Dimarts,19 març, 2024
IniciA PORTADAI tu? Sumes per la independència?

I tu? Sumes per la independència?

CARTES AL DIARI. 

Sí, el procés està resultant més llarg del que en algun moment ens vam imaginar. Sí, és difícil i pot ser esgotador. Costa trobar el què o el qui. Costa trobar el com o el quan. Ens estressa aquesta incertesa i aquesta dificultat. Ens frustra i ens enfada. Però què hem de fer? Quina ha de ser l’actitud i la resposta a aquesta situació? Crec que bàsicament n’hi ha dues.

La primera segur que us sona: és la d’aquell que diu: “N’estic cansat, em quedo a casa, no faig res”. I, de fet, tothom té dret a cansar-se en una lluita, a descansar un temps i recobrar forces. Això sí, alguns (pocs, però segur que en coneixeu), a banda de no fer res, no sumen. Solen dir: “Això no és prou contundent”, i no ho fan. Però alhora no tenen idees millors o no les saben traslladar, o pitjor, ni ho intenten. Només s’ho guarden per al bar, o pitjor, per al Twitter. I, a més, alguns són els que diuen: “Quan vagi de debò, ja hi seré”.

I és que ara no hi va de debò? I és que ara no hi ha més de 3.000 represaliats i gent que seguim lluitant dia a dia amb aquesta situació. Que vagi de debò depèn també de cadascú de nosaltres, de la suma de tots plegats. A vegades penso que aquesta és l’actitud més freqüent, però crec que no. No ens espantem, només és la més cridanera i la més fàcil de veure.

I la segona actitud és la de la gent que potser pensa el mateix i segurament li seria més fàcil fer el mateix, però decideix sumar. Decideix no abandonar. Decideix seguir sent-hi. També estan cansats, però hi són. També pensen que és llarg, però continuen. Els sembla bé? Hi són. No els sembla tan bé? Sumen igualment perquè de mica en mica s’omple la pica i menys s’avança no fent res.

I tu? Ets dels que sumen?

Carla Soler i Pairó.

Secretària nacional de l’ANC

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

1 COMENTARI

  1. Senyora Carla: La seva explicació sobre la realitat en que es troba l’independentisme es molt sincera. Crec que s’està passant d’una il.lusió a un desencis pels resultats del proces i això costa molt d’entendre.
    Qui es el culpable?? Algu diu que la repressió, els 3.000 represalitats, altres parlen de que es culpa de Jonqueres i altres parlen de Puigdemont… perquè no accepten que cap d’aquestes questions , suposant foren veritat cadascuna d’elles i les tres, no es prou per explicar el desencis irreversible que hi ha ??.
    Es una resaca, costa després de la gran il.lusió , les manis, de tanta gent, que això no ha servit, ni servirà.
    Tornar a enxegar això , ni amb la presencia i provocació de VOX , ni la del PP, ni la caiguda de C’s els permetra la revifada.
    Perquè no acceptar que l’entorn d’EUROPA, el segle XXI, ja no es mourà per emocions i que les imposicions no son possibles??.
    Potser també es culpa de molts que no som independentistes no ens vam posicionar clarament i vam deixar que TV3 dirigis les emocions , en lloc de promoure un clar i decidit debat.
    No ho vam fer per por de ser senyalats com peperos PP, de que no ens diguessin fascistes- a mi m’ho van arribar a dir la familia per no estar d’acord amb un referendum imposat i unilateral que cap pais d’Europa va reconeixer, cap pais. No els hi serveix això ? Quan s’ha viscut amb emoció, res s’escolta.
    Van començar amb el dret a decidir van fer una gran exigencia d’un referendum com solució, quan la realitat senyala que el referendum unilateral no va tenir una majoria de catalans al seu favor al no participar. Després en les eleccions en 2017 el partit més votat va ser Ciudatans i els vots a l’independencia van ser de 2.326.000 i a favor 2.114.000, sense majoria de catalans es volia que es legitimes l’independencia.
    Res els hi ha servit : Ni la negativa d’ Europa, ni no tenir majoria , res els hi va servir per acceptar que Catalunya no vol una independencia imposada.
    I ara amb noves i retoriques propostes , el 31,44 % de vots ( eleccions de 2021) volen continuar en lloc d’acceptar que a Catalunya, no es possible imposar una proposta que no la volen la resta de catalans. Això no es una questió de desitjos, si no de democracia. Llastima d’energies i d’enfrontaments inutils.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies