Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAJordi Cortés o l'imperi dels sentits

Jordi Cortés o l’imperi dels sentits

J. A. AGUADO/CULTURA/TRIBUNA

Jordi Cortés o l’imperi dels sentits

[dropcap]J[/dropcap]

ordi Cortés és a Kiakahart el que David Toole a Candoco Dance Company, una forma de trencar els límits de la dansa contemporània desafiant les limitacions, el coreògraf fa de les limitacions una fortalesa i no una debilitat. Aquesta manera d’entendre la dansa no està en el virtuosisme de moviments difícils, sinó en la recerca d’una poètica que busca l’individual com un laboratori d’investigació en el moviment com un concepte abstracte de les arts escèniques.

La dansa a partir de 1913 ha iniciat un camí que va fer els primers passos amb Igor Stravinsky i la seva consagració de la primavera ballada per Nijinsky, la seva forma d’entendre la dansa a obrir camins que encara no s’han tancat.

La llum, la música, l’escultura, la pintura, la pantomima, la gestualitat tenen el mateix pes que el moviment, hi ha molt de teatre de gest, de macedònia en aquesta forma d’interpretar la dansa contemporània. Fuck-In-Progress té una part didàctica perquè l’espectador aprèn a mirar un espectacle de dansa des de la perspectiva d’una cadira de rodes o l’amputació d’un membre del cos. Es converteix en un aprenentatge, en una escola d’espectadors, en una manera de mirar i d’aprendre de la màgia de la dansa.

Prenent la figura central del coreògraf i ballarí Jordi Cortés són diversos els grups de dansa que cada any posen sobre els escenaris dels teatres catalans les seves propostes entre ells el col·lectiu de dansa integrada Liant la Troca que té la base a Granollers.

Un altre dels focus és a Barcelona i té la seva base d’operacions a La Caldera de les Corts. Més enllà dels beneficis que la dansa té per a qualsevol ésser humà i més enllà de la funció terapèutica les companyies de dansa integrada busquen no ser una activitat d’autoajuda sinó la invenció d’una forma d’expressió nova on el matrimoni entre el treball ardu i la creativitat del laboratori d’assaig ens ofereixen espectacles que creixen dia a dia com aquest Fuck-In-Progress, premi de la crítica a la millor coreografia. L’espectacle té ja dos anys, es va presentar al Grec 2015 però no ha caducat. Tot el contrari, cada dia podem veure-ho i sentir-ho, perquè també té paraula, des d’un enfocament fresc i intel·ligent … un espectacle amb toc de canalla, divertit i poètic, però a més de graciós, també és seriós.

Tota l’emoció i l’energia de l’exquisida selecció musical de Jordi Agut i l’ambició d’uns ballarins -Mercedes Recacha, Annabel Castan, Míriam Aguilera, Joan Casaoliva, Jaume Girbau, Raül Perales, Glòria Josep i Jordi Cortés- es combinen perquè l’espectador segueixi els moviments per descobrir els secrets del passat i del present dels ballarins, que potser siguin també els tèrbols i truculents secrets sexuals de la construcció del món, de la cultura entesa com Freud la va exposar en el seu llibre de 1929 El malestar de la cultura o sigui estem parlant de l’imperi dels sentits. Jo de vostès no em perdria aquest espectacle.

J. A. Aguado

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies