-
La campanya de l’Associació catalana Obertament té com a objectiu interpel·lar a les persones per què reflexionin sobre la pròpia salut mental, que demanin ajuda i trenquin amb el seus prejudicis a partir d’una pregunta tan senzilla com quotidiana: “I tu, com estàs”?
-
L’Associació, en la seva lluita incansable contra l’estigma, reivindica la necessitat de trencar amb el silenci que envolta la salut mental des de l’honestedat i l’empatia radicals: “És molt urgent que es prengui consciència de la salut mental, posant de relleu les barreres com son els prejudicis i la por a les conseqüències de l’estigma” explica Israel Molinero, president d’Obertament.
-
La campanya irromp en un moment en que, degut a la pandèmia, s’ha disparat i aguditzat el nombre de casos de depressió, ansietat i altres problemes de salut mental.
SALUT. Barcelona, a 22 de Febrer de 2021. – Els tabús, prejudicis i tòpics són presents en tots els àmbits de la nostra vida i dia a dia causats per un desconeixement generalitzat envers la salut mental i els seus símptomes. Si parlem de salut mental, trobarem que aquest tipus de percepcions o pensaments irracionals ocupen un espai important al nostre entorn. El fet de no ser-ne conscients, impedeix que les persones que no es troben bé demanin ajuda i iniciïn el procés que els permetrà recuperar la plenitud de les seves vides.
Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública del Departament de Salut i ESADE que ha avaluat l’impacte del confinament sobre la salut mental de la ciutadania de Catalunya, es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió o malestar emocional durant el confinament. Aquesta dada ha posat en alerta els professionals de la salut els quals reclamen més responsabilitat i conscienciació de la societat d’aquesta problemàtica.
Amb l’objectiu de trencar amb les barreres que provoca l’estigma i treballar per a que les persones afectades puguin alliberar-se i lluitar contra el seu propi autoestigma, l’Associació catalana ‘Obertament’ posa en marxa la campanya “Jo tampoc estic bé”, empoderant a les persones mitjançant el reconeixement del seu malestar i reivindicant la necessitat de demanar ajuda.
La campanya es basa en el concepte de l’honestedat i l’empatia radicals. I és que només si som capaços d’empoderar-nos i parlar obertament de com ens sentim, donant la cara per nosaltres mateixos, trencarem amb l’estigma. El titular “Jo tampoc estic bé” il·lustra amb contundència les dificultats en reconèixer com i quan no s’està bé; i el subtitular, “I TU, COM ESTÀS?” formula una pregunta al públic per què s’interrogui sobre com està de manera sincera, i demanar ajuda en cas que sigui necessari. A més, el tractament fotogràfic defuig el dramatisme i l’angoixa; mostrant una expressió de serenor i empatia, capaç de connectar amb persones de diferents edats.
“Són sensacions que vius molt interiorment, que no saps com explicar-les, dubtes si t’entendran i arriba un punt que les pors comencen a fer-se com més obsessives“, explica Mª Antònia, mestra jubilada, un dels testimonis que participen en la nova campanya i explica la seva història sense tabús.
“Tenia molt auto estigma, m’amagava, feia veure que no passava res, pensava que si l’entorn sabia que estava malalt em menysprearien i encara estaria més sol”, afegeix Xavi, treballa en un hospital i és pare de dos nois, també dona el seu testimoni.
La Covid-19 ha demostrat que els problemes de salut mental no afecten només a les persones d’una determinada edat. Aquest tipus de trastorns són presents també entre els joves. Eiden, de 23 anys, estudiant de dret, un dels testimonis de la campanya així ho explica: “Parlar-ne obertament és alliberador, m’ha canviat la vida i és aquesta la idea que vull promoure. Sobretot entre els joves“.
La campanya, que estarà activa des del proper dilluns 22 de febrer fins 31 de març, no té limitacions de mitjans ni formats. Així doncs, comptarà amb un spot publicitari i falca de ràdio als mitjans de comunicació catalans, i tindrà presència a l’exterior i en premsa. També en mitjans digitals, xarxes socials i una landing page www.jotampocesticbe.cat que recull diferents testimonis, que expliquen d’una manera molt natural a partir de diverses entrevistes amb el periodista Joan Maria Pou, quina ha estat la seva experiència i el seu recorregut fins arribar a poder parlar obertament del seu trastorn mental; un test amb preguntes per conscienciar-se i informació útil sobre com iniciar una conversa de salut mental.
A més, la campanya inclou la instal·lació d’un mur al Parc de la Ciutadella de Barcelona que visibilitza els tabús i prejudicis estigmatitzants i amb els quals ens enfrontem sempre que parlem de salut mental, tant de la pròpia com en general.
L’autoestigma, l’últim esglaó en la lluita per la salut individual de les persones
Segons l’OMS, l’estigma per raó de salut mental és un problema global que demana la lluita i la implicació de les societats. Amb “Jo tampoc estic bé”, l’Associació Obertament vol fer visible la necessitat de demanar ajuda als especialistes o a les persones que ens envolten com un primer pas per tal de sortir-ne. Així ho explica Hug, cambrer, amb 39 anys, de Tremp, un dels testimonis de la campanya: “Als 23 em van ingressar i vaig estar fins als 30 entrant i sortint de l’hospital fins a recuperar-me. Ja amb 34 anys i després d’una llarga trajectòria dins dels serveis de salut mental, em vaig atrevir a demanar ajuda per primera vegada i a partir d’aquí vaig anar per propi peu al psiquiatre i fa anys que em trobo estabilitzat”.
El problema de l’autoestigma arriba quan assumim els estereotips i prejudicis socials com a propis. Això provoca que ens autolimitem i tinguem baixa autoestima o manca d’expectatives de recuperació. Per la Raquel, un altre dels testimonials de la campanya, barcelonina de 42 anys i mare de tres fills: “Tot va canviar positivament quan em vaig deixar de jutjar“, i afegeix “l’autoestigma de tenir un trastorn mental, personalment m’ha pesat molt“. Una de les principals evidències dels problemes de salut mental és que afecten a tothom, a persones de diferent edat, i és clau la manera en que es decideix fer-li front a través de la paraula i l’acceptació de que és necessari deixar-se ajudar.
La vergonya i la por a les conseqüències en són les causes principals per no parlar de la pròpia salut mental. Per trencar amb les barreres, un gest tan petit com parlar-ne és sempre el millor punt de partida. A més, la manca d’informació i els prejudicis també hi influeixen. Per això a landing page els visitants trobaran tot un seguit d’informació i recursos al seu abast que els ajudaran a entendre què els està passant, i també sobre com iniciar una conversa de salut mental
“Passar per un problema de salut mental és natural i forma part de l’experiència humana. No hi ha res de què avergonyir-se. El millor que pot fer algú quan comença a trobar-se malament és parlar-ho amb algú del seu entorn o demanar ajuda si és necessari“, explica Israel Molinero.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), prop de 450 milions de persones a tot el món es troben afectades per algun problema de salut mental. En concret, es calcula que 1 de cada 4 persones té o tindrà un problema d’aquest tipus a la seva vida. Actualment, el 12,5% de tots els problemes de salut està representat per trastorns mentals, una xifra superior a la del càncer i els problemes cardiovasculars.
La campanya ‘Jo tampoc estic bé’ té el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i Fundació La Caixa.
