CARLES VIÑALS/CULTURA. El dissabte 16, al bar – teatre Reina Victòria de terrassa, es va fer l’acte de presentació del llibre de poemes “Dolç Esguard que Crema”, de l’autor Joan Tamayo Sala, conegut advocat i defensor dels Drets Humans i Socials i col·laborador del Diari Sant Quirze, amb la seva columna pròpia. Les il·lustracions del llibre, són a càrrec de Rat Soriano, coneguda artista plàstica i visual contemporània, nascuda també a Terrassa.
Destaquem la gran afluència de públic, que va omplir tot l’espai del Reina Victòria, com es pot veure a la fotografia.
Biografia
Joan Tamayo Sala, advocat, professor, assessor empresarial i activista pels Drets Humans i Socials, ara també poeta i escriptor, va néixer a Terrassa l’any 1956.
Va viure als anys 60, la revolució industrial del sector tèxtil, amb els carrers, fàbriques i vapors tèxtils com a mirall de fons dels seus jocs d’infantesa, observant amb ull crític als treballadors del sector, moltes vegades explotats per als amos de les fàbriques, el que va fer que s’interessés per la defensa d’aquests col·lectius.
Va tenir clar, des de jove, que calia impulsar una revolució social per transformar aquella societat injusta, per al que es va fer sindicalista de CCOO i va militar al PSUC.
Va continuar exercint el càrrec de Regidor a l’Ajuntament de Terrassa, allà per als anys 1992 – 1995 i, després d’una decepció política, abandona el càrrec i s’endinsa en l’activisme llibertari, fins a centrar-se de ple en la lluita pels Drets Humans i Socials.
Hi ha col·laborat amb la PAH i d’altres organitzacions similars i dirigeix un projecte de despatx especialitzat en la seva defensa, ESPAI HUMANA.
Ha participat en la creació de diverses plataformes de lluita pels drets (OBDST, ESPAI DRETS…) i amb aquest objectiu, fa molts anys que escriu articles periodístics en diferents mitjans i oferint xerrades i conferències.
Una vegada acabada la presentació, l’autor va signar els llibres que el nombrós públic va comprar a la mateixa sala, cloent l’acte amb la degustació d’una copa de cava.
Reproduïm l’estrofa d’un dels poemes del llibre “Dolç Esguard que Crema”, dedicat a la seva àvia Joaquima:
“Anyoro aquella perduda intimitat amb tu
transparent cortina de sofriments i afectes
com un escarabat lent i lluent
Tota vestida de negre
Família de camperols sorruts
Vida de cançons al safareig o al camí de tornada del camp
M’agradaria ensenyar-te el mar, aquest gran desconegut teu
i anomenar Joaquima a un vaixell”
Reportatge i fotografies: Carles Viñals
