Catalunya continua al capdavant dels països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris, tot i haver reduït notablement les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) en les darreres dècades des d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,8% l’any 2021. Uns 74.403 joves han abandonat prematurament el sistema educatiu l’any 2021, una xifra semblant a la població de Manresa. Així les coses, Catalunya segueix al capdavant de l’abandonament escolar prematur (14,8 %), tant en relació a Espanya (13,3 %) com a la mitjana europea (9,7 % el 2021), tot i la important reducció dels darrers 20 anys.
Assolir l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar prematur en quatre anys és possible si el Departament d’Educació lidera, juntament amb municipis, escoles i instituts, un esforç de país i es posa en marxa de manera urgent mesures orientades específicament a reduir l’abandonament entre els col·lectius més vulnerats, tal com ja han fet altres països. A Espanya, només quatre comunitats autònomes compleixen l’objectiu europeu del 10% d’AEP i Catalunya està en el 5è pitjor lloc.
Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir molt l’AEP en els darrers 10 anys i assoleixen amb escreix els objectius europeus, mentre que Catalunya no ho ha aconseguit en cap moment. Amb dades de 2020, Catalunya es situa al capdavant de la UE-28 en AEP, després de Romania.
L’abandonament prematur és un procés pel qual, en cada etapa educativa, van sortint del sistema educatiu un determinat nombre de joves: no aconsegueixen graduar-se 1 de cada 10 en el pas de l’educació obligatòria a la postobligatòria, 1 de cada 4 en el batxillerat i 4 de cada 10 en els cicles de grau mig. Aquests infants i joves que es van quedant pel camí tenen perfils concrets: abandonen més els nois, que tenen progenitors amb nivells d’estudis baixos i que viuen en llars amb pocs ingressos.
Les conseqüències d’abandonar el sistema educatiu prematurament són importants pel futur laboral: les persones que abandonen prematurament el sistema educatiu tenen més atur, treballen en feines més precàries i cobren menys. Amb dades de 2012 referents a Espanya, els joves amb l’ESO tenen 3,6 punts menys de probabilitat de tenir un contracte indefinit que els que tenen estudis postobligatoris.