slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Joan-Elies Adell. Viure més, aprendre de tots per comprendre el que som
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Joan-Elies Adell. Viure més, aprendre de tots per comprendre el que som

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

Joan-Elies Adell. Viure més, aprendre de tots per comprendre el que som
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

Joan-Elies Adell és un poeta que busca constantment l’essència de les seves paraules, cultivant l’artifici que és la poesia. Les paraules obtenen el sentit i el valor que el lector els dóna, però també són precioses per si mateixes. La poesia té sentit encara que tingui com a receptor el seu autor. La literatura no és més que un artifici que s’alimenta de si mateix.

Es tracta d’un autor profundament arrelat a la tradició i a l’herència cultural que des de petit l’ha envoltat. Li agrada treballar amb temes i textos literaris, mons ja prèviament esbossats i també amb l’art, que considera una realitat alternativa a la realitat. ¿Què porta a l’artista a concebre una nova perspectiva? L’expressió artística segons Joan-Elies pot ser també un motiu de l’exercici poètic. Avui en dia vivim en una realitat efímera, fugaç que s’escola sense poder gaudir-ne gaire temps per la velocitat dels canvis. La creació artística (cinema, pintura, poesia…) permeten agafar l’instant, l’experiència i treure-la del seu present, fer-la eterna.



Mai no he escrit (subratllat) el nom
que no diu aquesta mirada de criatura
incerta, ni he vist la llum que es filtra
a través del seu cos d’humitat tèbia;
mai no he resseguit l’ombra dels objectes
efímers la fragilitat dels pètals
(un fingiment més) tamisat per la impotència.


Les seves fonts d’inspiració són molt diverses: declara admiració per poetes tan importants en l’herència poètica com Paul Auster o Cesare Pavese, però li agrada també treballar amb la música contemporània o el cinema i autors narratius, inspiració per la seva poesia dialogada.

Aquesta intertextualitat, l’absorció i utilització que fa de diferents fonts artístiques és un signe clar de l’actualitat: tot està relacionat amb tot. Tots tenim influències i recolzem els nostres esforços en els altres, aprenent d’ells a fer el nostre propi camí. Molts joves creadors treballen sovint en col·laboració.

La poesia d’Adell navega com un vaixell entre el real i el fictici, entre la influència i el que és propi, entre les paraules i els silencis. Els silencis son part imprescindible dels seus poemes. Segons ell ens ajuda a aprendre a tenir temps de pensar, però cada vegada els utilitzem menys.



Sóc jo qui se sent caminar
Per l’extrem precís de la incertesa,
qui, sota la quietud dels estels,
vol habitar la superfície
de qui és imatge, en canvi, una mirada
ingènua.


Adell afirma que el gènere poètic és un mitjà d’expansió d’un pensament amb limitacions ineludibles. És un paisatge de frontera entre la realitat exterior i la realitat interior de la persona. Segons ell, i amb raó, la poesia és l’únic recurs humà que encara ens resta per sortir dels nostres límits, per interrogar el món que no forma part de nosaltres, però que ens envolta.


Quan de vegades escric
per fer de mi mateix
un altre que també sóc,
una curiositat sense rastre,
m’espanto del fred
que ha d’arribar-me.
I mentre hi penso,
Davant meu, l’esborrany d’un saber
que vol ser carícia, simplement,
una realitat feta de paraules.
Després d’aquest excés de claredat
¿com diré mai d’un cos
que és meu i que s’exigeix?
Diré que tot desert té la seva mar.


L’escriptura ha estat l’estratègia per deixar constància del que ens importa, deturar el temps i poder tornar a records passats i tornar a viure, encara que d’una altra manera, allò que ja no hi és. Les paraules queden inalterables, reflecteixen allò que vam sentir, el que vam viure i poder comprendre també passat un temps. Ens emocionen, ens fan empatitzar. Escriure també pot ser una forma de viure més completa.

Cristina González.

2021-09-29
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator