CULTURA. Actes de Dones per Sant Quirze en el dia Internacional contra la violència masclista.
DISSABTE 24
El dissabte, la sala Josep Brossa de La Patronal es va omplir amb més de 300 persones que van gaudir d’una sèrie d’actes destinats a conscienciar a la població en erradicar la violència que pateixen moltes dones arreu del món.
L’aforament de la sala va ser tan alt, que unes 100 persones van haver de presenciar l’acte de peu, i algunes persones no van arribar a entrar a la sala per la manca de cadires, segons paraules del tècnic de l’Ajuntament.
L’Art de l’emoció ha estat organitzat per Dones per Sant Quirze i la coreografia, juntament amb la posada en escena, dirigida per al conegut ballarí quirzetenc Josema.
Va començar l’acte amb la lectura dels poemes pensats expressament per aquesta ocasió: ROSES NEGRES, escrit i recitat per Avelina Benito, seguit de LAGRIMAS NOCTIVAGAS, escrit i recitat per Tirupathamma Rakhi, ambdós musicats amb temes del compositor Aleix Gaus, que van emocionar i sacsejar la consciència dels assistents, per al seu contingut tan sensible.
Al final de la notícia hem reproduït la lletra de tots els poemes.
Va seguir una performance de dansa amb l’actuació de Josema i Mònica Navas, juntament amb la Companyia de dansa Mònica Escribá, que van realitzar un brillant espectacle de dansa jazz contra la violència de gènere. En la meitat de l’actuació, algunes ballarines van saltar a baix de l’escenari per participar amb el públic de l’actuació, que va ser molt ben rebuda per tothom.
A continuació de la performance, es va projectar un vídeo a l’escenari, amb el nom de Despierta, que narrava una carta d’un pare a la seva filla que viu lluny de casa seva, il·lusionat perquè creia que tot anava bé al seu matrimoni, però la realitat era un altre i la violència masclista colpejava durament la vida de la filla.
El grup Alea va continuar amb uns temes escrits per ells mateixos (recordem que és un grup familiar, amb la Montse Avellaneda mare com a cantant i la seva filla Alba a la guitarra acústica i veus, acompanyades per Àngel Cuenca a la guitarra acústica), que a banda de ser temes d’autor, també eren cançó protesta contra la violència de gènere.
Va continuar Avelina Benito amb la lectura d’un segon poema, AVUI HE PLORAT PER TU, que també va fer reflexionar profundament a l’auditori, per la càrrega emocional que transmetien les seves paraules.
Josema va continuar, interpretant una dansa en solitari que va meravellar a l’auditori per la seva contundent expressió artística, demostrant el perquè ha quedat el setè en la classificació mundial de dansa, donant pas a la lectura del segon poema de Tirupathamma Rakhi, NIT DE LLÀGRIMES.
Ja per cloure, el grup Alea va fer un últim tema que va donar pas a la compareixença a l’escenari de tots els participants a l’acte.
DIUMENGE 25
El diumenge, van seguir dues activitats dins del programa del dia Internacional contra la violència masclista; a l’escenari de la Masia de Can Feliu es van interpretar els Contacontes coeducatius, seguit d’un masterclass de zumba, dirigit per Josema, que va animar a ballar al públic que va venir.
Podeu veure la resta de fotografies aquí: L’art de l’emoció a la sala Josep Brossa.
Poemes d’Avelina Benito:
Roses negres
Sonaren cançons d’amor.
D’amor tendre, dolç amor.Dies tebis, nits de foc.Roses blanques, llunes d’or.
Sonaren cançons d’amor.
Sonaren, ara no sonen.Han callat.
Se senten plors.
S’escoltaren veus de morta les quatre de la tarda
quan l’amor es tornà mort.
Mort covarda, injusta mort.
S’escoltaren veus de mort.Ara s’escolta el silenci.Ja no és teva!No té por.
Sonaren crits de dolorquan la tarda es tornà nit.Nit amarga, negra nit.Els nens miren a la mare,els no entenen que ha passat.Alça’t mama, no està el papa.Ja no hi és!Ja s’ha marxat!
S’escolta el vent de tardorCop de vent, vent colpidor.Núvols negres, carrers buits.Fulles grogues, pluja, fang.S’escolta el vent de tardor.Vent del nord que ràpid vas!A qui busquesja no està!
Sonen paraules de doli el dia es torna nit. Nit eterna, eterna nit.Llum de cera, freda llum.Sonen paraules de dol.Ulls de vidre, vidre blanc.
Roses negres.Cors trencats.—————–
Avui he plorat per tu (Elegia)
Avui he plorat per tuI ni tan sols sé qui etsUna més Per ompliral racó dels noms perdutsen el forat de l’oblitdel buit de la memòriaEl més cruel del mónPerquè no hi ha retornDe la terra oblidada.
Avui he plorat per tuI ni tan sols Sé el teu nomÀnima d’insomni infinitCos inertDerrotat per l’angoixaAbatut per la mort.Tornaràs a la terraOn s’acaba el dolorOn ja no hi ha esperança
Avui he plorat per tui ni tan sols et conecperquè jo no conec el teu riurecom l’escuma del marno coneix a l’onadaque la va fer somiari enlairar-se en les dunesi assecar-se a la platja.Tornaràs a la ribaOn la lluna no surtOn les vinyes no parlenI el vent que no s’amagaEspargirà les cendreson la terra no sagnaOn s’acaba el dolorI comença la plana.
I aquí, En la solitud,de la memòria absent,avui he plorat per tuinfinita la llumdesconeguda en calma.—————–
Lágrimas noctívagas.
Te intercambio mi almapor su amor,gentileza importuna,acógeme el alma innocentey llévate este corazóna la prisión de lossentimientos ocultos.
Y luego,hallare sentido el caminoque llevó rosas espinadasy pinceladas de palabrasbochornosas enhermosas caricaturas.
La esclavitud nació en otra eray ahora me atormenta enlas orillas de bellos pradosquemados por odio y rencor.
Te intercambio,porqué soltarte ya me apenay la esperanza muereen cada instante.Labios cosidos de veneno.—————–
Nit de llàgrimes
Fores salvacióal destí d’aquest cosputrefacta de batecsen dança, presa del’esperança i una llibreriade contes , un cor inmortalitzatde pètals gebrats.
Un rellotgeemés de cicatricesi petjades esbogerradesper estaciones deparaules insensates.
No cal que tornis, no.I si fores amor,no desvariaries de la nit al dia.Ni faries sagnar llàgrimesen rostres de sorramolls,tambor de batecs.—————–
