Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » “Las cenizas de la inocencia”, Fernando Benzo. Cristina Redondo
Slider

“Las cenizas de la inocencia”, Fernando Benzo. Cristina Redondo

CRISTINA REDONDO/ EL RACÓ DEL LECTOR

RESSENYA LITERÀRIA : Las cenizas de la inocencia, Fernando Benzo (Plaza i Janés)

Las cenizas de la inocencia, de Fernando Benzo Plaza i Janes, 2019) es tracta d’una novel·la negra al més pur estil hardboiled dels anys trenta nord-americà. En aquesta narració pausada i lenta, Fernando Benzo ens endinsa al Madrid dels anys quaranta, en un ambient de gàngsters, jazz i màfies que bé podria haver-se escapat d’una pel·lícula de cinema negre dels anys cinquanta per les imatges que la narrativa ens transmet.

Fernando Benzo s’introdueix en els ambients de pobresa, però també dels gàngsters que controlen l’estraperlo del Madrid dels quaranta, en els quals dos homes de món molt diferents estableixen una amistat i inicien un camí que els obligarà a enfrontar-se a decisions difícils que els farà canviar el rumb de les seves vides per sempre.

D’aquesta novel·la el que més m’ha agradat és l’ambientació, que m’ha transportat al cinema negre dels anys cinquanta i fins i tot es podria dir que, en alguns moments, les escenes situades en bars m’ha recordat al clàssic de la novel·la negra Dashiell Hammet “Collita Roja”, per les escenes en els billars, o també en el Dixie amb la música del jazz cantada per una dona glamurosa, al més pur estil nord-americà. Les històries paral·leles a la principal, dels gàngsters barrejats amb els baixos fons de Madrid, et provoca la sensació d’estar llegint un hardboiled autèntic però escrit per un autor actual i, en comptes de situar-lo, al Chicago més boiled, se situa al Madrid més difícil de la postguerra.

La trama narrada en Las cenizas de la inocencia (Fernando Benzo, Plaza & Janés) ens porta a una història dura, com el gènere clàssic que emula, però també amb els girs inesperats, que són els suficients perquè el lector continuï llegint la història, que encara i pesar de no atrapar, et continua conduint de manera lleugera per la narració fins a finalitzar el llibre.

Fernando Benzo Madrid, 1965) és llicenciat en Dret i Administrador Civil de l’Estat. En 1989 va publicar la seva primera novel·la, Els anys feliços, després de guanyar el Premi Castillo-La Manxa. Durant alguns anys es va centrar exclusivament en el relat breu i va guanyar, entre altres, el Premi Internacional de Contes de la Fundació Max Aub i va ser guardonat en coneguts certàmens com el Gabriel Miró o el Gabriel Arestí. Deu contes tristos recull els seus relats premiats.

Amb la seva segona novel·la, Mary Lou i la vida còmoda, va obtenir el prestigiós Kutxa-Ciutat d’Irun en 1994. Des de llavors, ha publicat les novel·les La traïció de les sirenes, Després de la Pluja (Premi Ciutat de *Majadahonda), Mai repetiré el teu nom i Los naufrágos de la Plaça Major. També ha fet incursions en altres gèneres com el teatre, compaginant la seva carrera literària amb la seva carrera en l’Administració Pública, que li ha portat a ocupar els càrrecs de Sotssecretari d’Educació, Cultura i Esport de la Secretaria d’Estat de la Cultura.

Cristina Redondo.

RESEÑA LITERARIA : Las cenizas de la inocencia, Fernando Benzo (Plaza i Janés)

Las cenizas de la inocencia, de Fernando Benzo ( Plaza y Janes, 2019) se trata de una novela negra al más puro estilo hardboiled de los años 30 norteamericano. En esta narración pausada y lenta,  Fernando Benzo nos adentra en el Madrid de los años 40, en un ambiente de gangsters, jazz y mafias que bien podría haberse escapado de una pelicula de cine negro de los años 50 por las imágenes que la narrativa nos transmite.

Fernando Benzo se mete en los ambientes de pobreza, pero también de los gangsters que controlan el estraperlo del Madrid de los 40, en los que dos hombres de mundo muy diferentes establecen una amistad e inician un camino que les obligará a enfrentarse a decisiones dificiles que les hará cambiar el rumbo de sus vidas para siempre.

De esta novela lo que más me ha gustado es la ambientación, que me ha transportado al cine negro de los años cincuenta e incluso se podría decir que, en algunos momentos, las escenas ubicadas en bares me ha recordado al clásico de la novela negra Dashiell Hammet “Cosecha Roja”, por las escenas en los billares, o  también en el Dixie con la música del jazz cantada por una mujer glamourosa, al más puro estilo norteamericano. Las historias paralelas a la principal, de los gangsters mezclados con los bajos fondos de Madrid, te provoca la sensación de estar leyendo un hardboiled auténtico pero escrito por un autor actual y, en vez de ubicarlo, en el Chicago más boiled, se ubica en el Madrid más dificil de la post-guerra.

La trama narrada en Las cenizas de la inocencia nos lleva a una historia dura, como el género clásico que emula, pero también con los giros inesperados, que son los suficientes como para que el lector continue leyendo la historia, que aún y pesar de no atrapar, te sigue conduciendo de manera  ligera por la narración hasta finalizar el libro.

Fernando Benzo ( Madrid, 1965) es licenciado en Derecho  y Administrador Civil del Estado. En 1989 publicó su primera novela, Los años felices, tras ganar el Premio Castillo-La Mancha. Durante algunos años se centró exclusivamente en el relato breve y ganó, entre otros, el Premio Internacional de Cuentos de la Fundación Max Aub y fue galardonado en conocidos certámenes como el Gabriel Miró o el Gabriel Arestí. Diez cuentos tristes recoge sus relatos premiados.

Con su segunda novela, Mary Lou y la vida cómoda, obtuvo el prestigioso Kutxa-Ciudad de Irún en 1994. Desde entonces, ha publicado las novelas La traición de las sirenas, Después de la Lluvia ( Premio Ciudad de Majadahonda), Nunca repetiré tu nombre y Los naufrágos de la Plaza Mayor. También ha hecho incursiones en otros géneros como el teatro, compaginando su carrera literaria con su carrera en la Administración Pública, que le ha llevado a ocupar los cargos de Subsecretario de Educación, Cultura y Deporte del Secretaria de Estado de la Cultura.

Cristina Redondo.

2020-04-02

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator