ADRIÀ ALLANDE/CULTURA
La quimera i la imatge
[dropcap]E[/dropcap]
n el Grand Cafè de París, a finals del segle XIX, i en mig de la foscor, un fil de llum sobrevola als espectadors. En la pantalla, les portes d’una fàbrica que s’obren i el tret de sortida d’una nova forma artística.
Els inicis del setè art varen ser difícils, l’aparença firaire suposava una pesada llosa. Georges Méliès, principalment, fou el primer director a popularitzar el cinema com a eina expressiva. Mitjançant efectes especials i trucatges, dotava la imatge de vivesa i enginy. Pioner en l’ús de la càmera ràpida, exposicions múltiples i dissolucions d’imatge.
El cinema, entès com a art, arriba de les mans de D.W. Griffith, considerat el pare de les bases del llenguatge cinematogràfic. En la seva filmografia, i progressivament, impera la fervent necessitat inventiva.
Podem destacar, l’ús del primer pla i l’apropament a la subjectivitat dels personatges, l’exploració en l’expressivitat de la llum i el tractament en la profunditat de camp. Alhora, i com a eines narratives, la invenció del flashback i el desenvolupament dels recursos en el muntatge.
L’obra més representativa del director fou “El naixement d’una nació”. En ella, concentra de forma sòlida la gramàtica que al llarg de la seva carrera desenvolupa. Les escales adopten un valor propi, la càmera es desplaça amb una intencionalitat, l’ús del fora de camp i la construcció de les el·lipsis com a eina dramàtica.
La filmografia de D.W. Griffith, representa la pedra angular del setè art. Posterior a ella, i com en un riu, el cinema s’obre camí, recorre i es multiplica. L’aparició de l’expressionisme alemany, l’avantguarda soviètica i l’inici de l’edat d’or de Hollywood configurarà les filmografies més rellevants de les primeres dècades.
En aquest cicle, el lector emprendrà un viatge a les obres més representatives del setè art. La lectura visual ens acostarà, de forma més precisa, a comprendre el llenguatge cinematogràfic i les seves eines expressives. En la pròxima entrega parlarem de Nosferatu, de W.F Murnau.
