En el ple municipal de maig que es va celebrar ahir a la tarda, un dels punts del dia era la resolució d’al·legacions i aprovació definitiva pel canvi de forma de gestió del servei d’abastament d’aigua potable a la ciutat. Malgrat que finalment es va aprovar el canvi de gestió, per municipalitzar-la, aquesta proposta va comptar amb els vots en contra de PSC i amb l’abstenció de Ciutadans i Junts per Catalunya.
Una bona part del ple es va centrar en aquest debat, en el qual la Linda Lara, portaveu del grup municipal de PSC, va objectar, malgrat estar a favor de municipalitzar, la manera com ho està fent l’equip de govern. Segons Lara, hi ha poca participació ciutadana en aquest procés. En concret, va reconèixer que, segons la llei, era suficient, però que els hi agradaria haver comptat amb “la màxima participació de la ciutadania”, atesa la importància d’aquest projecte.
Per altra banda, es va fer al·lusió a la salut i la seguretat. Tot i que, segons els especialistes en salut, les canonades de microciment o amiant que transporten l’aigua a Sant Quirze no son en cap cas perilloses per la salut ni per la qualitat de l’aigua, Lara sí que va fer referència al moviment i millora d’aquesta infraestructura, que pot generar partícules a l’aire i la seva inhalació tòxica. Per Lara, no caldria córrer tant, i s’hauria d’estudiar millor aquest punt, pensant a futur: canviar les canonades, o cobrir-les, amb el cost de temps i diners que suposa.
També es va parlar dels costos de la municipalització, fent referència a les economies d’escala. Per PSC no està clar que els costos d’aquest canvi siguin assumibles pel municipi. De fet, el ponent del projecte, Josep Coll, regidor d’Urbanisme, va reconèixer que si el cost és superior es farà més dèficit o s’apujarà la tarifa, però que segur que mai anirà a engrossir els beneficis d’una empresa privada. En la seva resposta, Lara va fer referència a un municipi, del qual no en va dir el nom públicament, que amb la municipalització havia apujat les tarifes un 35%. Si bé el PSC de Sant Quirze no està en contra de municipalitzar, dubta sobre la capacitat d’un municipi de 20.000 habitants d’aconseguir els mateixos preus competitius d’empreses del sector. En tot cas, va dir Lara “jo no he d’aportar el càlcul. El càlcul l’ha d’aportar el tècnic, i no n’ha aportat cap ni un”.
Per la seva part, Josep Coll, va mostrar sorpresa per l’objecció de PSC al projecte, quan suposadament és un partit d’esquerres. Lara va reiterar que defensen la municipalització, “però no la defensem a ultrança, sempre salvaguardant els drets de la ciutadania i els recursos públics, que no son nostres, sinó de la ciutadania. Si nosaltres tenim una ideologia de municipalització però creiem que hi pot haver un perill per la ciutadania o per les arques públiques ho hem de manifestar. Això potser és el que ens diferencia: no només pensem en nosaltres mateixos, en la nostra ideologia, sinó que posem per davant les persones”.
En aquest debat de la municipalització de l’aigua a Sant Quirze, es molt útil situar que el promotor del projecte sigui el regidor Josep Coll, ja que ell ja participava –no formant part del govern municipal – en la vida política local , quan es va fer el moviment de treure la concessió a una empresa local per donar-li a Cassa ( Aigües de Sabadell), parlem de uns quants anys.
Les raons en aquell moment van ser les dificultats de la antiga concessionària per donar resposta a les necessitats d’un municipi en creixement ( noves inversions, recursos per resoldre avaries, tractaments ,altres).
La clau de la remunicipalizatció -privatització, que pretén l’actual govern d’ERC , parteix de la sectorial municipal d’aquest partit i es pretén així tenir força política per impulsar transformacions relacionades amb els nous objectius mediambientals en l’ús d’aigües. Es una posició política correcta, però no validada per l’experiència.
El debat arriba quan es planteja si un municipi de 20.000 habitants –ja ho som per les properes eleccions municipals ??– te les capacitats i recursos suficients per fer que la privatització comporti millores i no despeses majors sobre els quirzetencs, per no poder competir amb l’economia d’escala de les empreses privades.
Perquè no ho privatitzem tot ? : la neteja de l’espai públic , de les escoles , la recollida d’escombraries, tot.
Sense acceptar els tòpics de que la empresa privada es més barata, recordem que el 21% d’IVA que suposa la contractació a concessionaries , es un marge per privatitzar. Estudis dels sindicats presents en els Ajuntaments així ho senyalen, però no està comprovada la seva posició, no només econòmica , si no la seva validesa com experiència en el futur.
Les inversions, la capacitat tècnica per tenir actualitzada la tecnologia, l’augment de plantilla del municipi i adquisició de recursos per resoldre les avaries, tot el que implica un servei als ciutadans , a uns costos que no siguin superiors als actuals i que garanteixen el futur d’adaptació del projecte, cal estudiar-los.
No es només un problema ideològic partidista: volem la privatització dels serveis contractats amb concessionàries!!!., es també saber si tenim, tindrem i quins son els costos i les inversions necessàries.
Per això cal fer un estudi tècnic -econòmic amb projecció de futur i fixant controls de compliment i de satisfacció dels ciutadans, previs a adoptar tal mesura.
Les votacions permeten que alguns temes es resolguin per majoria del govern municipal, però el debat –no parlem de referèndums –, requereix s d’estudis fets sense partidismes, que determinin el millor.
Tot es pot corregir si no funciona, però una gestió privatitzada que no pugui donar resposta a les finalitats presents i futures, pot deixar les instal·lacions amb uns dèficits que obliguin després a tornar a la concessió i pagar tots els endarreriments en les inversions no fetes.
Si això passa , segurament i desitjant llarga vida a l’equip actual d’ERC i al Sr. Coll, ells no hi seran tots i a lo millor es una decisió que es qualificarà d’errònia i fruit d’una idea d’una sectorial de partit, no contrastada per l’experiència ni estudis suficients.