La culpa sempre es dels polítics; perquè votar i a qui? Cartes al Diari

CARTES AL DIARI. L’afirmació de què els polítics tenen la culpa de tot i diem de tot s’aproxima a la realitat: 1) les calors sufocants d’aquests dies = problema mediambiental no resolt; 2) la pujada del preu de la llum = tarifes autoritzades que donen preus abusius; 3) el cost inabordable de l’habitatge de lloguer i compra= falta d’unes lleis que ho impedeixin; 4) problemes de mobilitat derivats del final dels peatges autopistes i falta manteniment= un tema que es coneixia fa anys i no s’ha abordat la seva solució (vinyeta, peatge).

Podem fer la llista tan llarga com vulguem i sempre trobarem que la falta de solucions a aquests problemes passa per culpa dels polítics, que es dediquen moltes vegades a mantenir vius els conflictes que els hi permetin guanyar el poder.

Tots aquests temes són d’una gran complexitat i creen una gran indefensió en els ciutadans, ja que resulta difícil formar-se una idea de quines són les diferents alternatives i quines són les correctes.

Per exemple, la pujada de l’electricitat és de molt difícil enteniment, ja que el sistema de facturació és tan canviant i amb tants diferents factors que no permet en molts casos arribar a entendre la factura per valorar si les rebaixes promeses pel Govern estatal, s’apliquen. Només des del març a l’agost de 2021, han canviat tres vegades, ja no els preus, sinó també els conceptes.

Dubto molt que els diputats poguessin explicar el sistema tarifari de l’electricitat per la seva complexitat i només els tècnics les poden entendre. Així no hi ha possibilitat de formar-se una idea pròpia.

Aquest és el resum i la forma de pensar de moltes persones: Els carrers estan bruts, hi ha restes de merda o pixats de gos, la culpa és de la Colau.

Sí que és cert que aquesta responsabilitat/culpabilitat no és només dels polítics, ja que en molts casos els problemes també els creen conductes personals incíviques i insolidàries. Però, darrere d’aquestes surten de nou les responsabilitats dels polítics, ja que la pobresa i la desigualtat, així com la desestructuració familiar, donen com a resultat doloroses situacions: violència de gènere, botellades, agressions sexuals, LGTBI i altres.

També en aquests casos es poden estructurar programes de suport per les víctimes i de reeducació pels incívics, però no sempre es dediquen els necessaris fons públics i en altres hi ha discrepàncies com abordar-les.

Toquis el tema que toquis, sempre al final surt una resposta; la culpa és dels polítics.

Com mantenir l’esperança en mig d’aquest continuat conflicte, sense fer simplificacions de tots són iguals, per quan arriba l’hora de votar?

L’opció més valida, és mantenir-se informat i saber si les propostes que rebem són possibles o no. Els polítics presenten unes solucions als problemes que no són sempre possibles. Quan els anglesos voten a favor del Brexit, no es pensaven els problemes d’abastiment de productes que patirien per la falta i expulsió de camioners estrangers.

Cal promoure per això els polítics que plantegin solucions més inclusives, que no vulguin imposar sinó arribar a acordar amb la resta de partits sense vencedors ni vençuts.

Les polítiques d’imposicions i de victòries sobre els altres, poden semblar atractives, però després la falta d’un consens social no permet aplicar-les i s’incompleixen.

@josecoderch