El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, emplaça el conseller de Territori, Juli Fernàndez, a tramitar la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental) en defensa de l’interès global. Talamàs ho ha dit en el tradicional esmorzar de Nadal amb la premsa, en què ha destacat la figura del conseller, exalcalde de Sabadell. “L’honorabilitat l’obliga a contemplar els interessos globals, no els de Sabadell, ha de sortir de paradigmes que tenen una lògica local”, ha assenyalat, esperant poder-se trobar amb ell aviat. Talamàs també reclama que s’avanci en la tramitació de la Llei de Cambres al Parlament, fet indispensable per garantir l’existència d’aquesta figura i la cobertura a les empreses de cada demarcació.
Talamàs ha posat en valor la Ronda Nord, la continuació de l’autovia B-40, de la qual avui dia al Vallès Occidental només funciona el tram que uneix Viladecavalls amb Terrassa. La previsió és que al 2023 entri en funcionament la connexió des de Viladecavalls amb Abrera, però quedarà pendent una important part del traçat, que permetria enllaçar Terrassa amb Mataró, via Sabadell i Granollers.
Tot i que inicialment hi havia consens entre els municipis de Terrassa, Sabadell i Castellar, el Ministeri de Transports i la Generalitat, aquesta darrera administració va despenjar-se a darrera hora de l’acte en què s’havia de presentar l’entesa, i que establia que l’Estat posava els diners i el Govern traçava el recorregut de la via. Per aquest motiu, les cambres de Sabadell i Terrassa han alçat la veu, juntament amb els ajuntaments afectats.
“Què hem de fer als els 60.000 habitants que cada dia creuen de Terrassa a Sabadell i viceversa i amb els embussos?”, es pregunta Talamàs, que considera que plantejar una alternativa ferroviària a aquestes alçades suposaria posposar la solució “30 anys més”. “Sé que em dirà que encara no hi ha cap document, però és que a Madrid, si ens barallem i no hi ha unitat, ja li va bé”, afegeix.
Aquest dijous el Consell Comarcal del Vallès Occidental acull el Consell d’Alcaldes, on s’ha convidat Fernàndez a participar-hi per abordar la situació d’atzucac en què es troba la via. Talamàs espera poder-se reunir amb ell en aquesta ocasió, juntament amb el seu homòleg a la Cambra de Sabadell.
Una llei de futur
Talamàs també reivindica que s’avanci en la presentació de la Llei de Cambres al Parlament, després dels intents de fer-la efectiva els anys 2016, 2017 i 2020. “Té un consens de les 13 cambres, cosa que no és senzilla perquè tots tenim els mateixos objectius però amb grandàries diferents, algunes amb 400 empreses, d’altres amb 10.000”, apunta.
La llei contempla la manera com s’ha de regir el Consell General de Cambres, òrgan coordinador de l’activitat, i per la qual s’ha avançat en el mandat actual, que expira el maig de l’any vinent. “Si no aconseguim la llei abans de les noves eleccions a les cambres, ens podem trobar amb nous plenaris que legítimament vulguin tornar a estudiar-la, i es trenqui el consens a què s’ha arribat”, adverteix.
Actualment les cambres es troben en converses amb els diferents grups parlamentaris, que demanen consens amb les patronals. “PIMEC s’ha despenjat perquè no accepta la representativitat de les cambres, vol una representació als plenaris, que desvirtuaria la representació universal, i això és un pal a la roda”, apunta Talamàs, en tractar-se d’un element privat.