Dimecres,24 juliol, 2024
IniciOPINIÓTRIBUNAJordi Savall i Calixto Bieito de la mà de Monteverdi

Jordi Savall i Calixto Bieito de la mà de Monteverdi

TRIBUNA CULTURAL
JOSÉ ANTONIO AGUADO
19/7/2023 | 12:30:32

L’incoronazione di Poppea (1643) de Claudio Monteverdi (1567-1643) tanca la temporada 2022-2023 amb una nota d’or gràcies a la batuta del mestre Jordi Savall (Luca Guglielmi substituirà Savall per raons d’agenda) i la posada en escena de Calixto Bieito. Aquesta proposta es va estrenar a l’Opernahus-Zuric el 2018. Des de llavors, la proposta no ha deixat de rebre l’aplaudiment del públic, que forma part de l’espectacle ja que a l’escenari es munta unes graderies ocupades pels espectadors darrere dels cantants, amb unes escales il·luminades al centre per on baixen els cantants cap a una passarel·la oval il·luminada en diferents colors segons l’emoció que es vol transmetre en cada moment. L’orquestra està situada al mig com una fossa, de manera que l’espectador sempre té a la vista els músics i el públic de les graderies. Aquesta posada en escena única s’ha convertit en un èxit de l’òpera, amb pantalles de vídeo penjades a les parets laterals de l’escenari, com si fossin quadres exposats. Estem al Liceu o en un plató de televisió?

En aquest gran espectacle, l’emperador romà Neró es mou sota l’imperi dels sentits. David Hansen dóna vida a un Neró sota l’embat de l’amor desmesurat que sent per Poppea (Julie Fuchs), despreciant la seva dona Ottavia (Magdalena Kozená) i fent patir l’enamorat d’ella, Ottone (Xavier Sabata). L’enrenou està servit, pel camí hi ha l’assassinat de Sèneca (Nahuel di Pierro) i diversos desterraments per aconseguir finalment l’objectiu de Poppea: la seva coronació com a emperadriu en el duo final, ple de força, de Neró i Poppea amb “Pur ti miro, pur ti godo”, sota una pluja de paperets daurats de celebració i globus daurats en forma de cor, mentre la resta de personatges es mouen per la passarel·la amb ales blanques i negres.

Com era costum en el Renaixement, a l’inici de l’òpera apareixen tres personatges alegòrics: la fortuna (Rita Morais), la virtut (Irene Mas) i l’amor (Jake Arditti), i és clar que triomfa l’amor (almenys a l’òpera, no com a la vida real dels personatges).

En el moment en què neix Monteverdi, la polifonia domina el món de la música. Monteverdi comença a escriure llibres de madrigals, una música sobre un text profà a cinc veus a cappella, veus sense acompanyament musical. Monteverdi com Mozart, va ser un nen prodigi que va viure el pas de la música polifònica a una música amb una sola veu, és a dir, que es pugui entendre el que es canta. Així neix un gènere nou: l’òpera. Per això, Monteverdi és considerat el pare de l’òpera. La primera òpera tenia per títol Dafne, la segona òpera va ser Eurídice. Només es conserva la partitura de la segona. En aquest context musical, Monteverdi entra a la casa dels Gonzaga a Màntua, i el Duc li encarrega una òpera, i Monteverdi compon Orfeo. El compositor entén que la música serà el més important i ajudarà a entendre el text, amb una orquestra de 43 instruments. Orfeo canta la seva ària, que és la primera de la història de l’òpera, feliç perquè es casarà amb Eurídice. Monteverdi es va adonar que el més important eren els sentiments dels personatges: l’amor, l’odi, l’esperança, la desesperació, etc. Monteverdi es trasllada al centre de l’òpera al Renaixement italià, a Venècia, on romandrà fins a la seva mort. El músic està enterrat a la Chiesa di frati, la capella de Sant Ambròs, una visita obligada per als amants de l’òpera.

Des del seu naixement fins als nostres dies, l’òpera ha estat l’espectacle més complet estèticament i on s’inverteix més diners en les produccions. En aquest cas, ens trobem amb un director d’escena que pensa més en el Barroc i en William Shakespeare, la sang, la violència, el temps que s’escapa i la fugacitat de la vida i les seves banyeres plenes de sang. I tenim un director d’orquestra, Jordi Savall, que pensa més en la música del Renaixement, en l’ordre, la raó, l’alegria de viure i el Carpe Diem. L’òpera i els diners fan estranyes parelles de viatge.

__

José Antonio Aguado és llicenciat en Filologia Hispànica. És autor i director de la Companyia8. I professor al Batxillerat d’Arts Escèniques a l’INS Viladecavalls.

__

La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies