-
El procés participatiu en línia estarà obert fins el 18 d’agost
SOCIETAT. La Comissió Europea ha obert una consulta pública en línia perquè els ciutadans de la UE opinin sobre la continuïtat o l’eliminació del canvi d’horari que es realitza a començament de l’estiu i de la tardor. El procés participatiu està obert des del passat 4 de juliol i durarà fins el 18 d’agost i qualsevol ciutadà, empresa, organització o autoritat pública de la Unió Europea hi podrà participar.
El qüestionari conté 5 preguntes, la primera sobre quina és l’experiència general amb el canvi de l’hora d’hivern a l’hora d’estiu i a la inversa; una altra demana el parer sobre si s’està a favor de “mantenir els actuals ajustaments entre l’estiu i l’hivern a tots els països de la UE” o al contrari es recolza “l’abolició d’aquests canvis a tots els països membres”. En el cas de ser eliminat el canvi d’hora, es pregunta a la ciutadania si preferiria “mantenir sempre l’horari d’estiu” o quedar-se “permanentment en l’horari d’hivern”. I finalment, en la darrera qüestió es demana els motius pels que s’està a favor del canvi: la salut, l’estalvi energètic o la falta d’estalvi energètic, les activitats d’oci nocturnes, la seguretat viària, el funcionament del mercat interior (comerç transfronterer, organització de transports, comunicacions …) o un altre motiu.
Des dels seus inicis l’any 2014, la Reforma Horària ha demanat a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern. Si finalment s’aprova la dissolució del canvi d’hora, la Unió Europea no seria la primera regió en aturar aquest hàbit als rellotges, Islàndia, Bielorrússia, Rússia i Turquia ja ho han fet.
Respecte de quin és el millor horari, el d’hivern o el d’estiu, durant la XXVI Reunió Anual de la Sociedad Española del Sueño (SES) l’abril passat a Barcelona, la SES va arribar a la conclusió que era millor mantenir l’horari d’hivern, pel fet que sinó els dies d’hivern queden massa foscos al matí, amb la qual cosa es tendiria a endarrerir encara més els horaris al vespre. Ara bé, segons la SES, tots dos horaris tenen pros i contres. Per la SES, a nivell europeu tampoc té tanta transcendència quin horari s’escull, tot i que sempre s’ha d’assumir que per un mateix horari oficial, les persones que viuen més a l’est és lleven abans i les que hi viuen més a l’oest s’aixequen més tard, per la llum del sol.
Energia
Les anàlisis incloses per la CE indiquen que l’estalvi d’energia que es deriva de canviar l’hora és marginal, tot i haver estat aquesta una de les principals justificacions per a la seva adopció. Els resultats tendeixen a variar en funció de la localització geogràfica. Així, segons dades de l’Institut Enerxético de Galícia (Inega), en aquesta comunitat el consum energètic es redueix a un u per cent, enfront del cinc per cent que suposa a la resta d’Espanya.
Salut
Es creu que l’hora d’estiu genera efectes positius vinculats a l’increment d’activitats d’oci a l’aire lliure. No obstant això, també hi ha estudis cronobiològics que indiquen que l’impacte dels canvis horaris en els bioritmes podria ser més important del que se suposava. La conclusió és que “les dades sobre els efectes globals en la salut no són concloents”.
Seguretat viària
En principi, la privació de son que comporta inicialment l’avançament de l’hora podria incrementar el risc d’accidents, encara que l’augment de les hores de llum vespertina tindria un efecte positiu. En resum, en aquest cas tampoc hi ha dades concloents respecte de la relació entre el canvi d’hora i els accidents de trànsit.
Agricultura
Una hora extra de llum a l’estiu permet ampliar la jornada laboral a l’exterior, qüestió important per a tasques de conreu o recol·lecció. D’altra banda, la utilització de nous sistemes d’il·luminació artificial i de tecnologies d’automatització han dissipat la majoria de recels que suscitava la pertorbació dels bioritmes animals i els canvis en les rutines de munyida.
Mercat interior
Les dades que ofereix la CE només donen suport a una conclusió: “Permetre canvis horaris descoordinats entre els estats membres aniria en detriment del mercat interior, com a conseqüència de l’augment de costos en el comerç transfronterer, els inconvenients per al transport i les comunicacions i la menor productivitat “.
El febrer el Parlament Europeu demanava a la CE acabar amb el canvi d’hora
En una resolució no vinculant aprovada el passat 8 de febrer, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió Europea acabar amb el canvi d’hora. Els eurodiputats van considerar que, tot i que no hi ha cap estudi científic que ho conclogui, les investigacions apunten a l’existència de repercussions negatives sobre la salut humana.” Amb aquesta resolució, la Comissió Europea ha d’avaluar el canvi d’hora bianual i, si és necessari, proposar una revisió del sistema per fer front a la preocupació pel seu possible efecte perjudicial sobre la salut humana.
El text, aprovat amb 384 vots a favor, 153 vots en contra i 12 abstencions, demanava a la Comissió Europea una avaluació exhaustiva de la directiva que regula el canvi horari i, en cas necessari, sol·licitava que presenti una proposta de revisió.
A més, els eurodiputats van recalcar que és essencial mantenir un règim horari unificat a la Unió, fins i tot en cas que s’abolissin els canvis d’hora bianuals.
Els orígens del canvi d’hora
La pràctica d’endarrerir el rellotge una hora a l’hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, al produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.
S’aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Des de l’aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s’aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l’ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d’1 de març.
Des de la Reforma Horària es considera que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l’ús d’energia. Però avui dia, en què l’energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa. A més pensem que el cos humà triga molt més d’un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran.
Més informació https://www.reformahoraria.cat/
