JAVI QUINTANO
23/2/2024 | 20:20:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
La plaça de la Vila ha estat durant centenars d’anys el punt neuralgic de la vida de Sant Quirze, i escenari de festes i celebracions. L’església té origen romànic i està documentada des de l’any 1013 tot i que segurament va ser reconstruïda amb posterioritat perquè consta que va ser consagrada l’any 1050. Gislabert, bisbe de Barcelona, consagrava l’església de Sant Quirze de Terrassa i la restà sotmesa al monestir de Sant Cugat.
Se la coneixia com a Sant Quirze de Galliners o de Terrassa. Cap a la fi del segle XVII el poble havia anat creixent i l’església es va quedar petita. L’any 1698 va patir la primera remodelació documentada: s’encarregà a Joan Dosta de Sabadell la tasca de transportar les pedres d’una altre església situada dins la parròquia: Sant Pere de Torrents. Entre el 1701 i 1702 es van fer les obres més grans a càrrec del mestre d’obres Joan Picassó, de Cardedeu. Es van enderrocar les parets de l’església per engrandir-la i una vegada finalitzada ha restat així fins els nostres dies. En les obres d’ampliació es va enderrocar la major part de l’església antiga per reaprofitar-ne els materials.
En els seus orígens l’església de Sant Quirze tenia com a titular només a sant Quirze, advocació; que posteriorment va ser substituïda per la dels sants Quirze i la seva mare Julita, martiritzats a Tars el 16 de juny de 305.
Cal destacar que antigament al costat de l’església hi havia el cementiri, que l’any 1907 va ser traslladat a Can Casablancas, que actualment també ha desaparegut i ha estat traslladat en terrenys a prop de Can Feu.
L’edifici actual consta d’una nau coberta amb volta de canó, flanquejada per capelles intercomunicades. De la vella església romànica en resten algunes traces de l’antic campanar d’espadanya integrades al campanar modern.
La foto que il·lustra aquest contingut és de 1909 i encara el campanar no tenia la forma que té avui dia. Mirant a la façana de l’església, a l’esquerra, hi havia la casa de cal Guerra amb les seves arcades, i allà és on actualment hi ha l’edifici de l’Ajuntament. Fins el 1912, la parròquia, l’església, el campanar i la rectoria quedaven tancats per una porta enreixada. El campanar tenia una sola altura.
Modificació del campanar
Després de molts anys de tenir una sola altura, l’any 1912, s’hi va bastir una torre superior, per poder-hi posar un rellotge i la campana de les hores amb el seu suport. El campanar ja tocava les hores. L’església i la rectoria encara quedaven tancades al darrere de la porta enreixada. A una fotografia, de l’any 1913, s’aprecia, també, el gran desnivell que hi havia a la plaça: les cases de l’esquerra, com la de cal Guerra, quedaven molt més altes que les de la banda del Sindicat. En una posterior actuació es corregiria l’anomalia anivellant el terreny.
L’alçada del campanar és de 22’50 metres.
Per que no toquen Les campanes?