Ja es poden manifestar pacíficament i ajudar-se pels CDR.

CARTES AL DIARI

L’independentisme que s’ha fet fort amb la utilització política per l’ANC de la Cambra de Comerç de Barcelona, vol minimitzar tant la marxa d’empreses, la baixa d’inversions i el desviament de projectes a altres països i /o comunitats, i per res l’importa que les 90.000 places de l’IMSERSO A CATALUNYA, no tinguin demanda, ni els problemes al sector hoteler ni del comerç, ni la cultura, ni el transport de persones i materials, afectats per als continuats talls de carreteres, sabotatges de vies de tren, ocupacions d’aeroports.
Quina és la sortida ara? Cap.
Quan les il·lusions passen a ser mentides? Inicialment les il·lusions són propostes que es posen a debat i la societat les accepta i es compromet o no amb elles.
La il·lusió passa a la categoria de mentida, quan després d’un llarg procés, ja portem anys en aquest debat, es veu que no és possible per moltes raons, les més importants referides a l’entorn internacional i a l’oportunitat històrica.
En l’entorn internacional, es presenten les referències a Hong Kong, lluites en Xile o altres països, i que no tenen en compte les condicions de cadascuna i l’abast de cada reivindicació.
Resulta que ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa s’accepten aquestes reivindicacions de l’independentisme i que són només d’una part de catalans i que hi ha dotzenes de territoris tant a Europa com a EUA, en què també hi ha moviments però que respecten les lleis de cada país.
Hem vist en dates recents, com el Partit independentista de Quebec, en el que ens emmirallaven Catalunya, ha deixat de presentar aquesta reivindicació.
Queden les Illes Feroès, 14.000 habitants, visitades per Puigdemont per validar els seus eixelebrats procediments.
El referèndum, aquest sí previst per les lleis internacionals de descolonització a Nova Caledònia, va resultar negatiu a la independència de França.
El BREXIT ha estat una referència també per l’independentisme, ja que la sortida de la Comunitat Europea, s’ha situat com un model de la sortida d’Espanya per Catalunya. El referèndum, existent en les seves lleis ha permès un procés que amb moltes confrontacions situa el futur com incògnita del benefici real que aportarà.
Davant d’aquesta realitat, en lloc d’acceptar-la i adequar les reivindicacions, es crea una confrontació continuada, a la que es presenta com pacífica i que ho és només quan s’adapta a l’ús del dret de manifestació i vaga comunicades prèviament i d’acord amb les lleis, però deixa de ser-ho en tota la resta de mobilitzacions com les marxes per carreteres, ocupacions de carrers, estacions de tren, aeroports, sabotatges que causen danys físics i econòmics importants, encara participi tot un President de la Generalitat.
Ara tenen els CDR, emparats i animats pel President de la Generalitat i JxCat, ERC, tots que permeten la seva impunitat i que els Mossos no facin cap detenció dels segurs membres i de les seves jerarquitzades direccions així com les del Tsunami democràtic. 
Quants membres dels CDR, s’han detingut per cridar als atacs contra les forces de seguretat i els focs nocturns de Barcelona, o els talls de carretera i cremar neumàtics? Molt pocs i si hi ha detencions, des de la CUP, JxCat, ERC, en el Parlament demanen la seva llibertat.
Les crides a la mobilització contra la sentència per parts dels presos són altre de la confusió que promou el procés. D’una banda es presenta com una sentència injusta i desproporcionada, en acumular els anys de presó a quasi 100 anys entre els 9 condemnats, però no s’explica que en la realitat és eludible en gran part pel tipus de beneficis penitenciaris i règim de tractament, que poden permetre la seva sortida en data molt propera, si accepten no reincidir en les seves actuacions.
Ho tornarem a fer!!, diuen, escoltin: vostès no volen sortir de la presó perquè així les seves reivindicacions agafen més força. Està clar que l’estança a presó resulta tolerable i volen mantenir-la, però a les hores NO cridin al victimisme pels seus familiar, fills i a la resta de ciutadans.
Només quan la mobilització decau pel cansament i la falta de seguiment, serà possible arribar acords. Sembla contradictori, però és la realitat dels conflictes i això hauria de portar als independentistes a entrar en una fase de desmobilització ordenada, si realment volen que surtin de la presó.
En la propera crida contra la sentència, plantegis que ja hi ha hagut altres manifestacions i que potser els ajudarà més si es queda a casa.
Trucar per telèfon per un costat i per l’altre agitar als CDR cada nit contra els cossos de seguretat no donarà cap resultat, segur!!

@josecoderch