Divendres,14 juny, 2024
IniciOPINIÓTRIBUNALa Novel·la Planetària de Sonsoles Ónega

La Novel·la Planetària de Sonsoles Ónega

Sonsoles Ónega, Les Filles de la Criada, editorial Planeta 2023, 476 pàgines, 22 €.

TRIBUNA CULTURAL
JOSE ANTONIO AGUADO
8/1/2024 | 12:30:32

Tenim entre les mans la novel·la guanyadora del Planeta d’aquest any, la novel·la guardonada amb un milió d’euros, que ja va per la seva sisena edició gràcies a l’atractiu del premi i a l’àmplia audiència que té la periodista Sonsoles Ónega al seu programa d’Antena 3, Y ahora Sonsoles. La guanyadora és filla del periodista que escrivia els discursos d’Adolfo Suárez (“puedo prometer y prometo”) i germana de la cap d’informatius del 24hores de Televisión Española. La suma dels dos factors produeixen com a resultat un llibre d’èxit en vendes: La hija de la criada.

Aquesta és la història d’una família acomodada gallega. Les grans històries literàries sempre tenen com a punt de partida la història d’una família i els seus secrets.

Hi ha escriptors que s’inventen els seus mons i altres que escriuen sobre el que coneixen. En aquest cas, Sonsoles Ónega (Madrid 1977) narra el món que coneix de Pontevedra, una família gallega model i idealitzada. Un comença a llegir la novel·la i la primera pàgina interessa al lector: “Hay historias que permanecen escondidas durante siglos y merecen ser contadas. Historias de familias que se desvanecen con sus muertos”.

La novel·la comença explicant la vida d’una família gallega rica. Gràcies a la lectura recordem esdeveniments històrics que sacsegen Espanya. Això sí, sense aprofundir en l’anàlisi històric, més que una novel·la històrica al seu ús, és una novel·la sentimental.

Aquesta família no té una caseta de pescadors, ni un pis, tampoc una casa adossada sinó un pazo, una mena de palau. Tothom el coneixia com el pazo del Espíritu Santo perquè s’aixecava sobre el turó que portava aquest nom. Allà conviuen criats i senyors, la vella divisió social de dalt i baix. Però com que l’ésser humà no deixa de ser un animal irracional, el senyor d’aquest pazo deixa embarassada la guardesa del pazo, que dona a llum una nena la mateixa nit que la dona legítima d’aquest home adúlter i adinerat també pareix. Dues nadons: Catalina i Clara, un canvi de roba ràpid i les dues nenes canvien de mare, un pazo galleg ple de personatges, un món de poder on les dones comencen a tenir alguna cosa a dir, les relacions sentimentals. Un únic pare i dues mares, dues nenes amb dos destins. Les nenes es fan grans i el seu destí poc a poc apareix davant dels ulls del lector. La tragèdia més que la comèdia s’uneix a les seves vides. Gairebé tota la novel·la transcorre fins al 1940. El final es precipita com una cascada d’un riu. La mort del nadó esperat precipita tota la història.

Els ingredients de la recepta ja estan sobre la taula de la cuina, només cal posar-los en el moment just, quan és necessari perquè el lector no perdi el fil de la història que la novel·lista ens vol explicar.

A la novel·la el punt de vista femení domina, els personatges femenins estan molt millor construïts que els masculins. La novel·la comença amb un part: “Tenía a la niña en los brazos enrollada en las sábanas. Debía de pesar menos que un gato”.

Com no podia ser d’una altra manera, els amors són el fil que uneix la narració: “La historia del hombre es la historia de sus amores. Gustavo Valdés, trajo la enseñanza de Cuba.” Amors que a vegades són entre mare i filla, en aquest cas a causa de la gelosia es manifesten al llarg de la narració, a mesura que les nenes creixen: : “Sólo te importa la hija de la criada”. D’altres vegades és un amor d’aquells que la sort es nega a acceptar i com que estem en una saga gallega, un naufragi es emporta per davant destrossant la vida dels nàufrags. Sense oblidar l’adulteri. Elements sentimentals units a fets històrics com el de la grip espanyola que passa per les pàgines com un assassí en sèrie repartint l’epidèmia a dreta i esquerra. De la crisi de la fusta a la supervivència de la indústria conservera: “Y así fue como para San Juan de 1920. La Deslumbrante ya estaba funcionando a pleno pulmón”.

Inés i Clara són els dos personatges femenins amb els quals s’identifica el lector, dues dones que prenen les seves pròpies decisions i pateixen els embats de les emocions familiars. Tot això és una Pontevedra i en una Espanya dominada per homes rancis en blanc i negre.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies