Slider
Inici » a-ultimesnoticies » La ciència constata que la felicitat no té preu
Slider
Fotografia: Habitants de les Illes Salomó. / Sara Miñarro (ICTA-UAB)

La ciència constata que la felicitat no té preu

  • Els investigadors suggereixen que es poden aconseguir nivells alts de benestar subjectiu amb una monetització mínima
  • En els llocs menys monetitzats les coses que més felices els fan sentir són passar el major temps possible amb la seva família i estar en contacte amb la naturalesa
  • Quan les persones se senten còmodes, segures i lliures per a gaudir de la vida dins d’una comunitat forta, són felices, independentment de si guanyen diners o no

CIÈNCIA I TECNOLOGIA.  El creixement econòmic sol considerar-se una forma segura d’augmentar el benestar de les persones als països menys desenvolupats. No obstant això, un estudi dirigit per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat McGill del Canadà suggereix que existeixen bones raons per a qüestionar aquesta suposició.

Una recerca, publicada recentment en la revista PLOS ONE, analitza com les persones qualifiquen el seu benestar subjectiu en les societats on els diners juga un paper mínim i que generalment no s’inclouen en les enquestes globals de felicitat.

Segons els resultats del treball liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat McGill del Canadà, la majoria dels seus ciutadans expressen nivells de felicitat notablement alts, un fet especialment rellevant en les comunitats amb els nivells més baixos de monetització, on els diners juga un paper mínim per a obtenir béns i serveis, ja que aquests s’obtenen a través de l’economia de subsistència. En aquestes comunitats, els autors de l’estudi van trobar que els ciutadans manifesten un grau de felicitat comparable al dels països escandinaus, els qui solen obtenir la qualificació més alta del món.

Els investigadors suggereixen que es poden aconseguir nivells alts de benestar subjectiu amb una monetització mínima, desafiant així la percepció que el creixement econòmic produeix un augment automàtic de la satisfacció vital entre les poblacions menys desenvolupades econòmicament.

Per a analitzar com la monetització afecta la sensació de benestar, els investigadors van conviure amb petites comunitats pesqueres amb diversos graus de monetització, a les Illes Salomó i a Bangladesh, dos països amb ingressos molt baixos.

Durant uns mesos, amb l’ajuda de traductors locals, van entrevistar 678 persones amb edats compreses entre els 20 i els 50 anys (mitjana d’edat de 37 anys), residents tant en àrees rurals com urbanes.

Les entrevistes van ser dissenyades per a obtenir informació sobre el que significava la felicitat per a ells, així com per a conèixer millor els seus estats d’ànim, el seu estil de vida, les seves activitats domèstiques i relacionades amb la pesca, els seus ingressos i el nivell d’integració en el mercat.

Els investigadors van descobrir que en les comunitats on els diners s’usava més, com en les zones urbanes de Bangladesh, els residents expressaven nivells de felicitat més baixos.

“En els llocs menys monetitzats, veiem que les coses que més felices els fan sentir són passar el major temps possible amb la seva família i estar en contacte amb la naturalesa”, explica Sara Miñarro, investigadora de l’ICTA-UAB i autora principal de l’estudi.

“No obstant això, a mesura que augmenta la monetització, trobem que els factors socials i econòmics comunament reconeguts als països industrialitzats juguen un paper més important. En general, les nostres troballes suggereixen que la monetització, especialment en les seves primeres etapes, en realitat pot ser perjudicial per a la felicitat”, afegeix.

Tecnologia i accés a la informació

Curiosament, mentre que recerques prèvies han determinat que la tecnologia i l’accés a la informació sobre societats llunyanes amb estils de vida diferents, en oferir-los estàndard amb els quals comparar les seves vides, poden afectar l’avaluació de les persones sobre el seu propi benestar, no succeeix així en aquests països.

“El nostre estudi apunta a possibles maneres d’aconseguir la felicitat que no estan relacionades amb els alts ingressos i la riquesa material”, explica Eric Galbraith, professor del departament de Ciències Planetàries i Terrestres de McGill i coautor de l’estudi. “Això és important, perquè si repliquem aquests resultats en altres llocs i identifiquem els factors que contribueixen al benestar subjectiu, podria ajudar-nos a eludir alguns dels costos ambientals associats amb l’assoliment del benestar social en les nacions menys desenvolupades”.

“Aquest treball se suma a la creixent comprensió que les fonts importants de felicitat no estan, en principi, relacionades amb la producció econòmica”, agrega Chris Barrington-Leigh, investigador en la McGill’s Bieler School of the Environment. “Quan les persones se senten còmodes, segures i lliures per a gaudir de la vida dins d’una comunitat forta, són felices, independentment de si guanyen diners o no”.

Prop del 85% dels participants de l’estudi eren homes, una xifra desequilibrada a causa del fet que les normes culturals a Bangladesh dificultaven l’entrevista de dones. A les Illes Salomó, les respostes d’homes i dones no van ser significativament diferents, mentre que, a Bangladesh, els autors consideren que serà necessària més recerca per a determinar si les normes socials relacionades amb el gènere influeixen en les associacions trobades en l’estudi.

Referència:  Sara Miñarro, et al. “Happy without money: Minimally monetized societies can exhibit high subjective well-being”. PLOS One.

Font: SINC/Universitat Autònoma de Barcelona

 

2021-02-23

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator