Dimarts,18 febrer, 2025
IniciA PORTADAIncendis a Galícia: claus d'una tragèdia única en l'Europa atlàntica

Incendis a Galícia: claus d’una tragèdia única en l’Europa atlàntica

Les flames s’apaguen, però el problema continua

REDACCIÓ/SOCIETAT/NATURA.  De totes les regions de la façana atlàntica, solament a Galícia i nord de Portugal els focs són un problema molt greu que anirà a més. En els últims dies s’ha parlat d’incendiaris, terrorisme ambiental i canvi climàtic; però aquestes explicacions poden resultar simplistes. Biòlegs que fa dècades que estudien els incendis del nord peninsular identifiquen les veritables raons d’aquesta onada.

El diumenge 15 d’octubre prenia a Galícia un foc que no serà fàcil d’oblidar. Centenars de persones sortien al carrer per ajudar en les tasques d’extinció, les flames arribaven a les cases i aconseguien el centre de la ciutat de Vigo. Feia dies que cremava per la zona d’Ourense, la província més castigada per aquesta xacra, però ningú s’esperava tal magnitud simultània.

El foc és un vell conegut a Galícia, Astúries i el nord de Portugal. En la dècada dels noranta ja es parlava de milers d’hectàrees cremades per la ‘cultura’ del foc, heretada del seu ús com una eina agrícola i ramadera. Però en la península Ibèrica passa alguna cosa atípica: de totes les regions de la façana atlàntica europea, les úniques zones on els incendis forestals són un problema perpetu són el nord de Portugal i Galícia.

Serafín González Prieto, doctor en biologia, director de la Sociedade Galega d’Història Natural i científic titular del CSIC, porta anys estudiant aquest fenomen: “L’ús del foc ha estat comú en la història de la humanitat; no obstant això, en altres zones ha deixat d’utilitzar-se i aquí continua. A això cal sumar-li que de totes les regions de la façana atlàntica europea, Galícia i nord de Portugal tenen els pitjors indicadors demogràfics. Hi ha un despoblament molt acusat i un envelliment molt fort del mitjà rural. La utilització històrica del foc juntament amb aquest crack demogràfic i econòmic ha extralimitat el problema”.

“La utilització històrica del foc, juntament amb el crack demogràfic i econòmic de Galícia, ha extralimitat la situació”, diu Serafín González Prieto

Segons els informes d’incendis dels agents forestals, prop del 99% dels quals es registren a Galícia tenen causes humanes i el 75% són intencionats. La resta són accidents o negligències. Els intencionats estan ocasionats per incendiaris, és a dir, persones que els causen deliberadament, dels quals molt pocs són piròmans –amb un trastorn psiquiàtric molt específic–.

“Se sol usar el terme piròman de forma confusa, la qual cosa condueix al fet que se sobrevalori el paper d’aquestes persones en els focs. Segons les estadístiques, a Galícia provoquen un 6,5% dels incendis, xifra que podria estar fins i tot sobreestimada per la falta de comprensió d’aquest terme fins i tot entre els agents forestals”, explica María Calviño Cancela, biòloga i investigadora de la Universitat de Vigo.

La científica gallega acaba de publicar un estudi en la revista Forest Ecology and Management sobre la interacció de les causes humanes, naturals i climàtiques dels incendis, i en particular del risc a les zones properes a cases i poblacions. Calvino col·labora des de fa anys amb Julia Touza Montero, de la Universitat de York (Regne Unit), amb la qual ha publicat diversos articles relacionats amb els focs associats a la vegetació i als canvis en les polítiques forestals. “Estem pendents de publicar un estudi sobre l’efecte dissuasiu de les detencions, amb resultats positius”, diu Touza.

La creixent ‘economia’ del foc

Determinar les motivacions dels incendiaris és molt difícil mentre no se’ls descobreixi i interrogui. Les estadístiques parteixen sobretot de suposicions realitzades pels agents d’incendis en els seus informes.

“Existeix una intencionalitat, sens dubte, i les bases sociològiques són complicades per múltiples factors, però tots ells es relacionen amb un envelliment de la població. La pregunta que em faig és: si Galícia des de l’any 90 cada vegada gasta més diners en extinció –deu ser la regió d’Europa amb major despesa, amb uns 175 milions d’euros anuals en els dos últims anys–, per què 37 anys després el problema segueix sent igual de greu?”, planteja González Prieto.

Astúries va registrar el dilluns fins a 32 incendis forestals. En la imatge, un bomber realitza un tallafocs en els voltants de la Reserva de la Biosfera de Muniellos. EFE/José Luis Cereijido

Les dades de les últimes quatre dècades proporcionats pel Pla de prevenció i defensa contra os incendis forestais de Galícia mostren un descens de la superfície cremada del 25 al 35% per dècada, a pesar que el nombre d’incendis ha augmentat de 1976 a 2005 –només s’ha produït un descens en l’última dècada–. Això suggereix que les mesures d’extinció han millorat en efectivitat, però el nombre d’incendis és elevadíssim, amb una mitjana anual de 0,13 focs per km², només superat per Portugal, segons les últimes dades de la Comissió Europea.

“Imaginem que en comptes de gastar els diners en extinció s’hagués invertit en prevenció i en el desenvolupament sostenible de les zones que tradicionalment es cremen. A donar-li un futur econòmic, ambiental i demogràfic a aquestes àrees. Cada vegada es gasta més, però no es gasta bé. És una economia del foc que segueix creixent”, indica l’investigador del CSIC.

“No tenim un problema amb l’eficàcia de l’extinció, sí amb el nombre d’incendis que es produeixen”, explica Calviño Cancela

Per Calviño Cancela, estar preparat per a alguna cosa tan excepcional com el viscut en els últims dies suposaria uns costos molt difícils d’assumir per a qualsevol societat. “No tenim un problema amb l’eficàcia d’extinció d’incendis, a la qual es dediquen molts recursos, però sí amb el nombre dels que es produeixen”.

De la mateixa opinió és Mercedes Casal, directora del grup de recerca Ecologia del Foc a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), que fa més de quaranta anys que estudia els incendis en aquesta comunitat: “Hi ha situacions en les quals els mitjans estan desbordats en concentrar-se molts incendis en pocs dies i amb factors meteorològics desfavorables. El que s’ha de fer és potenciar les mesures preventives”.

“He viscut incendis forestals de prop –afegeix González Prieto–, he assistit a petites cremes autoritzades, però quan les condicions es posen complicades, si hi ha una onada d’aquesta magnitud, és immanejable. La gent ha de descansar, no pots manar a persones esgotades a jugar-se la vida per apagar un incendi. El que cal evitar és que hi hagi tants focs”.

Dures crítiques a la gestió del territori

Tant Casal com González Prieto són molt crítics amb la gestió del territori a Galícia i en gran part d’Espanya. “S’ha barrejat l’edificació amb la muntanya –diu la científica de la USC–, amb la qual cosa augmenta el risc per a la població humana, els seus habitatges i propietats, i a més la tècnica d’extinció ja no correspon a criteris estrictament forestals”.

El drama és major perquè a Galícia i a Portugal en els últims anys els incendis ocorren molt prop de zones habitades. La Llei d’Incendis Forestals de Galícia estableix la normativa per a la protecció en aquestes zones. “És necessari complir l’establert en la Llei, i fins i tot mantenir majors perímetres de protecció de les zones urbanes o industrials”, emfatitza Casal.

“L’any que ve tornarem a parlar d’això i al pitjor la superfície cremada és més gran i hi ha més morts”, lamenta González Prieto

González Prieto lamenta: “Si Galícia es caracteritza per alguna cosa, desgraciadament, és per la manca d’ordenació i gestió del territori. Això, unit a l’abandó dramàtic del mitjà rural, és el brou de cultiu idoni per a aquesta situació”.

En total, han mort quatre persones en els incendis de Galícia i 41 a Portugal, però la tragèdia no acaba quan s’apaguen les flames. Els focs tenen conseqüències sobre la salut humana, el medi ambient i l’erosió dels sòls.

“El fum altera a l’atmosfera greument, es produeixen efectes ambientals, pèrdues materials d’habitatges, d’animals. Més tard, vindran les pèrdues de sòl per pluges intenses i erosives que deterioren els ecosistemes forestals, els rius i les ries. Els problemes no acaben quan s’apaga el foc, sinó que comencen uns altres”, afirma González Prieto.

“L’any que ve tornarem a parlar d’això i al pitjor la superfície cremada és més gran i hi ha més morts”, subratlla l’investigador del CSIC.

Eucaliptus, pins i clima: combinació fatídica

La proliferació de plantacions forestals d’espècies molt inflamables, com a pins i eucaliptus, sens dubte afavoreix la ràpida expansió dels incendis, sobretot quan es troben semi abandonats i acumulen molta quantitat de biomassa.

“Un problema important és que no es donen els incentius adequats perquè un propietari eviti el risc que suposa utilitzar espècies amb alt risc. L’amo de la parcel·la rep els beneficis derivats de l’alta productivitat d’aquests arbres, però no assumeix l’enorme cost que causen els incendis”, explica Calviño Cancela.

Un bomber intenta extingir un incendi a la zona de Zamanes, a Vigo, el 15 d’octubre de 2017. EFE / Salvador Sas

En diversos estudis del seu grup han comprovat com els boscos caducifolis nadius típics d’aquesta zona, dominats per roures, tenen un risc d’incendi molt menor que aquestes plantacions, per la qual cosa constitueixen una defensa natural i barata enfront dels incendis. “Es tornen a cometre els mateixos errors: prevaler les plantacions d’espècies productives i molt combustibles, no intercalar àrees de tallafocs ni boscos refugis de biodiversitat, no protegir carreteres ni cases de la proximitat del foc futur”, retreu Casal.

Quant al clima, les condicions de molt baixa humitat de l’aire, altes temperatures i vents molt forts, unides a una vegetació molt seca després de mesos pràcticament sense precipitacions, han afavorit una ràpida expansió.

“Es tornen a cometre els mateixos errors: prevaler les plantacions d’espècies productives i molt combustibles”, declara Mercedes Casal

“L’ho esperat, amb l’evolució actual, és que les condicions climàtiques vagin a pitjor. És a dir, ens enfrontarem a temporades més llargues d’incendis forestals i en pitjors condicions, amb temperatures més altes i sequeres més intenses”, declara José María Fernández Alonso, investigador del Centre de Recerca Forestal Lourizán de la Xunta de Galícia. El científic acaba de publicar un article en el European Journal of Forest Research que analitza la interacció de factors com el vent per localitzar les zones més sensibles a la propagació de focs a Galícia.

Fernández Alonso tampoc veu que la solució sigui augmentar les dotacions, sinó reorientar-les. “Tant en la seva formació com possiblement en la seva flexibilitat temporal, i recolzar-se més si cap en el coneixement científic, perquè si ens anem enfrontar a nous escenaris de canvi climàtic, l’acumulació de mitjans no serà la resposta”.

“Amb tots aquests punts en context –emfatitza González Prieto– queda clar que si hi ha una onada d’incendis, és molt difícil poder atallar-los, tret que tinguem un cotxe de bombers per cada poble. Cal ajudar a conservar els parcs naturals que s’han cremat, les zones de la Xarxa Natura 2000 que han cremat i les espècies amenaçades que han mort calcinades. Necessitem canviar l’enfocament totalment”.

Eva Rodríguez.
Periodista i redactora de SINC especialitzada en informació sobre ciències naturals i socials

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies