-
La por a no ser cregudes, l’estigmatització i la manca de confiança en les autoritats col·loquen a Espanya per sota de la mitjana europea en nombre de denúncies presentades per violència sexual.
SOCIETAT. Invisibilitzades, qüestionades, desprotegides i jutjades. Així es troben milions de dones víctimes de violència sexual.
Des del grup d’Amnistia Internacional Sabadell s’ha presentat una investigació pròpia sobre violència sexual. Per mitjà de testimonis de dones, organitzacions i institucions, Amnistia Internacional ha portat a terme una investigació sobre violència sexual a l’Estat Espanyol (Incloent Catalunya) durant aquest any 2018.
En aquest, Amnistia Internacional alerta d’aquesta situació i dels obstacles que han de salvar per a ser ateses pels serveis i el sistema legal.
Aquestes són algunes de les conclusions d’aquest estudi:
- Invisibilització del problema. Les xifres de les que es disposa són insuficients per a conèixer la dimensió real del problema. Sense dades realistes, les polítiques públiques no arriben. S’han produït importants avenços en la lluita contra la violència de gènere, especialment en l’àmbit de la parella i ex parella (Llei Integral Contra la Violència de Gènere de 2004) però si la violació es produeix per una tercera persona o desconegut no es consideren víctimes de violència de gènere i són les dones oblidades.
- La por a no ser cregudes, l’estigmatització i la manca de confiança en les autoritats col·loquen a Espanya per sota de la mitjana europea en nombre de denúncies presentades per violència sexual.
- Atenció poc o gens especialitzada. Persones consultades aporten exemples com l’externalització del servei de la Generalitat de Catalunya de les Oficines d’atenció a la víctima del delicte que van contractar 30 professionals sense formació prèvia en violència sexual. Van haver de destinar hores laborals per a capacitar-los.
- Manca de campanyes d’informació, sensibilització i protocols clars. provoca que les dones hagin de buscar pels seus propis mitjans què fer davant un moment tan traumàtic.
- Procés judicial traumàtic. “No tornaria a denunciar” no pot ser la idea amb que es queden les dones víctimes de violència sexual després de demanar protecció a les institucions. Preguntes sobre la roba de la víctima, a quina hora es va produir la violació, si havia begut o no, la seva nacionalitat, no poden ser arguments utilitzats per a minvar la seva credibilitat quan arriben a la comissaria a denunciar o són ateses per forenses.
Per això, Amnistia Internacional vol que es preguin mesures urgents per a garantir els drets de les dones com recopilar dades per dimensionar el problema, crear serveis especialitzats i facilitar l’assistència gratuïta i immediata així com sensibilitzar a tots els agents: jurídics, policials i mèdics.
Així mateix, Amnistia Internacional considera necessari i positiu un debat per a la reforma del Codi penal dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, com un tipus de violació específic on l’element clau sigui el consentiment lliurement atorgat, tal i com estableixen els estàndards internacionals com ara el Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa.
