Dijous,29 febrer, 2024
IniciPERFILSJordi Figuera, president de la Big Barra Band. El 20 de maig...

Jordi Figuera, president de la Big Barra Band. El 20 de maig actuen al Club Jamboree

Avui entrevistem en Jordi Figuera, president de la Big Barra Band, una banda de Sant Quirze amb 20 músics, hereva de les grans bandes musicals dels anys 50 i 60 del segle passat. El proper 20 de maig compleixen un gran somni: actuen per primera vegada al Club Jamboree, la sala de Jazz per antonomàsia de Catalunya. Jo no m’ho vull perdre i us deixo l’enllaç per si vosaltres tampoc. Son només 10 euros, però serà una experiència de gairebé dues hores a la Plaça Reial de Barcelona… i després un soparet amb parella o amics. Què més voleu?

JAVI QUINTANO
9/5/2023 | 15:30:32 |

Quan es va crear la big barra band?

Doncs mira, aquesta big band es va crear a Cerdanyola, fa 15 anys. Allà hi havia una escola de música moderna però allò es va acabar… Quan va acabar ens feia pena desmuntar-ho i vaig que preguntaria a l’escola de música de Sant Quirze a veure si ens volien “adoptar”, no? I vam aparèixer aquí. A l’escola de música li va agradar el model, i vam estar tocant aquí durant dos anys més. Després l’escola de música antiga es va desmuntar, i va haver-hi un període en el qual no hi va haver cap banda. Fins que fa quatre anys, amb uns quants que eren d’aquí de Sant Quirze, i que estàvem a l’antiga Big Band, vam dir de muntar-ho de nou.

I llavors vam crear una associació. I així va ser, amb els músics locals, més alguns músics de Sabadell, més un professor de clàssic, que era professor de trombó, que no era de Big Band ni de modern, vam muntar un petit grup, vam anar buscant instrumentistes, que si ens falta un bateria, que si ens falta una guitarra i tal, i vam muntar una Big Band. I d’això farà ben bé quatre anys.

O sigui, aquest grup d’ara no és el de fa quinze anys, oi? Quanta gent hi ha? Quanta gent coincideix de fa quinze anys?

Et diria que només el meu fill (riu) perquè el meu fill anava amb el cotxet i el portava als assajos amb el cotxet… i ara toca el saxo a la Big Band… i ningú més, ningú més que recordi jo. Pensa que com que som 20, hi ha hagut canvis brutals: gent que ha entrat, que ha anat sortint i tal, i això la gent s’ha anat millorant, perquè cada cop que entrava algú, com que la banda tenia un nivell, també el músic que s’incorporava tenia un nivell, i ara hem aconseguit que amb les noves incorporacions, amb la nova direcció que porta dos anys (que és magnífic aquest tio) que la cosa estigui a un nivell de tocar al Jamboree, que ja és un nivell més professional.

Quanta gent hi ha a de Sant Quirze a la Big Band?

De Sant Quirze som uns 8.

Explica’ns una mica què és una Big Band, quin és el concepte Big Band?

Una Big Band és una Big Band de les grans orquestres dels anys 60, que feien swing i eren orquestres, com pot ser la Maravella ara. En aquella època eren això. Està formada per una secció de base, que són els que fan tot el tema harmònic, que en principi és una bateria, una guitarra o un piano, o una de les dues (nosaltres en tenim les dues, però pot ser que no hi hagi un piano ni una guitarra), un baix i percussió. Això és la base, això són 5 persones, piano, guitarra, bateria, baix i percussió.

Després hi ha una corda (un grup d’instrumentistes d’un tipus d’instrument) de saxos, que seria la funció dels violins, una corda de trombons (hi ha el primer, el segon, el tercer trombó, que és el mateix tipus de trombó, i el trombó baix, que és un trombó molt més gran, que és molt més greu). I aquests fan diferents veus de la mateixa partitura, és a dir, fem harmonia dintre de la melodia. I llavors la tercera corda, que seria la corda de les trompetes, que generalment hi ha quatre, el primer, el segon i el tercer, que també fan un pes diferent.

Cada una d’aquestes seccions té un ‘lid’, un lider, que és el que d’alguna manera coordina que la secció vagi a l’uníson. És a dir, aquestes tres cordes han de sonar com si fos un únic instrument, i això és el difícil. I això és el que diferencia una big band bona, o professional, d’una big band que no és.

Llavors, de tot aquest grup, el lider, el referent de tots, és el lid de la trompeta. Que d’alguna manera és el que marca totes les dinàmiques de tota aquesta secció. Cada una té els seus lids, i el lider de la trompeta s’ha de seguir el lid dels lids. Per què? Perquè no es tracta només de tocar, sinó també d’escoltar.

En una big band també es canta?

Sí, de fet al principi era això. I de fet la gent ho agraeix molt que hi hagi una cantant, perquè si és tot instrumental com que falta alguna cosa. I llavors fem temes instrumentals amb veu.

Quant de treball hi ha darrere d’un músic bo?

A veure, nosaltres tenim diferents nivells. El bo de tot això és que som una banda amateur. Llavors, és veritat que tenim algun professional, però que no venen cobrant, venen perquè els agrada el projecte. Aquests s’ho preparen menys. Els que són més amateurs, que no és la nostra professió és diferent… jo he estat tocant èpoques quatre hores diàries. Ara, potser per la feina, porto unes setmanes que potser toco quatre hores en tota la setmana. Depèn una mica de com t’ho puguis muntar.

Direcció Mario Roldán. Saxos alts Aleix March, Pau Figuera, Tere Fernàndez. Saxos Tenors Jose Luis Villanueva, Josep Domenech. Saxo baríton Jorge Candel. Trompetes Timi Rodriguez , Xavi Puig, Pere Paltré, Ignasi Ferreres. Trombons Aleix Herraiz, Jordi Figuera, Pep Camprubi, Nuria Domenech. Guitarra David Landry. Baix Jordi Portet. Piano Jordi Valls. Bateria Jordi Roca. Percussió Joan Marc Segarra.

A una persona que no és professional, que no es dedica professionalment a això, què li aporta la música? O què t’ha portat a tu?

A mi m’ha portat… Mira, primer, conèixer molta molta gent, i després gent que pensa igual que tu, saps? Que pots parlar de música amb ells i és… O sigui, no parles de futbol, parles d’unes altres històries, no? Parles d’una afició que tens comuna, no? O parles de partitures, de vegades, saps? I això és una passada. I després per mi la música a la meva vida és fonamental. I el fet d’escoltar música i entendre-la millor, que no podria si no tingués coneixements, per mi ja és tot un luxe, saps?

Ho ha sigut per mi i ho he intentat inculcar als meus fills, saps? És a dir, que a casa sempre hi ha hagut música sonant, sempre hem tingut una caixa d’instruments per casa, jugant amb els instruments, i m’ha anat bé, perquè el meu fill, és un tio que no ha fet cap mena de curs de clàssica, no ha anat a cap conservatori, i toca a l’orquesta, toca el piano, toca el saxo i tal, i jo crec que això és important. Per un mateix, eh?

És a dir, t’ha portat a conèixer persones, a conèixer gent… què aporta a nivell, no sé, intel·lectual?

Això és una altra. Jo, a més, tinc evidències d’això. A nivell intel·lectual…i és una evidència. Jo anava a una escola, que era el Pare Ballaret de Barcelona, que era una escola de capellans de l’època, que tenien una banda, i la banda era gratuïta. Era una banda que portava l’ampa, i a més encara dura, eh?, és una banda que té cent i escaig d’anys. I tu anaves, hi havia un tio en un quartet, i et donaven un llibre i vinga. Tots els nanos de la meva generació i els de d’abans estaven a la banda tocant un instrument, tontos no eren. Eren dels espavilats, saps? Dels que treien bones notes. Després d’aquella no sé on vaig mirar un YouTube, on va sortir, i això que està demostrat, que formar-te en música obre altres tipus de dimensions mentals que fan que puguis ser millor matemàtic, que puguis entendre millor les coses, que puguis tindre més facilitat amb la lectura, amb els idiomes, no sé què. I jo realment això ho he viscut. És veritat, tio, això és veritat, perquè jo ho he vist amb aquests nanos. Tots els nanos que estaven a la banda, que no eren tots, eren tios que… Eren bons amb el tema.

Com fer que la gent, o que els nanos, que la gent s’aficioni? Tu ho has explicat una mica, però…

S’ha de portar la música a les escoles, i ho estem fent al revés. És que és molt fort. En aquest país, la música de les escoles està com de segona assignatura. És veritat que hi ha alguna escola model que l’integren bastant bé. Per exemple, a Escoles Pies. És un model en el qual la música és part del currículum, i… hi creuen. Però són models molt poc… molt poc extesos. És a dir, poquíssim. Jo crec que l’escola és bàsica. Hauria de ser obligatori. I no és perquè sigui música, és perquè és el que et deia, eh? Perquè jo crec que t’obre altre tipus de dimensions…

En una cultura de mínim esforç, com poses de moda alguna cosa que necessites assajos de 4 hores?

Clar, és més fàcil fer futbol. És el que passa. És a dir, els camps de futbol i d’esports estan plens, i a les classes de música no hi ha ningu. Bueno, els pares tenen molt a dir, saps? També entenc que els pares també tenen altres prioritats. És més fàcil portar el nen a un entrenament de futbol, i que foti l’entrenament, i després a un partit, que portar-lo a una classe de música, i després, clar, a casa has de discutir de “posa’t a tocar el piano”…

És una afició individual? És a dir, clar, els pares poden dir que el futbol és una cosa d’equip, que fan equip, fan amics, i en canvi el piano és una cosa d’un sol

No, de fet, les escoles de música, els models que tenen potencial són els combos, que els fa poder tocar amb més gent. És que la música, bueno, jo ho concebo així, és a dir, la música ha de ser de grup. Has de poder compartir, no? I això és el bonic, poder tocar amb altra gent. Llavors, el que fan les escoles de música, evidentment, és agafar grups i tal, i muntar grups amb diferents instruments i fer-ho tot. I això és molt bo.

Mira, el meu fill el vaig apuntar a una escola que feia els combos, perquè toqués amb més gent. I li va encantar, clar, perquè és el que mola. Parlo de quan tenen una edat, amb 14 o 15 anys. Però, clar, també implica un esforç personal, és a dir, tu no pots tocar amb un grup si no vols treballar-t’ho. Has de fer un aposta i decidir que t’agrada això i que t’hi vols dedicar, no? Hores, son hores, clar, clar.

Què li diries a la gent que diu que per si el jazz o el jazz no em diu res? A mi no em diu res.

Bé, li diria… No l’escoltis! Saps el que vull dir? Escolta el que t’agrada. Jo he tingut èpoques, però clar, jo en una època vaig estar, només escoltava clàssic. Fins que em vaig cansar, vaig descobrir el món del jazz i vaig entrar en aquest món i m’he mantingut amb el món del jazz i amb el món del soul, la música negra, que és la que més em motiva ara.

A part estic en un grup de soul… no només estic a Big Band. La meva ocupació musical no és només el dijous, ahir estava amb un altre Big Band a Castellar, dimarts estic en un grup de Soul i dilluns estem muntant un grup de Funk a Barcelona. Cada nit jo tinc un estil.

Hi ha música millor que una altra?

És que és un tema cultural, fixa’t. Si te’n vas a l’Àfrica, que la gent hi ha un tam-tam… Allò per ells, per aquella gent, allò és el millor que hi ha. I tu no ho pots criticar, no és igual que aquí. És a dir, ara la revolució del trap, no? No t’agradarà, mira, el reggaeton no em diu res, però jo no entenc ni el contingut ni el ritme i això, però hi ha molta gent que li agrada, per tant, no és criticable, en si és música també.

Per això et dic, jo crec que la música depèn de… Bueno, hi ha un punt d’indústria importantíssim de màrqueting i de promoció i tot això, i el tema que t’agradi o no, és molt un tema individual. És a dir, que depèn de la cultura musical que cadascú tingui i del que hagi escoltat i les seves referències. Però jo no em fico amb cap tipus de música, em pot agradar més o menys, però és tan bona una com l’altra. El reggaeton no m’agrada, però el respecto. A mi tampoc m’agrada, els Amics de les arts i tot això, que agrada molta gent, però els respecto.

Tornant a la Big Band, només toqueu jazz o què toqueu?

És una associació i ens movem com a comissions. Jo sóc el president i porto tresoreria. Però tenim la comissió de bateria, la comissió de ‘reper’ (repertori) que són els lids de cada secció més el director. Ells defineixen el reper que es vol fer. Cada secció li diu al seu lid què voldrien. El lid recopila les peticions de la seva secció i la comissió de reper ho fa. Ara mateix què estem fent? Si vens al Jamboree, farem funky, soul, latin, swing, jazz, i veurem què farem més.

Però després del projecte de Jamboree, on hem volgut mostrar tots els estils que podem tocar, s’està plantejant fer un repertori que sigui un repertori especialment per ball swing, per les diferents associacions de ballarins de swing que criem moltíssimes. Intentar integrar els ballarins amb una big band que toquem swing per aquells ballarins. Serà un projecte de swing. Però potser d’aquí a un any ens decidim fer un projecte de funky i ens fotem a tocar funky. O un projecte, que com que el director també és arranjador, agafem temes de l’Amy Winehouse i les arrengem per big band. Ara mateix estem fent de tot…

Toqueu el 20 de maig, no? Si anem al 20 de maig, què passarà allà?

No sé què passarà. El que passarà és que tindrem molta il·lusió, i es notarà. I el que escoltarà serà, jo crec, una hora i mitja de temes.

Tindràs una part que serà swing clàssic, o sigui, de temes molt coneguts de swing, que segur que els has escoltat mil vegades, o alguna vegada, d’orquestres dels 60, i això serà una part. Després una part de latin, música llatina, de Big Bang, amb temes de músics llatins. Més salseros, més caribeny, i això serà una altra part. I després hem integrat, perquè hi havia la necessitat de posar a veu temes de funk, i de soul que no són tan de Big Bang, però que també s’han integrat. I ja està. La gent té moltes ganes d’aquest concert. Té moltes ganes.

Seran dos passes, un passi a les 6 de la tarda, i un altre passi a les 8. Hi caben unes 200 persones sentades a la sala. I… Si omplim els dos passis serien 400. No sé si omplirem. S’està venent bastant bé. Són 10 euros. A més, el lloc és molt xulo, també. És a plaça Reial. És un lloc històric del jazz de la vida. I després pots anar a fer un sopar amb algun d’aquests llocs xulos que hi ha pels centres. El pla pot ser completo. Vas a fer un concert i després te’n vas a sopar amb la parella, els amics, el que vulguis. Jo crec que… I després, per nosaltres, és un repte, perquè han sortit de la zona de confort

Com heu preparat aquest concert?

Bueno, portem darrere del Jamboree… si no els hi he enviat 150 correus no els hi he enviat cap. Porto dos anys darrere d’aquest concert. I un dia va sonar la flauta. Clar, quan van veure una Big Bang, els costava molt… som molta gent. Al final els hi vam dir que teníem ganes, que erem amateurs, que no anavem per cobrar, que no es preocupessin pel catxé, etc. i al final van dir que sí. Escoltar una Big Bang no és habitual. Allà no hi toquen. Clar, són 20 músics.

I a la Big Band, encara hi pot entrar gent? Què li demaneu a algú que entra?

Mira, ara ha entrat un saxofonista… Primer, li expliquem el projecte. Li diem “Aquí no es ve a cobrar. Aquí venim a disfrutar i a prendre. Si et va no cobrar, perfecte”. I ara li demanem un cert nivell. Ara ja necessitem un cert nivell. No podem fer entrar qualsevol perquè ja no tenim problemes. I ja està. Només això. “Vull fer una prova”, si ens quadra, mira, ara hem de canviar el saxo perquè és un grup molt dinàmic. No és que sigui molt dinàmic, però sempre hi ha baixes i altres. Ara no, ara és bastant estable. La gent no vol marxar. Però és el que li demanem. I després un cert compromís.

I penseu en gravar algun disc?

Ja hem gravat. Ens va sortir l’opció a Vic. És que tenim músics de tot arreu i algun és de Vic. I a Vic ens va sortir l’opció d’una biblioteca que abaix té un estudi de gravació que al·lucinaries. Municipal, però al·lucinaries. I va sortir l’opció, vam anar i vam gravar dos o tres temes que ara estem muntant. I no sé què farem amb allò. La idea és fer un vídeo de promoció.

I teniu projectes de futur?

Jo en tinc un que em faria molta il·lusió i espero poder-lo tirar endavant. Que és el fet de fer alguna cosa per a escoles. Ja no només ensenyar música sinó també intentar jugar amb els instruments. Ensenyar els instruments: hi ha molts instruments. Pots ensenyar else vent, pots explicar els de fusta, els de metall… Aquest rotllo ho podríem fer de forma pràctica.

I l’altre projecte que tinc que potser ho vehiculaem perquè l’Ajuntament està potenciant i penso que inclús hi ha algú que ho pugui portar, és crear una escola d’art o un hub d’art que impliqui tenir un lloc on no només hi hagi músiques, no només hi hagi una escola de música…

I m’agradaria muntar una big band escola. No sé si integrar-la aquí, o fer-ho part, o fer-ho on sigui. De fet, això és un tema que hem parlat internament. Però és que ara professionalment no tinc temps.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies