EDITORIAL. Avui he sigut protagonista, juntament amb un pollet de garsa, d’un fet curiós i que volgut donar-lo a conèixer per la seva singularitat i tendresa.
El cas és que anava a entrar a l’oficina d’assegurances Bilbao, a la rambla Països Catalans, quan he vist, a la porta del costat, una garsa molt jove que estava donant cops al vidre del portal; segurament per amagar-se dels sorolls del carrer. M’he acostat a poc a poc i veient que no s’espantava (em mirava amb curiositat, com dient: obre’m la porta, que estic espantada), he aprofitat per fer-la entrar al portal, aprofitant que una veïna sortia al carrer.
He trucat a la policia municipal per veure que es podia fer i al cap de poca estona, s’han presentat al lloc i m’han dit que no podien fer res, ja que no és una espècie protegida i tampoc tenia símptomes d’estar ferida o malalta.
La patrulla ha marxat i la garsa ha sortit del portal i s’ha parat al mig del carrer. Com que és una zona molt transitada, l’he fet marxar a la vorera per al perill que tenia de ser atropellada i amb la seva simpàtica manera de caminar, ha pujat l’esglaó de l’oficina d’assegurances, moment que he aprofitat per agafar-la amb compte i l’he portat fins a una olivera del mig de la rambla, on estaven els seus pares que la cridaven des de dalt d’un dels plataners.
La garsa, ha reconegut els seus pares i els piulava i ha sortit corrents una altra vegada fins al ben mig del carrer!
Un altre cop a empènyer-la cap a la vorera, agafar-la de nou i tornar a l’olivera.
Però es veu que la garsa en qüestió tenia ganes de fer esport; tant era el seu desig, que ha pujat a una bicicleta que estava parada al costat de l’olivera, amb la sorpresa de l’amo de la bicicleta i jo mateix, que ens ha fet riure una estona per al graciós de la situació. Es veu que s’hi trobava bé dalt de la bicicleta, perquè s’ha estarrufat i es veia relaxada.
Al cap d’una estona, un altre cop les carreres! Ha baixat de la bicicleta i ha tornat a anar al mig del carrer! Es veu que s’hi trobava bé veient els cotxes acostar-se amb el perill que això li podia comportar! Devia anar mancada d’adrenalina, la pobre!
O potser li feia gràcia el fet de veure’m a mi parar el trànsit, a títol d’urbà improvisat perquè passés ella, com si fos un personatge important!
I la mirada incrèdula dels ocupants del cotxe, veient una escena tant surrealista, no tenia preu!
Al final, l’espectacle s’ha acabat arraconant-la de nou al portal i agafant la garsa per posar-la dalt de l’olivera, a les rames.
El pollet de garsa m’ha mirat amb curiositat i s’ha anat enfilant més amunt per l’olivera, buscant els seus pares, segurament per explicar-los, emocionat, l’aventura que li acabava de passar.
Carles Viñals
