JOAN TAMAYO SALA/OPINIÓ/TRIBUNA. Estaríem d’acord, en què l‘ EDUCACIÓ com a concepte general, i molt ampli, és la base fonamental per a poder plantejar-se una transformació real i profunda de la nostra societat. Cap canvi, ni estructural, ni conjuntural que vulguem instaurar, tindrà l’èxit que esperem, si abans no dotem a la societat de dones i homes amb uns Valors de base humana, potents i sòlids que puguin anar arrelant i que siguin la base real per a construir un sistema social just, igualitari i alternatiu, davant d’un Capitalisme destructiu, corrosiu i sense cap principi racional com el que estem patint.
Quan parlo d’Educació, en sentit ampli, no només em refereixo a l’Escola com a institució.. sinó a tot el ventall de determinants que envolten a qualsevol nen o nena.. Durant el període de creixement (entorn social, econòmic, polític, família, mitjans de comunicació…). Per tant és clar que ningú s’escapa de la responsabilitat davant de la tasca de l’Educació…
Però avui, m’agradaria parlar de l’escola i de l’actuació “urgent” que cal fer, mentre els polítics i poders s’acaben d’aclarir, a veure si renoven o no el Sistema Educatiu, o si deixen o no de retallar de forma “irresponsable” en recursos per l’educació o utilitzen un tema com aquest pels seus “interessos egoistes”
Hem d’unir esforços, societat, escola, famílies i administracions per impulsar el coneixement, la difusió i el treball compartit, de forma transversal, i dins de les escoles, dels DDHH, els Drets Socials, i els Valors essencials que ens facilitin el retorn a un Humanisme, sense límits… Cal que nenes i nens palpin i experimentin el que està passant al seu entorn…de la vulneració impune, i tan greu ,que hi ha dels DDHH..(les normes mínimes que els governs de la Humanitat es va autoimposar, un dia, per evitar la barbàrie, però que són incapaços de respectar..)
Sí que és veritat, que la Comissió de Defensa dels DDH del Col·legi d’Advocats de Terrassa justament amb la Síndica Isabel Marquès ja fa 8 anys que ens dediquem a donar xerrades i eines per a la difusió dels DDHH a les escoles i als mestres (amb molt d’èxit i acceptació, per cert.) I està molt bé!.. Però cal anar més enllà, molt més… Cal un pacte entre Ajuntament, entitats que treballen els DDHH, associacions de veïns i escoles per aprofundir molt més aquest treball. Poder dissenyar un Programa d’Actuació per a tota la ciutat, que inclogui el treball quotidià dels mestres amb els nens i nenes, el coneixement, l’experiència i la conscienciació per a pares, mares i societat en general, en què, el respecte als Drets és una tasca superior, fonamental i comuna de tots i totes. I que hem de ser conscients de que hi han uns deures i uns drets que cal treballar, assumir, aprendre i desenvolupar, de forma transversal.
Eines, instruments, persones motivades, activistes i imaginació no en falten… ara només falta ser valents, sensibles i de forma decidida, fer de Terrassa una ciutat on de veritat els Drets i els Valors Humans siguin els protagonistes … però no en nous pronunciaments o grans declaracions escrites de mal recordar (com aquell “Terrassa Ciutat de les Persones”, o més actuals com “Terrassa Ciutat Feminista” (ja en tenim prou d’eslògans polítics, que només son paper mullat!). Estic parlant de treball constant, cooperatiu, solidari.. sense interessos polítics ni de cap tipus. I amb objectius concrets i tangible. Són els nostres fills, néts.. que ens necessiten.. són l’única esperança per un món Digne d’anomenar-se’n Humà…i hem de treballar pel seu futur.
Lluitem amb els nostres nens i nenes pels Drets i els Valors Humans,
SIGUEM AGOSARATS i obrim les aules.. Sense por!
HI ha molta feina a fer!
I molt a collir!, per exemple, LA NOSTRA DIGNITAT !!
Joan Tamayo Sala
Advocat- Activista pels Drets Humans i Socials
