- Estat crític del medi rural: El 30% de les explotacions agrícoles ha tancat en els darrers 15 anys i només el 5% dels pagesos són joves
- La CUP presenta un pack de mesures per dinamitzar l’agroecologia i critica les retallades de la Generalitat al sector
REDACCIÓ/POLÍTICA/NATURA. La situació al medi rural català és crítica. Vet aquí algunes dades significatives que sostenen aquesta afirmació:
1.- Les explotacions familiars de muntanya s’han reduït, en els darrers 15 anys, en més d’un 30%. Paradoxalment, les exportacions a països del Nord s’han disparat en el mateix període, especialment les de carn de porcí (aquest sector representa el 72% total). El motiu és l’extensió del model industrial agro-ramader, amb granges amb milers d’animals.
2.- Avui dia, només un 1,58% de la població activa es dedica a la pagesia. A més a més, , només 15% del total de persones dedicades a la pagesia són dones. A banda de ser un sector masculinitzat, també és un sector que envelleix sense alternativa aparent. I és que només el 5% del total són joves.
3.- Pel que fa a la gesto de la terra, entre 1999 i 2009 ha augmentat un 10% la superfície mitjana de les explotacions de Catalunya. Per tant, es dóna un procés de concentració de la terra i del capital que porta un model exportador de bestiar i importador de cereals i farratges. Tenim menys explotacions agrícoles, però les que n’hi ha esdevenen en macro-granges.
4.- Aquest fenomen d’acaparament de terres agràries en mans d’empresaris agrícoles ha portat a que el preu mig de la terra, entre el 1997 i el 2013, hagi augmentat un 122%.
5.- El Departament d’Agricultura ha aplicat retallades del 20% de les subvencions atorgades fins ara, tot arribant en casos puntuals al 50% de disminució.
‘Pack’ de mesures de la CUP
Davant aquestes dades, la CUP té el seu full de ruta per garantir la supervivència del sector pagès i les explotacions agrícoles de muntanya. Es tracta d’un pack de mesures presentat pels alcaldes de Navàs (Jaume Casals) i Berga (Montse Venturós), entre les quals destaca el foment de l’agroecologia, tirar endavant un model agrari de valorització de la petita escala, crear un atlas de terres, crear una borsa de treball, tirar endavant una cooperativa comarcal de productes i una altra d’eines d’ús agrari.
Casals explica que a Navàs s’està desenvolupant un treball per promoure la Sobirania Alimentària, treballant des de diversos àmbits, com «la producció de temporada i també la producció ecològica”. Per això, en les escoles del municipi i els menjadors col·lectius de Navàs ja s’ha posat en marxa aquest tipus de compra de proximitat, com una política alimentària més justa i equilibrada.
També proposa la creació d’un banc de llavors autòctones, que a més a més, prèvia museificació, pugui estuidar i mostrar els efectes lunars sobre el camp; així com fomentar bancs de terres a cada municipi i comarca, a fi de dinamitzar les terres agràries en desús (ja siguin de titularitat pública o privada). L’alcalde Navàs, a més a més, proposa l’extracció de biomassa dels boscos amb el multi-objectiu d’avançar cap a la sobirania energètica, controlar el sotabosc i recuperar zones de pastura. Per això, cal potenciar la creació de centres de producció de biomassa al propi territori.
Venturós, per part seva, explica que «és imprescindible vetllar per una política de preus agraris justos, evitant així que el pagès s’hagi de veure sotmès al jou de les ajudes». De fet, denuncia que durant els darrers anys s’han realitzat retallades de fins a un 20% en les prestacions que es donaven. Per això, Venturós titlla les polítiques del Departament d’Agricultura Venturós d’«erràtiques i clarament insuficients», per revertir la desaparició de les explotacions agràries.
