CARLES VIÑALS/SOCIETAT. El dilluns 11 de setembre, una Diada històrica es va celebrar als carrers de Barcelona.
Diari Sant Quirze hi va estar per copsar l’ambient que es va viure en aquesta Diada històrica. Barcelona era un mar d’estelades, senyeres, banderes Occitanes, banderes del País Basc, de Colòmbia, d’Argentina, de l’estat d’Israel, i de moltes altres parts del món, sense importar la procedència, però totes unides en una jornada que ha fet història i que destaca per la manca d’incidents i el seny que ens caracteritza als Catalans.
Sorprenia la gran quantitat d’autocars (unes fonts diuen que uns 1.800) vinguts d’arreu de la nostra geografia que ocupaven gran part dels carrers de la ciutat. El carrer Balmes, des de General Mitre fins a Pelai (o sigui, tot el llarg del carrer), tenia el carril bus ocupat per als autocars, a tocar l’un de l’altre!
També al carrer Diputació la vista es perdia en la llarga cua d’autocars. Feia fredor veure aquell espectacle!
La dificultat de moure’s per aquella massa de gent, era molt alta. Per arribar des del carrer de Mallorca cruïlla amb Enrique Granados fins al pòdium destinat als mitjans de comunicació a la plaça de Catalunya, vaig trigar 40 minuts. El més difícil va ser travessar el carrer Aragó a la cruïlla amb Rambla Catalunya; la gent estava tan junta, que quasi no es podia passar.
Però malgrat tot i la calor sufocant, compensava l’esforç veure l’alegria de la gent i la unió que van demostrar els assistents a la manifestació.
Les xifres oficials d’assistents que van donar des de l’Ajuntament de Barcelona, va ser d’1.000.000 de persones, aproximadament.
La locució de l’acte es va fer a la Plaça Catalunya, i va anar a càrrec del nostre amic Quim Masferrer i Marta Marco, que van animar en tot moment al públic, fins al moment en què es va fer un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats a Les Rambles i Cambrils. El silenci va ser absolut, no es sentia res a la plaça de Catalunya; esgarrifava aquell silenci i el respecte mostrat per tothom, mentre recordàvem aquell trist succés que va passar al costat mateix a on ens trobàvem.
Un cop fet el minut de silenci, tota Barcelona va cantar l’himne de Catalunya, Els Segadors, que va estar magistralment interpretat per l’Orfeó Català.
Tot seguit, es va fer un compte enrere per simbolitzar la trobada a la cruïlla del carrer Aragó amb Passeig de Gràcia de les quatre pancartes que eren el símbol de la diada, i que formaven un immens signe Més com a reflex de totes les oportunitats del nou estat en forma de república que ens espera a les paperetes del referèndum. Mentre les pancartes gegants circulaven per als carrers adjacents, el públic s’anava canviant la samarreta per la de color verd florescent de la diada. Tot un espectacle!
A l’escenari de la Plaça Catalunya, es van anar fent actuacions musicals per celebrar aquesta jornada, que de ben segur no ha deixat a ningú indiferent.
Podeu veure la resta de fotografies aquí: Diada Nacional de Catalunya 2017.
Reportatge i fotografies: Carles Viñals.
