l’edat del bronze, bronze final i primera edat del ferro, que probablement correspondrien a assentaments secundaris relacionats amb altres poblats de la regió.
El jaciment compta amb un total de 20 datacions radiocarbòniques que confirmen aquestes ocupacions al llarg del temps. Durant el neolític final, es troben les primeres estructures d’habitació en forma de grans depressions excavades al subsòl, que inclouen materials lítics i ceràmics, així com restes faunístiques, especialment del Bos taurus, que evidencien la presència d’activitats agrícoles i ramaderes.
Estructures d’habitació i troballes funeràries
Les campanyes d’excavació van identificar dues estructures d’habitació i organització interna de llars, fosses i pedres agrupades. Durant les campanyes de 1991 i 1992, es van descobrir 32 enterraments, però amb les troballes posteriors, el nombre d’enterraments va augmentar fins a un total de 80 fosses d’enterrament i 67 fosses d’emmagatzematge, o sitges, que ofereixen informació valuosa sobre les pràctiques d’emmagatzematge i alimentació de les comunitats antigues .
Importància del jaciment
El jaciment de la Bòbila Madurell és considerat un dels paratges arqueològics més importants d’època neolítica a Catalunya. Les restes trobades en aquest jaciment es conserven en diverses institucions, com el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu de Sabadell, contribuint al coneixement del passat prehistòric del Vallès Occidental i de la península en general. Aquest jaciment proporciona una visió detallada de les pràctiques de subsistència, enterrament i habitatge de les comunitats neolítiques i posteriors que van habitar aquesta zona.
Quan els estudiosos parlen de la Bòbila Madurell-Can Gambús, on s’afegeixen les troballes posteriors a zones de Sabadell, parlen d’un espai on s’han documentat fins a 179 enterraments, cosa que converteix la Bòbila Madurell-Can Gambús en el jaciment neolític amb la major concentració de sepultures de la Península Ibèrica per aquest període, i un dels més grans d’Europa occidental.
