Dimarts,5 març, 2024
IniciPERFILSJordi Molins, president de la Federació de Veïns: "A Sant Quirze, tots...

Jordi Molins, president de la Federació de Veïns: “A Sant Quirze, tots els problemes s’han cronificat”

Avui entrevistem en Jordi Molins, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Quirze. És una entrevista llarga, de més d'una hora i mitja. Parlem sobre els principals problemes de Sant Quirze, dels què depenen de l'Ajuntament i dels què depenen d'altres entitats supramunicipals. L'any que ve farà 20 anys que en Jordi i altres persones van revifar la Federació, que agrupa les associacions de veïns de Sant Quirze. Des de llavors, han fet una feina ingent: no han parat d'estudiar minuciosament els temes, i de traslladar-los als responsables polítics. Parla de l'autobús, del poliesportiu, de l'aeroport, l'incivisme, la via pública, l'habitatge, i de molts altres temes.

JAVI QUINTANO
19/1/2024 | 17:06:32

Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.

Des de quan estàs a la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Quirze?

Hi estic posat des de l’any 2005. La Federació està creada des de desembre del 1992, però no hi havia activitat. Arran de l’accident de l’avió que es va estavellar contra una grua al Mas Duran, amb una sèrie de gent vam pensar en reflotar la Federació d’Associacions de Veïns.

Sembla que hi ha moltes associacions de veïns a Sant Quirze, però després resulta que no funcionen. Són associacions muntades en el seu moment però que no tenen funcionament. Vam pensar que en un poble petit potser era millor agrupar, intentar fer pinya. I a partir d’això, de l’accident, va ser quan vam començar a moure sobretot el tema de l’aeroport però ja que havíem fet pinya vam dir-nos que tractariem també els altres 40.000 temes que preocupen al poble.

Per qui no ho sàpiga. Què va passar l’any 2005?

El novembre del 2005 una avioneta es va estavellar aquí al Mas Duran, contra una grua que estava construint un nou edifici del Mas Duran. També al mes d’octubre, el mateix any, va caure un avió al bell mig de Badia del Vallès, a la plaça. Allà es van matar els dos tripulants que anaven a l’avió i al cap d’un mes es va estavellar l’avioneta aquí, i van morir quatre persones que hi anaven dins.

Es va muntar una manifestació de protesta contra l’aeroport i es manifestava també la gent de Badia, la gent de Barberà… i a finals del 2016 es va muntar la Coordinadora Veïnal del Vallès que vam començar amb Badia, Barberà i Sant Quirze pel tema de l’aeroport, i vam començar pressionant a la Generalitat, després al Síndic de Greuges, i també vam anar al Parlament.

I després d’aquestes tres poblacions per temes més enllà de l’aeroport, es van unir Sabadell, Terrassa i Cerdanyola. Tenim temes comuns, com la manca d’un hospital del Vallès, etc.

Després anirem als temes del Vallès, però abans de res: quina és la funció d’una associació de veïns?

Recollir el malestar que hi pugui haver de la gent, els interessos dels veïns respecte a les administracions, ja sigui dels ajuntaments, Generalitat o l’Estat. Al principi, quan es van fer les associacions de veïns era perquè els carrers no estaven asfaltats, perquè no hi havia aigua… tot això amb el temps ha anat millorant i la casuística ha anat canviant… tenim altres problemes: ens falta autobús, ens falta un CAP, que no té uns serveis concrets…

El que diuen aquestes associacions no és vinculant ni pels governs ni pels municipis ni per ningú…

Vosaltres recolliu el malestar i el feu arribar al govern. El vostre dia a dia què feu? Teniu un pressupost?

Som entitat, ens vam registrar i vam demanar una subvenció a l’Ajuntament. Ens vam plantejar: què necessitem per funcionar? Com que no som tanta gent pensàvem que  primer necessitàvem una pàgina web, etc. i vam anar fent la carta als Reis i amb aquesta subvenció vam començar a treballar: a muntar la pàgina web, a tenir les bústies de correu electrònic, les xarxes socials, una revista… que amb el temps vam pensar que si no ho tiràvem a les bústies la gent no s’ho llegiria… vam trobar una impremta que funcionava molt bé i que sortia bastant barat i el problema va venir per repartir-la perquè clar, són 7.000 cases… això a peu una persona no ho fa, han de ser diversos i això és el que estem fent: tres vegades a l’any almenys repartim les revistes.

Amb quin pressupost compteu?

Els últims anys, hem tingut 1.150 euros a l’any de l’ajuntament, per mantenir la pàgina web i sobretot la impressió de revistes i alguna cosa que hem pogut arribar a comprar: una pancarta, un megàfon i poca cosa més. Si tens diners ho pagues amb això i si no, hem de posar els calés nosaltres.

Els veïns de Sant Quirze són actius?

Diria allò de que “m’agrada que em facis aquesta pregunta” (riu). Els veïns de Sant Quirze, en ser una població residencial només es queixen d’allò que veuen en el primer moment. Fa temps les poques queixes que arribaven eren “és que hauríeu de fer alguna cosa, perquè la fibra òptica no arriba a casa”… A poc a poc, evidentment, com que cada vegada hi ha més gent que es va jubilant o prejubilant i que fa més vida aquí al poble apareixen més queixes col·lectives d’altres temes més globals. Per exemple, quan va haver-hi el problema de la discoteca aquella que es va muntar aquí. També problemes de via pública. Es posen d’acord més veïns i llavors et diuen el problema que tenen. Nosaltres anem al lloc, fem fotografies, mirem què passa, fem un document, l’enviem a l’ajuntament i li exigim que ho contesti. És la base de tot: nosaltres ens ho treballem i ho portem a l’Ajuntament, però volem que contesti. El què sempre hi ha hagut aquí, en aquest poble, ha sigut que la gent et deia que havia enviat preguntes a l’ajuntament i ningú contestava. Hem anat moltes vegades al Síndic de Greuges perquè l’Ajuntament no contesta, i a base d’anar-hi, per no tenir una avalanxa del Síndic, van contestant.

L’Ajuntament deixa espai al ciutadà?

L’Ajuntament et dirà que sí, clar, que deixa espai: mira hi ha 22 meses constituïdes de participació i de no sé què, no sé quantes, però clar hi ha 22 meses en un lloc que la gent quasi bé no participa ni a l’associació de veïns. Al final, hi ha les mateixes persones dividides en 22 meses, que són del tema la vivenda, del tema de la gent gran, etc.

Una cosa que sí hauria de funcionar, que és el Consell del Poble, que és el que hauria d’opinar de tot, no funciona.

Per què no funciona, el Consell de Poble?

No funciona, perquè d’entrada la filosofia del que és un Consell del Poble, que seria un òrgan consultiu format per veïns representatius, no rep cap documentació prèvia de cap projecte. Si hi ha projectes que signifiquen molta despesa o molta obra o el que sigui hauria de rebre tota la documentació per poder-ho parlar… ara l’únic que s’està fent és bellugar-se per si sol, perquè arriben queixes, però és clar un Consell del Poble no el pots fer bellugar perquè hi ha unes voreres sobre les quals la gent es queixa. És absurd, no pots tenir un Consell del Poble per això…

Si tu dius que no funciona és perquè no és un òrgan consultiu en els grans projectes?

L’Ajuntament no demana l’opinió. Pel què sabem estan estudiant projectes dels quals no en sabem res. La lògica diria que si hi ha documentació, la pots anar enviant al Consell del Poble perquè s’ho vagi xerrant, com a mínim perquè doni la seva opinió…

L’última reunió que vam tenir va ser per videoconferència i érem nou persones dels 32 components. I la propera, que és al mes de febrer, vam dir de convocar-la en una pizzeria, perquè no teníem ni lloc per anar… Això no funciona, si tu mires com van els Consells del Poble d’altres llocs, no funcionen així.

El Consell del Poble no és quelcom institucional?

Sí, sí, està reconegut per l’Ajuntament, té un reglament de funcionament. La presidenta i secretària són l’alcaldessa i una regidora… Per tant, qui és el culpable que això no funcioni? Presidenta i secretària, no? Per què no hi van als Consells aquestes persones? Van anar al primer Consell que es va fer de Constitució però després ja ha hagut de ser algú del Consell del Poble que va dir de convocar-lo.

El què nosaltres entenem per Consell de Poble, i a més a més està funcionant a tot arreu, és aquell que els ajuntaments, quan tenen grans projectes, si volen fer les coses mitjanament bé, amb democràcia participativa, més enllà de les eleccions de cada 4 anys, el primer que fan, quan tenen un borrador de projecte fet, ja li passen al Consell de Poble perquè es reuneixin i ho vagin xerrant.

Mirant a poblacions del voltant, quins Consells de Poble funcionen?

A veure, hauríem de, com a mínim, funcionar com els de les grans ciutats o ciutats mitjanes que hi ha. Haurien de funcionar igual que Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa, Figueres… Quan l’Ajuntament diu que vol pujar les escombraries un 15% el Consell ho parla i dona la seva opinió.

Hi ha algun cas d’alguns projectes que s’hagin parat per una opinió negativa del Consell de Poble?

En alguna ciutat sí. Recordo un ajuntament que va presentar un projecte d’una construcció de fer una derivació de carretera o alguna cosa d’aquestes que la gent va dir, que afectaria a molts veïns i servirà perquè 200 persones que a més a més no són del poble puguin passar per aquí sense més problema…hi va haver una negativa unànime i l’ajuntament podria haver fet la carretera igualment, però clar, si l’opinió de la gent és negativa… i es va parar. És el que fan els suïssos amb els seus referèndums

Ara fa un any i mig de la constitució i ja no ha tingut cap més poder… S’ha fet alguna reunió d’aquestes per videoconferència però ja et dic, a l’última erem 9 persones i la gent diu que si hem de venir a parlar que no es recullen les caques dels gossos millor deixar-ho estar… és com anar al Parlament de Catalunya a xerrar de per què les llambordes del carrer tal estan malament.

Com veus l’oposició a l’Ajuntament?

Uf. Tant l’oposició actual com l’oposició que hi havia amb el Govern Municipal anterior, que no eren aquests és tot el mateix. Veig que son d’una pobresa total a l’hora de gestionar la cosa pública. Nosaltres, el què fem amb qualsevol tema és estudiar la documentació, començar a buscar, preguntar. Quan vas a una reunió on hi ha polítics veus que molts d’aquests gestors no tenen ni idea, ni idea inclús del què ha passat fa 3 o 4 anys… I penses: si aquesta gent està posada dintre de l’ajuntament o fa oposició a l’ajuntament, que la faci: que busqui, pregunti, que publiqui, que expressi la seva opinió: això no pot ser perquè això, això, això i això altre.

A vegades, a alguns els hi diem: escolta fa 6 anys vosaltres vau votar en contra del què ara esteu a favor, o viceversa. I no en tenen ni idea, és que ni idea.

Quins creus que són els temes que depenen de l’Ajuntament, 5 temes per acotar, que hi ha sobre la taula com a problemàtics.

Dels què depenen de l’Ajuntament: via pública, el tema del poliesportiu, el tema de la mobilitat (peatons, patinets, autoscoles, carrers deficients), el tema d’autobús i, per exemple, el civisme (deixem seguretat de banda, perquè seguretat va per èpoques).

Abans de seguir amb aquests temes, et volia preguntar com heu viscut des de la Federació tot el tema del canvi d’empresa de l’aigua.

El problema de l’aigua ja ve de molt abans. Quan nosaltres el 2013 o 14 o 12, ja no recordo, vam alertar que hi havia gent que no podia pagar l’aigua, vam parlar amb CASSA per veure com funcionava  i ens van atendre, vam parlar amb ells, i ens van dir que mai tallaven l’aigua. Dos o tres anys després, que ja hi havia aquest govern municipal vam preguntar, per uns problemes, per on arribava l’aigua al poble, on s’emmagatzemava, com es distribuïa… Vam trucar a CASSA i ens van ensenyar on son els dipòsits, les canonades, les bombes… a aquesta sortida s’hi van afegir els de l’Ajuntament perquè no en tenien ni idea…perquè te’n facis tu una idea de com estava el tema… Això va ser el 2016, 17 o 18. Vam fer aquesta visita, vam anar a veure dipòsits, vam veure on estan les bombes, ens van donar un planell, més tard vam anar a fer una visita al centre de control que tenen a Sabadell per veure com ho controlaven tot.

Després, l’Ajuntament, quan va dir que volia municipalitzar-ho, van presentar un estudi i quan vam anar llegint aquest document, vam anar trobant molts errors…Quan hi va haver una reunió de polítics, que l’Ajuntament va dir si hi havia una pregunta o una cosa ningú deia res. Però nosaltres hi havíem vist almenys 20 errors. S’hi deia que hi havia 7 dipòsits i n’hi ha 6. S’hi deia que 20.100 persones consumeixen aigua d’aquesta instal·lació, però en realitat a Les Fonts no funcionen amb aquesta instal·lació… Tu ho portes preparat i veus que l’oposició i tothom que està allà no tenien coneixements… Llavors quan va acabar, la municipalització es va aprovar i jo vaig dir que ens interessava seguir la constitució de l’empresa i el moment en que entrés la municipalització… L’ajuntament ho va fer com un tràmit que s’havia de fer perquè a la llei posava que hi haguessin representants dels usuaris. Després van fer el reglament i no van posar que hi hagués un representant dels ciutadans.

Si tu muntes una empresa que ha d’agafar la gestió de l’aigua, sis o vuit mesos ens hem de començar a revisar la xarxa, veure com està… Tot això no es va fer… CASSA ja sabia quines aixetes estaven malament, quines vàlvules, però van dir, escolta, ja us espavilareu… Què va passar, que va petar tot per tot arreu, fins que no se’n van adonar. Hi ha moltes coses mal fetes. Per una banda, CASSA va fer el que li va donar la gana, per això ara l’ajuntament els diu que els hi deuen un milió d’euros de revisar tot el que estava malament… i per l’altre banda, la deixadesa pròpia dels ajuntaments i de la gestió pública… No es pot dir: “això el dilluns ho agafem nosaltres” Però, és clar, el dilluns vens aquí i la primera aixeta que es trenca no saps què fer… i hauries de saber que hi ha aixetes que es trencaran, que és el que sabia CASSA. No es fa la feina ben feta, si es fes ben feta moltes coses no passarien.

Parlant ara ja dels cinc temes que han sortit…Quines són les queixes a la via pública?

Via pública és en general i sobretot arbres i voreres. És un dels grans hàndicaps d’aquest poble: les voreres. Si tu vas aquí a l’avinguda aquesta que va per costat de del parc de les Morisques veuràs que a poc a poc van caient pedres, a poc a poc es va desmuntant la vorera sola, i l’únic que fan és passar per allà, recollir la pedra i prou. I diuen: s’ha de fer un projecte… És com les voreres del Mas Duran, que la gent s’ha arribat a trencar les cames, els ossos, els fèmurs i tot… fins que vam aconseguir al cap de dos anys i mig que rasquessin totes les voreres, i ara, com a mínim, quan plou o hi ha humitat, la gent no se’n va a terra.

Què més? Abres, sembla que hi ha molts arbres i és fantàstic però acaben posant uns arbres allà on no es poden posar arbres, que és de calaix, i després s’aixeca la vorera… Dels arbres més antics ningú se n’ocupa i comencen a caure arbres i és un perill.

Què està passant amb els arbres?

Ara amb sequera no es poden regar. Quan va començar la sequera van començar a posar arbrets per aquí, just abans de les eleccions van posar tot d’arbrets petitets que estan posats allà, que aquests clar els han tingut que anar regant d’alguna manera perquè no els acabaràs de plantar i es moriran. Els arbres més grans acabaran sense aigua i acabaran morint-se, quan estan plantats des de fa 30 o 40 anys…

També hi ha arbres molt torçats que cauran i els veïns ens truquen i fem un informe i esperem resposta. Ara, després de 16 o 18 demandes que tenim al Síndic de Greuges contesten sí o sí perquè si no serem el poble amb més demandes del Síndic i contesten. Quan han passat 60 dies i aquí ningú diu res nosaltres anem al Síndic.

Més o menys quantes informes d’aquests feu anualment?

Home, en fem bastants. Al menys 3 al mes segur, pot ser que hi hagi mesos que en tinguis més.

I les respostes son satisfactòries?

N’hi ha algunes que… Per exemple a Jardí Parc hi ha veïns que es queixen que han canviat el sentit de circulació i per sortir de la urbanització han de fer  una volta gran. El raonament de l’Ajuntament és que els han canviat però que hi ha alternatives, i que ho han fet perquè quan surtin de la urbanització no passin per la zona de l’escola, que té més perill… això és el que li dius als veïns que diu l’Ajuntament… jo no m’hi posaré amb les solucions que pren l’ajuntament.

Hi ha algunes solucions tècniques que vosaltres heu posat en dubte… per exemple, el carril bici, o les bandes sonores dels carrers.

Hi ha coses que a vegades nosaltres no sabíem, i llavors anem a parlar, per exemple, amb la policia i la policia et diu que per normativa… i tu prens nota, llegeixes i tenen raó, però per exemple els ressalts aquests no hi ha normativa. Només hi ha una normativa estatal per les carreteres nacionals, i et posa quin alçada ha de tenir i tu te’n vas amb el metro t’agafes i li calcules l’angle de pujada i clar, te’n construeixen un que té un 11% de pujada i un altre que té un dos i escaig… les motos llavors han de fer trial i els cotxes es deixen els baixos…Altres veïns et diuen que ja està bé, que així els cotxes no correran, perquè es deixaran el cotxe…

Del carril bici, vam estar mirant, vam fer les fotografies ho vam enviar també a associacions de bicicletes que vam dir com ho veien, això que un carril bici, a part de treure’l al tràfic, estigui a la sortida d’autopista que a més a més no estava senyalitzada, i que els peatons també hagin de passar pel mig… i és clar, ens van dir, que a qui se li havia acudit això? A part, als cotxes els hi han reduït l’espai, llavors quan han de passar dos camions, per exemple no passen, un ha d’esperar-se que passi l’altre… L’ajuntament ens va dir que ho havien enviat a la Generalitat i tenien l’aprovació… És clar, els que estem allà a la Federació, no estem acostumats a veure que les coses es facin malament…

També has parlat de mobilitat. A què et referies?

Mobilitat és tot el que sigui a l’interior del poble, per exemple els hi vam dir a l’Ajuntament: escolta per què el carrer Nou té un pivote? Les targetes qui les paga? i el manteniment d’això qui el paga? Per què no poden passar cotxes allà? Si tu estires de la història d’aquell carrer veus que allò abans era el “cortijo” que perquè no passessin pel seu carrer els cotxes va posar un pivote, una targeteta i arreglat.

Cada vegada hi ha més cotxes, patinets amunt i avall, les autoescoles…

Què ha passat amb les autoescoles?

L’autoescoles, clar, comences a veure autoscoles aquí amunt i avall, i penses: aquí què passa amb les autoscoles? Te’n vas a l’Ajuntament a preguntar i et diuen que com que fan els exàmens aquí i tal doncs clar, venen aquí a fer les pràctiques. Abans feien servir el pàrquing d’aquí al centre, aquí tenien tots els cotxes aparcats i ara fan servir el de l’estació estan tots allà posadets, tots allà, esperen que vinguin els usuaris amb el tren, recullen, fan les pràctiques…

I comences a rascar i et trobes que hi ha una normativa, una legislació que diu que quan les autoscoles es donen d’alta han de dir a quin municipi pertanyen i quin terreny fan servir per fer les pràctiques, i en cas de no tenir terreny han de tenir l’autorització dels municipis corresponents, per tant, haurien de tenir l’autorització… Què passa? Que les autoscoles diuen, no, no, jo estic de pas per anar cap a l’autopista. Aviam qui demostra el contrari, no?

Solució: agafes te’n vas a la policia municipal i dius, escolta la normativa diu això. I ens diuen que parlaran amb el Servei Català de Trànsit. Això va ser el setembre de l’any passat, de moment encara no ens han dit res. Què va passar? Que el mes de novembre nosaltres vam trucar al Servei Català de Trànsit i vam demanar una reunió perquè ens expliquin amb aquesta llei de les d’autoescoles, perquè ens diguin ells la seva opinió a nosaltres com a veïns perquè l’Ajuntament no fa res. I el Servei ens va contestar, i per escrit, dient que segons la normativa aquestes autoescoles han d’estar a allò que dictamini l’Ajuntament. És a dir, l’Ajuntament pot fer una normativa dient que aquí queda prohibit que les autoscoles en horari punta, que serà d’aquesta a aquesta, els dies laborals, que circulin per aquests carrers concrets, perquè no poden parar tot el tràfic que va amunt i avall, etc, etc… És a dir, vam haver de fer nosaltres la feina de l’Ajuntament! Tot i amb això, no han fet res…

L’escrit que va arribar del servei de tràfic, el vaig enviar a l’alcaldessa perquè em va dir “si et contesten m’ho dius també a mi”… ara que tinc resposta jo ja tinc anotat a l’agenda cada tres mesos anar a parlar d’aquest tema de les autoescoles. Perquè clar, cada reunió que tenim, anem arrossegant tots els temes… i llavors traiem el de les autoescoles i l’alcaldessa fa veure que pren nota, però li dic que no cal que prengui nota, que ja ho vam dir fa quatre anys, i estem igual…

És una altra de les coses que no entenc… si a l’Ajuntament tu li vas amb un problema i et diu que no es pot fer, que no ho faran perquè no hi ha diners o qualsevol altre motiu, doncs perfecte,  ja t’han dit que no, però si fan veure que prenen nota però després no fan res és clar, és com una sensació d’impotència que fa que l’únic que fem és queixar-nos de coses…

Amb el poliesportiu què ha passat?

El mateix: quan vam començar a escoltar que hi havia un nou projecte (ho vam seguir nosaltres, perquè ningú no ens va enviar res), vam veure el pressupost provisional i vam veure que s’arreglaven algunes coses però de la piscina, la solució era tirar-la a terra i fer un edifici nou. I ens va estranyar molt.  I vam demanar a l’Ajuntament l’informe arquitectònic que digués que seria millor tirar l’edifici a terra i fer-lo de nou. Ens van donar llargues, diguent-nos que sí, que sí, que hauria de ser en algun lloc. Així vam estar dos anys fins que al final el Sindic de Greuges ens va dir, que hi ha una comissió a la Generalitat, que és la de la transparència, i que l’ajuntament està obligat a donar-vos la informació. Vam anar a la comissió de transparència i al final l’ajuntament va reconèixer que no tenen cap informe d’arquitecte que digui que allò està malament i s’ha de fer un edifici nou. Simplement tenen, en el preprojecte de cent pàgines i escaig, una línia que posa que es es farà un edifici nou degut al mal estat de la piscina. Punt. Allò és l’informe arquitectònic que hi ha.

S’ha fet un informe donant per fet que s’ha de fer un edifici nou, sense primer mirar la piscina, que ho podria fer l’arquitecte municipal que n’hi ha 6 entre arquitectes i arquitectes tècnics…

Hi ha alguna proposta per part de la Federació de Veïns?

Vam demanar visita amb el funcionari que porta el poliesportiu per veure la piscina i vam portar a la reunió un fabricant de piscines i l’altre anava explicant que aquesta piscina, quan es va construir tenia fugues…i com tenia fugues el que es va fer per solucionar-ho el 2009 va ser construir una altra piscina a sobre, a dins, i és clar el fabricant de piscines estava desconcertat… Si tenia fugues es podia arreglar…no ho entenia… i a més, després, quan omplien la piscina nova, la de sobre, deien que no s’acabava d’omplir mai fins que no s’omplia la de sota… però si la de sota tenia fugues! Jo això no ho entenia i el de les piscines encara menys…

I després, per cobrir la piscina, primer es va cobrir amb un globus d’aquests d’aire, però allò era inviable, per l’energia que gastava. Llavors van fer construir unes parets amb quatre finestretes a dalt de tot… quan arriba juliol has de treure la gent d’allà perquè es mor a dintre… no hi ha lloc per on pugui sortir el calor.

L’espai on hi ha les bombes de les piscines és per plantar xampinyons… és com una cova tètrica quasi sense llum amb una humitat terrible al soterrani on estan les bombes i els filtres… A ningú se li ha acudit agafar i  treure les bombes fora, amb una caseta ben acondicionada, que no tindrà tanta humitat i no s’espatllaran les bombes cada dos per tres?

Vist el projecte nou, teniu alguna idea del que podria costar si es fes amb una mica més de cap?

Li vam demanar el de la piscina però clar, el de la piscina ens va dir que ell podia arreglar a la piscina exterior: que es tracta de treure l’arbre… algu va pensar que quedaria molt bonic posar-hi uns arbres, que 30 anys després són uns pins immensos i les arrels s’han carregat la piscina. Ell podia arreglar la piscina, treure l’arbre i arrebossar la piscina interior perquè no tingués pèrdues… A partir d’aquí clar, algú més hauria de fer una coberta diferent o arreglar aquesta…

De quan estaríem parlant?

Evidentment no estaríem parlant jo què sé, ni d’una quarta part del que val el projecte…

De 3 milions?

Pot ser… jo calculo que sí. El què passa és que clar et queda millor aixecar un edifici, una entrada de cotxes, unes màquines, el gimnàs tot nou, i queda inaugurat el poliesportiu i ja està.

El poliesportiu té un problema d’usuaris?

Quan ho vam demanar tenia 2 mil usuaris en total dels quals el 25% són de fora no són d’aquí, que bàsicament són de Sabadell… amb la qual cosa, penses…si els hi fas un edifici nou te’n vindran més, de Sabadell. I a la mesa d’esports creuen que si ve més gent de fora ens ajudaran a pagar-lo. Però no: el contracte de gestió del poliesportiu, que el porta una empresa, en aquest cas Ferrovial, agafa els ingressos per quotes menys les despeses i allà està el benefici. Per tant, si tu fas un poliesportiu nou el pagues tu, com a Ajuntament, no te’l paga ningú més.

Hi ha quotes diferents per gent d’aquí i per gent de fora?

La gent de fora paga una mica més però bé, tot i pagant una mica més, si aquests diners haguessin d’entrar per amortitzar el poliesportiu, no l’amortitzaríem ni en 500 anys, i a més a més, hi ha tot el tema de l’enrenou dels rebuts del poliesportiu, que ho publicarem a la propera revista de la Federació. Vam demanar els 5 últims anys de rebuts del poliesportiu, però no de les quotes, sinó del que gasta el manteniment del poliesportiu i clar, ens vam trobar virgueries: que la fotocopiadora va fer mil vuitanta cinc i vuit mil cinc-centes en color… i cada mes mil i pico fotocòpia… El contracte diu que el benefici de Ferrovial va en funció de despeses, però és clar, si no et mires les factures… l’ajuntament agafa una llista i demana unes poques factures aleatòriament però si les mires totes, hi ha fins i tot una inscripció a la carrera Matagalls-Montserrat per a una empresa de Màlaga.

Del tema de l’autobús quins problemes hi ha?

Del tema autobús, per comptes de tenir cada vegada una mica més de servei, en tenim , cada any que passa, menys. Abans teníem autobús cada 25 minuts, ara cada 38. Des de la Federació vam dir que no podia ser, perquè cada vegada hi ha més gent gran, i hi ha gent que fa servir l’autobús. I alguns diuen que això depèn de l’autobús de Sabadell, però depèn de l’ajuntament de Sant Quirze: si un autobús ha de venir d’aquí, li has de donar tu el permís, per tant li has de posar condicions, has de pagar un cànon, un servei.

Vam dir, ja que hi ha tantes meses, muntem una mesa i parlem de l’autobús aviam què podem fer. Vam muntar una mesa que hi anàvem nosaltres, l’alcaldessa, TUS (el busos de Sabadell) i algun veí d’aquests que diu que ja estava fins al nas de no tenir autobús.

Es van fer tres propostes de funcionament d’autobús, de voltes que es podien fer, si es podia tenir en compte això, allò altre, etc. Un dia vam anar amb TUS, els vam portar nosaltres, i vam anar seguint planos i ens ho miràvem… vam estar tot un matí  donant voltes i vam fer tres propostes.

Eren 200.000 euros afegir un autobús a l’hora punta del matí i tarda, que era l’escenari ideal. Jo no sé si és car o no és car però després podem gastar 11 milions en un poliesportiu quan no tenim autobús per anar-hi… és que és una cosa que no s’entén. I al final se’ls va il·luminar la cosa i van dir: ara que aprovem el projecte del Castellet, a la comissió que tenen allà, els hi posem com a condició el pagament de 200.000 euros pel tema del transport públic, i així es paguen l’autobús, i van dir que sí.

I ara que ja tenen els diners, i preguntem què passa amb l’autobús d’hora punta, diuen que és que ara estan pensant si posar un minibus… però la realitat és que no hi ha ni un autobús ni un minibus, ni res. I veuràs com dintre de tres anys seguirem igual.

Aquest autobús, aquesta línia que existeix de TUS, el paga l’Ajuntament o el paga l’usuari amb el seu tiquet?

El paga l’usuari amb el seu tiquet i a part hi ha un cànon, diguem un “ajut” que paga l’Ajuntament perquè l’autobús passi per aquí, perquè les persones que no tenen recursos puguin tenir la targeta gratuïta, igual que tenen els de Sabadell. El mateix hem fet pels de Les Fonts amb Terrassa també, que tinguin autobús gratis.

Hi ha moltes parades però el 70% dels usuaris et venen de Sabadell… Clar, algú de l’Ajuntament va dir que per què hem de posar més autobús si el 70% dels usuaris venen de Sabadell. Doncs perquè venen a treballar a les nostres cases i la majoria són gent immigrant que ve a netejar cases o a treballar a les empreses d’aquí etc, etc… I a aquesta gent, els hem de donar millor servei també, no?

Anem al cinquè tema que has plantejat: el civisme… a què et refereixes?

En el seu dia un company va estar fent fotografies per tot el poble, parlant de civisme, les caques dels gossos, la gent que no deixa als contenidors les coses com cal, els patinets per sobre les voreres, que els cotxes no s’enfilin sobre les voreres, que no aparquin en els guals… Sorolls… aquest poble era un poble tranquil i ara, doncs sí, hi ha més soroll.

Ara parlant més a nivell supramunicipal, ha sortit molt el tema de l’aeroport. Quina és la proposta de la Federació de veïns i de la Coordinadora per l’aeroport?

La proposta la vam recollir en un document on explicàvem que enteníem que l’aeroport, on està, no hi pinta res. L’única excusa que et diuen és que hi ha uns serveis públics (dos avionetes de bombers). Vam parlar amb Bombers i van dir que no és imprescindible tenir dos avionetes aquí… O el bimotor que surt a les 7 i mitja del matí, que és el de Trànsit, que l’únic que fa és mirar si a l’autopista hi ha cues…

Doncs, la proposta és tancar-ho?

Vam dir que es poden fer dues coses: una, o ho tanquem potser ens sembla una barbaritat perquè l’Estat hi ha posat diners, una torre de control, uns pàrquings impressionants com si això fos l’aeroport del Prat i dir això no té cap sentit…tota aquesta inversió que s’ha.

Per a qui no ho conegui, funciona com un espai per a escoles de pilots, no?

Bàsicament són escoles de pilots i avionetes puntuals que vénen de tant en tant però clar, son recreatives o algun jet que baixa aquí, que ja els hem denunciat a tots perquè no poden baixar aquí per la pista. Si tanques, tota aquesta gent et diria, que és un bon lloc pels què van a Barcelona.

A Barcelona no hi ha un aeroport d’aquest estil?

Home, podríem baixar les avionetes, el problema és que Barcelona té un tràfic brutal i llavors clar, no pots barrejar allà al mig avionetes amb això… i alguns jets sí que hi baixen. Els més grans baixen allà…

Llavors entenc que la proposta era o tancar o…

O tancar o vam dir de deixar el servei públic en una cantonada de l’aeroport, que són 16 hectàrees, on tenen la torre de control, el pàrquing, hangars, etc. i allí poden baixar diversos helicòpters, més tots els drons… perquè serà el que acabarà passant, a la llarga: tot seran drons. I tindràs un heliport, el més gran d’Europa…els heliports ocupen dos hectàrees o tres com a molt.

I en tot aquest espai que queda?

Nosaltres com a associació què proposaríem? Que hi facin l’hospital del Vallès ja d’una vegada. És que no fa falta ni fer els carrers ja els tenen fets. A la pista hi plantes quatre arbres, comences a posar els edificis, fas una barrera d’edificis i tens un un lloc fantàstic.

Un hospital del Vallès?

L’hospital del Vallès que han de fer a Cerdanyola.

L’hospital del Vallès s’ha de fer a Cerdanyola?

A Cerdanyola ja ho han promès no sé quantes vegades i no es fa mai, però bé…

Perquè el que hi ha a Sabadell o Terrassa no dóna l’abast?

La proposta era fer-ne una a Cerdanyola. Està compromès per la Generalitat que ha de fer-ne una a Cerdanyola, però clar, això ja ve de fa… de l’època de la Marina Geli.

I què en farien de les escoles de pilots, etc?

Que vagin cap a Igualada, o a Lleida, que tenen pista la que vulguin i tràfic zero. Tenen un aeroport gran i van 3 vols a la setmana a Eivissa o Mallorca i prou. I a Igualada és el mateix. Igualada és més d’avionetes. És un lloc que tenen per davant  5 km i per darrere 5 km que poden caure tranquil·lament on vulguin, que no faran mal a ningú. Aquí com caiguin…

Quins altres temes supramunicipals hi ha? Has dit el tema de la C1413, del soterrament de les línies d’alta tensió…

En el seu dia es va portar també a nivell de la coordinadora el fet de que la pediatria sortia dels caps i es portava tot en un sol lloc… aquí hi ha pediatres, el que passa que són 3 hores a la setmana o algo així, amb la qual cosa la gent al pediatre no hi va al CAP. El ginecòleg va desaparèixer d’aquí però també va desaparèixer d’altres CAPS i volíem intentar pressionar la Generalitat perquè aquests serveis funcionin millor.

També el tema de la residència d’avis a Sabadell, que tenen el pressupost i tenen el local i l’Ajuntament els diu que ho faran però no ho acaben de fer mai…Aquí tampoc hi ha residència pública…

I del desviament de la C1430?

Jo fins que no vegi una excavadora no em crec res…

I l’alta tensió?

És impossible, és impossible que se soterri. Impossible. Hi ha algunes vies que passen per sobre les cases…

És perillós?

Pels estudis que hem estat llegint, els suecs diuen que sí. I Endesa diu que no, és clar… Nosaltres tenim un aparell de medir la radiació electromagnètica. Cada any anem a medir-la i et diuen que el màxim són, segons la legislació europea, 30 microtesles… nosaltres no hi arribem mai, a 30 microtesles. Però clar, després et llegeixes com està a la resta d’Europa i Noruega, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Suissa…el seu màxim és 1 microtesla i nosaltres tenim llocs que està a 3 i a 5, i estan a sobre de cases…

Dos temes més que no han sortit: primer, el tema del de l’habitatge

Sobre el tema de l’habitatge, estem a la mesa de l’habitatge i hi ha una companya que hi va. El que és impressionant és que en aquest poble ho hem deixat de banda com moltes coses. L’habitatge públic, l’últim que es va fer, fa la tira d’anys. I és clar, en un poble car o poses habitatge públic o tot el jovent, el 99% del jovent ha de marxar d’aquí… Entre que decideixen alguna cosa i es van plantejar unes idees meravelloses que feien al País Basc i no sé què, això fa 5 o 6 anys i no s’ha fet res…

És com el reciclatge. I les escombraries. No és un servei que funcioni malament perquè tu veus que els camions van amunt i avall. Què passa? que si cada vegada es recicla més s’hauria d’afinar algo més el tema de recollida, sobretot del plàstic i el paper, que es veu en molts llocs desbordat.

Una altra de les coses que hi ha és el tema del reciclatge: com a molt arribem al 40% de reciclatge. No es recicla. Ara al 2025 entra en vigor l’ordenança europea que es va aprovar el 2018 que obliga a arribar al 55%. Què hem fet del 2018 al 2025? Res, com a molt algun anunci de reciclatge i clar, com que no es recicla doncs ens posaran multes.

Teniu alguna manera de canviar-ho?

Teníem una idea però clar és molt controvertida:  té pros i contres però si haguéssim començat el 2018 haguéssim tingut per davant 7 anys per adaptar-nos. La proposta és la mateixa que estan fent a molts llocs del món i d’Europa, o el lo que fèiem aquí fa 40 anys: portin vostè l’ampolla buida i jo li torno els diners. Perquè tot el què són envasos tu ja has pagat a Ecoembes i companyia… llavors si tu em portes a mi al supermercat l’ampolla de vidre et dono un ticket de 2,50 euros, etc. Aquesta política la pots fer a nivell municipal: pots convèncer supermercats, que, per exemple a cada persona que et porti una ampolla de plàstic tu li dónes un ticket de 5 cèntims…

Hi ha prous contenidors per reciclar, a Sant Quirze?

A veure pel que jo tinc entès, pel mapa que hem vist, sí. El què passa que hi ha canvis que estan fent, com ha passat aquí a Sant Quirze Jardí, que els han tret uns contenidors perquè ja n’hi ha a un lloc, però a tal lloc només hi ha l’orgànic i el rebuig, i els han tret els de plàstic i paper, amb la qual cosa han de fer una vertadera expedició de més de 300 metros per tirar plàstic i paper. On ho tira la gent? Doncs al normal i llavors això fa que no es fomenti el reciclatge… Ara estan fent un estudi a l’Ajuntament pel reciclatge i això serà una altra sorpresa, perquè això costarà una milionada…a determinada gent els hi recolliran la brossa porta a porta i a més, als contenidors els hi posaran una targeta magnètica identificativa…

Vosaltres, en algun moment, vau demanar un mercat municipal, no?

Sí, es va dir de fer-lo com a tots els pobles. Vam pensar que un lloc ideal seria a aquell triangle que hi ha al costat dels pisos del sindicat… seria un mercat municipal petit… la infraestructura, la inversió, la fa l’ajuntament i les botigues del poble demanen llicència… amb la qual cosa fomentes el comerç local, igual que amb el reciclatge… és el què dèiem: si tu li dones un ticket per reciclar, no li dones diners, li dones el ticket del supermercat on es gastarà la gent? Al supermercat del poble i encara més: si tu dones tickets i pagues una mica, et vindran els de Sabadell a portar-te les ampolles aquí, amb la qual cosa tu reciclaràs el 99%. Ecoembes et donarà molts més diners que tu podràs tornar a la gent, i a més a més aniran a parar el comerç local. Problemes n’hi ha, evidentment que n’hi hauran però bé, quan tu planteges això la gent diu “és que tu estàs boig”…

Ja per acabar tres preguntes. Estem al vuité mes després de les eleccions. Hem avançat en alguna cosa?

Que jo sàpiga no. Fins on jo sé, no. Bé, ara han tret un document dient que faran 25 grans projectes… de moment, quan ens els hem mirat entre la gent de la Federació, la conya ja era general… Però si des del 2015 que va accedir aquesta gent al govern van dir que farien un Consell de Poble i hem trigat 7 anys i escaig! Ara farem 25 projectes? La política tot és bombo, m’entens? Tot és bombo, és fotografia…

Heu notat algun canvi a l’Ajuntament respecte de quan tenien majoria absoluta?

En principi no. No canvia res… ara tens els de Vox que els voten a favor, però bé…

Tot i que ja ha sortit al principi, però, quins consideres que són els problemes que s’han cronificat que porten més de 3, 4, 5 anys parats?

Tots. Clar, si em diguessis fa més de 30 potser… però entre 4 o 5 anys, tots. Bé, l’únic que hem aconseguit veure que se solucionava va ser les voreres aquelles on es matava la gent, però… nosaltres tenim molt treballats els temes i no avancen. Si tu parles amb els de Badia no fan tot el que fem per aquí: entrar a fons amb una cosa i primer aprendre-la i estudiar-la, perquè no t’enganxin, que és el que hem estat fent amb l’aeroport, que ens ha portat anys. Quan ara vas a les reunions de l’aeroport ja callen, ja no diuen res perquè saben que en sabem més que no pas ells. En el seu moment vam estudiar a fons les 16 caixes de documentació històrica de l’aeroport, vam estar setmanes senceres i vam descobrir una quantitat de coses que ja no et poden prendre el pèl a l’aeroport… L’Ajuntament de Sabadell ens va intentar enganyar l’última vegada dient que l’aeroport no era seu, però els terrenys són seus, el que no és seu és la torre de control, però els terrenys són seus i té una escritura que ho posa… i a més a més li pot dir a AEANA que no compleix i que li ho torni, i allà té 76 hectàrees que valen 283 milions d’euros… però clar, l’Ajuntament de Sabadell diu que no s’hi posarà perquè no vol enganxar-se els dits…

Ja que hi som: tu creus que Sant Quirze, i més en global, el Vallès Occidental, podria tenir més pes a Catalunya?

Sí… si se sumen les àrees metropolitanes de Barcelona, on hi seria el Vallès, se suma el 80% de la població de Catalunya… i llavors, clar, hi ha coses que no estàn resoltes: la comunicació de trens… el problema del transport aquí al Vallès és criminal. Si tu mires en un mapa tot baixa a Barcelona i només hi ha un tren que va en horitzontal, i el volen suprimir perquè faci de mercaderies! Per això tothom va en cotxe… hauríem  de tenir més comunicació pública amb el Vallès Oriental, més intercomunicació entre vies de tren i autobusos, i aprofitar bé aquesta via de tren que és la R8 que va horizontal per poder portar la gent que puja de Barcelona o que baixa, que pugui fer el canvi, i així no haver de passar sempre per Barcelona ni dependre del cotxe. Hi ha tot un estudi de tot això i hi ha una idea de fer un enllaç de la R4 amb la R8 que li donaria comunicació brutal a tot el que ve de Manresa… no tan sols per baixar cap a l’aeroport com diuen, sinó poder anar cap a Girona, cap al Llobregat…

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

1 COMENTARI

  1. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Quirze FAVSQ referint-se a les línies d’alta tensió que passen pel cap de molts veïns de Sant Quirze a dit el següent: “És impossible, és impossible que se soterri. Impossible”.
    Si el president del presumpte òrgan de representació dels veïns de Sant Quirze diu això “Apaga y vámonos”.

    Efectivament, “A Sant Quirze, tots els problemes s’han cronificat”. Són temes tan antics que ja els hem assumit, els hem digerit i han passat a formar part del nostre paisatge.
    Cal interpretar de les paraules del president que ja hem llençat la tovallola? Que no mereix la pena continuar exigint al nostre Ajuntament el soterrament d’aquestes línies?

    “…a la resta d’Europa i Noruega, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Suissa…el seu màxim és 1 microtesla i nosaltres tenim llocs que està a 3 i a 5, i estan a sobre de cases…”.
    Podem mirar a un altre costat? Podem passar d’aquest tema?

    Vull pensar que les paraules del president són de cansament, paraules que requereixen un context i una major profunditat.
    Em semblaria al·lucinant que els que defensen els interessos del poble facin afirmacions en contra dels propis veïns.

    Per cert, es podria interpretar de les seves paraules que la Federació d’Associacions de Veïns de SQ es va posar en funcionament el 2005.
    Aprofito l’ocasió per retre homenatge a totes aquelles persones que, abans d’aquest any, van formar part de l’Associació i van lluitar, com suposo que es fa ara, per solucionar els problemes del poble.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies