El 28 de maig es el Dia Internacional de la Higiene Menstrual i el que pretén es posar un focus reivindicatiu sobre el que suposa física i econòmicament tenir la regla cada mes i sobre el que es coneix com pobresa menstrual.
La pobresa menstrual es la que pateixen les dones que no tenen accés a productes d’higiene menstrual com sabons antial·lèrgics, tampons, compreses, copa menstrual i altri. I no és un tema de països subdesenvolupats, a España, sense anar més lluny, se’n conten 1 de cada 5.
Cada dia, 300 milions de dones en tot el mon tenen la regla i no totes tens els mitjans econòmics per afrontar-la de la mateixa manera i en les condicions higièniques i sanitàries que es requereixen.
Aquí, el cost en tampons o compreses està al voltant d’uns 240€/any de mitjana per cada dona, el que suposa un desemborsament de 8.000€ durant la vida fèrtil.
I d’aquesta necessitat se’n fa negoci. A España a aquests productes se’ls aplica un 10% d’IVA el mateix que es paga per prendre un cafè en un bar o per comprar una entrada al cine. Mentre que les revistes del cor o la Viagra, per exemple, paguen només el 4%. La dona no tria tenir o no la regla però qui compra una revista del cor si.
Es absurdament injusta aquesta discriminació en matèria d’impostos i la lluita per que s’apliqui l’IVA reduït del 4% o millor encara, que els productes d’higiene intima entrin per la Seguretat Social per persones sense recursos, primer i desprès per la resta, es una antiga reivindicació d’associacions que lluiten per la igualtat de gènere i per fer de la societat patriarcal una societat inclusiva a tots els nivells.
Néixer home o dona no pot gravar econòmicament. La dona no te perquè assumir un sobre cost econòmic pel fet de haver nascut dona: ja en te prou amb el cost físic que li suposa cada més un daltabaix hormonal amb diverses repercussions. Com tampoc te perquè cobrar menys que els seus companys masculins en igualtat de càrrecs, feines i responsabilitats.
En la propera llei que vol revertir aquestes injustícies, finalment sembla que no s’ha inclòs la rebaixa de l’IVA quan n’era bandera. Si en canvi s’ha aprovat el dret a una baixa laboral per regles doloroses, quan hauria d’haver estat normalitzat des de sempre doncs un fort dolor de queixal, de cap, de genoll no ha tingut mai cap problema per esser reconegut com incapacitant.
Patir la regla cada mes, igual que parir, no és fàcil. Si ho fos fins i tot els homes paririen. Però pel que es veu s’ha de patir en silenci i si fa mal, ibuprofè.
Escòcia es va convertir al novembre del 2020 en el primer país del mon en aprovar una llei d’accés gratuït universal als productes d’higiene per la menstruació.
Escòcia encara no és independent i ja està demostrant que la independència no és només una qüestió política. Els qui s’emmirallen en ella pel referèndum poden començar a treballar per la igualtat i la inclusió mentre esperen.
