TRIBUNA / PHIL CONNORS.
La deslocalització de la memòria
[dropcap]A[/dropcap]bans tothom tenia memòria. Bé, de fet ara també, però molta gent la té externalitzada, en funció i ubicació.
La memòria humana, la interna, l’orgànica, funciona a base d’estímuls que comencen en edats primeres: es memoritza la taula de multiplicar, la llista dels rius, els noms de les comarques i sobretot, especialment els nens, alineacions d’equips de futbol.
Ja més endavant, i abans, es memoritzaven números de telèfon i adreces de família i amistats i de mica en mica s’anaven incorporant efemèrides com natalicis o dates assenyalades a nivell personal o mundial. I en funció de les aficions també títols de llibres i de pel·lícules, noms de protagonistes i escriptors i directors…
La memòria, com ens explicava Sherlock Holmes, és una gran estança plena d’habitacions que contenen prestatgeries i armaris arxivadors. Allí, de forma perfectament ordenada s’hi emmagatzema tota la informació que hem acumulat i classificat al llarg de la nostra vida.
Si no recordem quelcom no és que no hi sigui és que no sabem on està guardat i és possible que se’ns traspaperés i en lloc de guardar-ho en la carpeta corresponent ho vàrem guardar en una altra, o bé que no sabem com arribar-hi.
Avui en dia no hi ha temps per tants procediments. La memòria hi és, però gairebé no la fem servir. Qualsevol dubte és resolt instantàniament mitjançant consulta amb el mòbil. Accedim a Google, o al cercador que tinguem, i en segons tenim la resposta.
No sé si, en no fer-la servir, la memòria, com un múscul, es ressent i perd capacitat i agilitat, això potser serà objecte d’estudi de les noves generacions que des del néixer aniran amb el xumet a la boca i el mòbil a la mà.
Actualment ja no recordem els números de telèfon de ningú, segueixen estant gravats en la memòria, però no en la nostra, sinó la del mòbil que tots tenim. Ja no fem ni l’esforç de memoritzar-los. Molts ni els veiem: els emmagatzemem a partir d’una perduda i només hem de prémer una foto o un nom per fer una trucada o enviar un WhatsApp.
Podrem confondre’s en sortir de casa i fer-ho en sabatilles en lloc de sabates o amb la samarreta a l’inrevés, però mai sortirem sense mòbil: no sabríem qui som, ni on anem. No tindríem fotografies, ni músiques, ni fils de converses en xats personals o professionals, ni dietes de menjars o llistes de la compra…
La memòria humana encara no s’ha pogut clonar, però la del mòbil, o la Tablet o la del PC, per sort, sí. Per tant no ens lamentem per no fer servir la memòria com abans i aprofitem la cibernètica en tota la seva expansió que inclou tenir cura de fer còpies de seguretat periòdiques de la nova memòria electrònica.
Molta gent no hi pensa en això de les còpies de seguretat i quan perd un d’aquests apèndixs biònics perd part de la seva vida. La majoria d’aplicacions i programes ja fan copies per defecte i altres se’ls hi ha de dir. I es pot triar on acabar guardant la informació si en suports físics, un pendrive per exemple, o en virtuals, allò que diuen núvol.
Però, sigui on sigui, conservar la memòria està a les teves mans. No ho oblidis.
