Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » La Terrassa dels Drets, un nou model. Joan Tamayo Sala
Slider
Joan Tamayo Sala. Advocat, activista pels DDHH, membre Junta d’Institut Drets Humans de Catalunya, i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

La Terrassa dels Drets, un nou model. Joan Tamayo Sala

TRIBUNA / JOAN TAMAYO SALA

Aquesta és un crida a la ciutadania d’aquesta ciutat, Terrassa la tercera més gran de Catalunya) i amb una història intensa i exemplar com a ciutat, avantguarda de la lluita obrera i de l’esquerra social i política, “de veritat”, durant la Dictadura i durant l’anomenada “Transició Política” (un gran fracàs col·lectiu).

Estem vivint un moment molt difícil, on la crisi total social econòmica, de valors i humanitària) ho ha col·lapsat tot. I la Pandèmia, un tema que semblava únicament sanitari, ha posat l’accent final, a tot plegat. Ja sona com a “broma” aquelles frases que s’utilitzaven amb tanta alegria, al principi de la Pandèmia: …Després d’això res serà igual… Cal posar a la persona i a la vida humana al centre de tot… És evident que ningú es recorda d’això, hem tornat a la vella normalitat, més dura encara i a sobre, semiconfinats de forma indefinida per a la Pandèmia (que, per altra banda els polítics de tots els governs, són incapaços de gestionar de forma humana i racional, o sigui, units socialitzant les mesures adequades de forma transparent i seriosa i amb un sol objectiu).

A Terrassa, tenim un govern municipal de coalició, que de moment, no ha transmès el convenciment ni se li veu cap intenció seriosa de plantejar un canvi radical d’aquesta ciutat (tot són cops de timó, indiscriminats, sense un full de ruta clar) que ens faci oblidar, de forma progressiva i definitiva, el “règim” socialista autoritari i clientelista, imposat des de l’any 1979. I el que no podem, la ciutadania, és esperar que la situació es faci encara més insuportable.

Terrassa té una riquesa (malgrat tot), de gent, d’associacions, d’inquietuds, d’emprenedoria, de talent, de moviments socials que no te l’impacti que podria tenir, precisament, i en part, perquè s’ha deixat enlluernar per uns poders que només els ha utilitzat quan els hi convenia a ells, pels seus interessos particulars, i per altra banda, perquè no ha sabut treballar mai en xarxa, cooperant de forma solidària i construint ciutat, des de baix. Els defectes humans de l’egoisme, dels “egos” i altres misèries poc humanes, han donat com a resultat el que tenim ara: una ciutat gens vertebrada i gens cohesionada, gens inclusiva, on cada barri, cada grup, és un món que viu d’esquena als altres. I si això ho portem a escala de carrer, i dels habitatges, ens posaríem molt tristos (perquè veuríem com ha desaparegut els valors positius de la convivència, del bon veïnatge, als edificis, a les cases, al carrer). Els valors d’ajuda mútua, de compartir, de lluita solidària amb els més propers, de comunitat, en definitiva, és un miratge.

Davant de tot això, només ens queda que la ciutadania faci un pas endavant i comenci a construir ciutat, comunitat i un nou model de convivència, de la forma més democràtica possible (i que només pot ser des de Baix, sense cap mena d’ingerència, ni intermediació per part del poder; no és fàcil, ningú ho ha dit). Però el que està molt clar és que: o ENS MOVEM, o JA POT SER MASSA TARD!!

Animo des d’aquí, a crear centres i espais de debat i discussió oberta (àgores Et) sobre el model de ciutat que volem i com l’hem de construir, des de totes les associacions (siguin les què siguin), des de grups de veïns i veïnes, amics i amigues, estudiants, famílies…i crear mans i braços “metafòrics” (punts d’unió i de suport mutu) per anar compartint i teixint.

EL DRET A LA CIUTAT que volem i necessitem, ningú ens el pot prendre. Els drets no es pidolen; s’exerceixen o es conquisten.

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana que ja porta uns anys donant pautes per aquest debat, i que ha sigut capaç d’organitzar dos Parlaments Ciutadans amb una àmplia Participació Ciutadana, i amb propostes molt necessàries, ha estat un bon exemple. Ara es parla, per exemple, d’impulsar un III Parlament Ciutadà per parlar com ha de ser aquest model de ciutat i de societat que necessitem.

El que calgui i des d’on calgui, però amb aquest objectiu COMÚ I COMPARTIT.

La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de Proximitat, signada l’any 2000, per Terrassa, conjuntament amb més de 400 municipis d’Europa, pot ser un instrument més.

La Dignitat d’una ciutat com Terrassa està en joc… no esperem MÉS, si us plau, això, sí que és veritable República, Independència i Autodeterminació.

Joan Tamayo Sala

Advocat i activista pels DDHH , ESPAI DRETS i membre de l’Institut de DDHH de Catalunya

2020-10-14

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator