Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADA"La invisibilitat de la pobresa" per Phil Connors

“La invisibilitat de la pobresa” per Phil Connors

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

La invisibilitat de la pobresa

[dropcap]A[/dropcap] molts països la successió de guerres no desitjades, governs dictatorials no escollits i predisposició a patir catàstrofes naturals, són les causes de pobresa de gran part de la població.

Són més el que tenen menys. I com que no se li veu sortida esdevé pobresa estructural.

A casa nostra, per sort, i que duri, cap dels tres detonants anteriors ens afecta, però no treu que hi hagi pobresa. El que passa és que aquí són menys els que menys tenen i per tant, encara, resulten invisibles per molta gent.

Per molta gent l’estat del benestar ha passat de ser un objectiu assolible a un somni inabastable.

La crisi econòmica, la pandèmia i ara els preus disparats de benzina, gas, butà i electricitat, i de retruc els transports que afecten al preu final de qualsevol producte ja anuncia que no anem bé.

Som a Europa, al segle XXI, però comencem a tenir unes ràtios de pobresa que, si es calculessin a diari com l’evolució de la COVID, farien fredor.

I no sembla una pobresa conjuntural, sinó endèmica camí de ser estructural, i els diferents països del primer món es belluguen inquiets cercant pedaços, que no solucions, doncs saben que una majoria de població en pobresa no només és quelcom preocupant sinó perillós per l’estabilitat de qualsevol govern.

Les llargues cues de la fam ja són tan habituals com la cua per remenar el contingut dels contenidors. El demanar porta per porta ha tornat com fa molts anys no es veia i els carretons d’hipermercat carregats amb rampoines i deixalles ja formen part del nostre entorn habitual.

La pobresa ja forma part del paisatge urbà encara que sigui transparent a les mirades.

La invisibilitat de la pobresa.

Al Regne Unit el seu primer ministre, en Johnson, va anunciar que cal millorar la qualitat dels treballadors en la feina i en la seva vida personal; que s’ha acabat la mà d’obra barata d’immigrants il·legals; que s’han d’apujar els sous i els contractes han de ser més estables en durada. Als EEUU en Biden ja va dir quelcom semblant uns mesos enrere.

A Espanya ho diu la Yolanda Díaz, ministre de treball, i un Sánchez empentat per les circumstàncies i els acords amb els seus socis de govern, també aposta per polítiques econòmiques amb predisposició a afavorir la classe treballadora reformant una reforma laboral que va cavar el sot d’on ara es vol sortir.

Però enfront té una dreta parlamentària, mai millor dita oposició, bel·ligerant i gens dialogant a la que l’empresariat li fa la gara-gara.

I a més, els barons del PSOE tenen la por que els seus socis de govern, més d’esquerres i més propers a la realitat social i verdaders impulsors del canvi de paradigma, s’emportin el reconeixement i els facin un sorpasso en les properes eleccions.

Mals temps pels polítics però no per fer política. Una oportunitat immillorable per endegar una veritable transformació social, industrial i laboral amb projecció històrica de futur; caldrà veure si no es desaprofita. Hi ha diners, els fons europeus, només falta valentia i imaginació.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies